Actualitat

Infància i pantalles: la cara oculta del ‘nadiu digital’

Coincidint amb el Dia d’Internet (17 de maig), dilluns vinent dia 16 es presenta a Barcelona el Manifest Infància i Pantalles 0-6, promogut per un grup d’experts i que neix amb un nombre considerable d’adhesions d’entitats de l’àmbit de la salut i l’educació, entre les quals cinc col·legis professionals (Metges, Doctors i Llicenciats, Pedagogia, Psicologia, i Dietistes i Nutricionistes), tres associacions de famílies (Affac, Fapel i CCAPAC), la Plataforma d’Infància de Catalunya, la Societat Catalana de Pediatria, etc. El manifest detalla els greus efectes que té sobre la salut de l’infant l’exposició a les pantalles, especialment accentuat en els entorns amb més vulnerabilitat, i s’adreça a institucions de tota mena perquè treballin conjuntament per crear una major conscienciació social.

Aquests efectes contraproduents els divideix en tres categories: desenvolupament cerebral, salut física i salut emocional. Pel que fa al primer, diu el manifest que “l’exposició continuada a pantalles es relaciona amb menor grau d’aprenentatge, efectes negatius en l’adquisició i expressió del llenguatge i menor capacitat lectora als 6-7 anys”. Pel que fa als efectes en el desenvolupament físic, recorda que “les pantalles en mans de la petita infància afavoreixen un estil de vida sedentari i una alimentació menys saludable”, la qual cosa es tradueix amb sobrepès, major risc cardiovascular, problemes musculoesquelètics i s’associa a trastorns del son i cefalea. I pel que fa als efectes en la salut emocional, observa que l’infant necessita una relació positiva amb els seus cuidadors principals, i que quan el cangur és la pantalla hi ha més risc de patir estrès, problemes de conducta, TDAH, aïllament social i simptomatologia depressiva.

“El concepte nadius digitals, que es va acceptar de manera acrítica i generalitzada, defensa la idea que els petits que han estat en contacte amb les tecnologies des de les primeres etapes de la infància saben utilitzar-les de forma espontània o instintiva. Aquesta creença és molt discutida en els entorns acadèmics i professionals”, diu el manifest, que ha estat impulsat per la mestra i pedagoga Anna Ramis (promotora de la campanya #de0a3PantallesRES); la neurocientífica Marta Portero; la sociòloga i experta en cultura digital Liliana Arroyo; el psicòleg infantil i formador Vicenç Arnaiz; l’educador social i pedagog Roger Llopart; o la pediatra i especialista en educació emocional Sílvia Urraca, entre altres.

En l’última part es detallen tot un seguit de propostes, en els àmbits de la recerca, la regulació i la divulgació, que s’adrecen a tota mena d’institucions: Departaments d’Universitats i de Salut, ajuntaments i altres administracions locals, associacions per la regulació publicitària i control audiovisual, autoritats reguladores del contingut audiovisual, empreses de comunicació, creadors de software, proveïdors públics i privats de serveis i productes de lleure, professionals que treballen directament amb la petita infància, etc.

Per exemple, el manifest demana que els serveis socials incloguin “l’abús de pantalles com a indicador de risc a l’hora de fer les valoracions de possibles situacions de risc d’infància amb l’objectiu d’incloure’l en els plans de treball amb les famílies”, que les empreses de hardware i software incloguin en els seus productes descriptors amb els quals adverteixin que el consum dels seus productes es desaconsella als menors de tres anys, o que els mitjans de comunicació “posin especial cura en no fer servir mai imatges on hi hagi menors de 6 anys fent servir una pantalla en cap situació ni context”.

Adolescents: tres quarts del mateix

El manifest coincideix amb l’informe El impacto de la tecnología en la adolescencia, presentat fa uns dies per Unicef, i que s’ha fet a Espanya amb la participació de 50.000 adolescents de 265 centres educatius. La principal conclusió d’aquest estudi és que “un de cada tres adolescents fa un ús problemàtic de les xarxes socials i les pantalles associades a la tecnologia i que un de cada cinc està enganxat als videojocs”.

L’edat mitjana en la qual un menor rep el seu primer mòbil amb internet és als 10,96 anys, sis de cada deu dorm amb el mòbil i un de cada cinc es connecta a internet més enllà de la mitjanit, “la qual cosa té una repercussió molt gran en els seus hàbits d’higiene i descans”, segons el responsable d’Educació d’Unicef España, Nacho Guadix. El mòbil, afegeix, “és un dels sortidors emocionals més potents als quals s’agafen” els adolescents, una via per trobar emocions positives com l’alegria o el plaer i que no obstant els exposa a perills com el ciberassetjament o l’abús sexual.

A banda, també diu l’informe que el 50% juga a videojocs no aptes per la seva edat, que el 4,4% ho fa durant més de 30 hores setmanals, i que s’estima que més de 70.000 estudiants d’ESO a tot l’Estat han apostat diners en alguna ocasió en alguna plataforma online.

En la presentació d’aquest informe que es va fer fa uns dies a Barcelona hi van participar també el director general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, que va advocar per trobar solucions de forma conjunta entre administracions, entitats i experts; la directora de l’Affac, Lidon Gasull, segons la qual cal ajudar les famílies que tenen un menor coneixement a l’hora de limitar l’ús de les tecnologies, o el psicòleg i coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà, el qual va advertir de la vinculació entre la tecnologia i els trastorns d’ansietat, depressius i de conducta alimentària, entre altres.