Indiana Mas Mir és mestra i membre de la comissió de segregació escolar del Centre d’Educació Infantil i Primària Verge de Lluc, un centre ubicat a un barri a les afores de Palma que any rere any veu com s’incrementa el nombre d’alumnat amb necessitat específiques de suport educatiu (NESE) en una proporció molt destacada i desproporcionada en comparació amb les escoles dels voltants. Denuncien que aquest repartiment desequilibrat dels estudiants vulnerables (d’origen migrant, amb baix nivell socioeconómic…) té greus efectes pedagògics i laborals. Per això, han impulsat la creació d’una Xarxa d’Escoles contra la Segregació Escolar. En primer lloc, volen donar difusió a aquesta situació i després fer propostes i reclamar compromís social i mesures concretes a les institucions competents. De moment ja han celebrat dues assemblees i s’hi han sumat deu escoles, dos instituts, famílies de diferents centres i representants de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA).
Què entenem per segregació escolar?
Segons la definició dels investigadors Joan Cuevas i Xavier Bonal, la segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori. Aquest fet provoca que alguns centres tinguin un percentatge d’alumnat d’origen immigrat o amb necessitats socioeconòmiques i d’altre tipus per damunt del qual hi ha al seu territori. La composició desequilibrada d’aquests centres fa que sovint siguin poc desitjats per moltes famílies del seu entorn i, per tant, aquest desequilibri s’aguditzi any rere any. A Palma aquest problema és un fet, com hem confirmat en conèixer les dades dels nostre centre.
Quina és la situació del CEIP Verge de Lluc?
Aquí fa anys que parlam d’aquest tema. Aquest centre té molt d’alumnat NESE i fa temps que ens demanam què podem fer i quin tipus de feina hem de fer en aquesta situació. Mitjançant el portal de Transparència del Govern balear, el curs passat vàrem demanar les dades oficials de repartiment de l’alumnat amb necessitats de la nostra zona escolar. Segons aquestes dades, el curs 2020-2021 un 51,4% dels nostres estudiants de primària eren NESE; el curs anterior, un 51,4%. És més de la meitat de l’alumnat. A més, vàrem veure que les nostres xifres són molt elevades en comparació amb els altres centres de la mateixa zona: si miram tots els centres públics de la zona la mitjana d’alumnat NESE és del 30,3%, i si miram tots els centres, també els concertats, la mitjana baixa al 23%. Les nostres dades no compleixen la normativa de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, ja que segons un decret de 2018 l’administració ha de vetllar perquè el nombre d’alumnes amb necessitats no superi el 30% de l’alumnat total del centre i perquè el nombre d’aquests estudiants no excedeixi en un 10% la mitjana d’alumnes NESE de la resta de centres educatius de la seva zona d’escolarització. Aquestes xifres criden a un canvi urgent de la política d’escolarització a Palma.
Quins conseqüències tenen aquestes xifres?
La segregació escolar augmenta les desigualtats socials i suposa una baixada dels resultats educatius i un augment de l’abandonament escolar. A més, dificulta molt la feina docent, en molts de casos arribant a situacions d’estrès molt gran ja que no podem donar als infants tot el que necessiten. Hem tingut molts casos de baixes per estrès laboral. Molts d’aquests alumnes van arribant durant el curs, amb les classes ja iniciades, i això implica una readaptació continua. La metodologia que aplicam propicia l’adaptació i és aplicable malgrat les diferències de nivell que hi pot haver… però això no vol dir que la situació sigui sostenible. És una situació molt intensa.
Com feu feina?
Treballem per espais d’aprenentatge, tenim una aula que es transforma al voltant d’una temàtica concreta i es treballa a diferents nivells, amb adaptacions per tothom. Treballem en grups ‘intercicle’, mesclant els estudiants. La metodologia facilita, però com et deia això no vol dir que la situació sigui sostenible i per això posam en marxa aquesta xarxa. La nostra situació no és una excepció, hi ha més casos.
Que vos diuen a la Conselleria d’Educació i Formació Professional quan li exposau aquestes dades i les dificultats que afrontau?
En tenir les dades vàrem enviar un escrit a la conselleria i ens han donat un mestre més i han tancat llistes: si ara durant el curs arriba un alumne nouvingut de primària, anirà a una altra escola (si és d’infantil sí que pot venir al nostre centre). Això és una solució puntual. Volem una educació de qualitat i en igualtat, i per això volem que es faci un repartiment equitatiu i equilibrat d’aquests estudiants amb necessitats. La diversitat és enriquidora, però s’ha de gestionar bé.
Volem una educació de qualitat i en igualtat, i per això cal un repartiment equitatiu i equilibrat dels estudiants amb necessitats; la diversitat és enriquidora, però s’ha de gestionar bé
Pot generar-se el cercle viciós de què famílies amb nins sense necessitats no vulguin estudiar al Verge de Lluc, o a altres centres perjudicats per la segregació escolar, pensant que l’elevat nombre d’estudiats NESE suposa un pitjor nivell educatiu?
Afortunadament la metodologia que aplicam ajuda a no haver de baixar el nivell, feim un ventall de propostes que permet que cadascú vagi al seu ritme. Ara, sí que hi ha el risc que es conformin ‘centres gueto’ i pot ser que mirant el perfil socioeconòmic de les famílies que venen n’hi hagi altres que no vulguin venir per l’entorn que es trobaran… Això és greu, es pot crear una dinàmica perillosa.
El mateix conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ja fa molts d’anys que va reconèixer l’existència de ‘centres gueto’ i va dir que volien solucionar aquesta situació. En el cas de Palma, ha fet alguna cosa per mirar que deixin d’existir?
N’és conscient, i a la conselleria hi ha interès i parlen amb nosaltres, però en l’àmbit real no veim cap resultat. S’ha fet algun intent, però com dic no hi ha resultats. Des de l’Ajuntament de Palma també se va mirar de fer algun pla amb altres zones escolars, però troben traves i en es final no acaba de sortir res endavant.
És la primera vegada que una iniciativa contra la segregació neix dels mateixos centres escolars?
No, ja hi ha hagut iniciatives d’altres centres que han acabat en un no res o fins i tot en un canvi de normativa, segons explicava l’altre dia un company a l’assemblea, però no per solucionar la situació i baixar les xifres, sinó per mirar que les xifres entrin dins la normativa.
A altres municipis mallorquins, com Inca, Manacor i Sa Pobla, hi ha acords d’escolarització (tots els centres escolars pacten un repartiment equilibrat de l’alumnat amb necessitats), penseu que seria possible fer això a Palma, per zones?
A altres municipis ho fan, hi ha resultats. El nostre primer pas com a xarxa és crear consciència, fer feina per recollir informació, i a partir de la feina conjunta i coordinada, anar concretant els objectius i fer propostes concretes. En primer lloc, volem començar per donar a conèixer aquesta situació; que escoles, conselleria i ajuntament coneguin aquesta realitat. Ja hem començat a xerrar d’una sèrie d’idees per proposar a conselleria i a l’ajuntament, aspectes que necessiten recursos i un temps. La nostra idea és que aquesta xarxa sigui puntual, que tingui data final. També és cert que hi ha d’haver consens social de totes les escoles, públiques i concertades, amb aquest tema, però la conselleria s’ha d’enfrontar a aquesta situació. Moure a la concertada sempre costa i també hi ha part de la pública que s’ha d’implicar i entrar en el consens ¿A Palma funcionarien las mateixes estratègies que s’apliquen a Inca, Manacor i Sa Pobla? A Palma el que està clar, per començar, és que fan falta més centres educatius, fa com deu anys que no es fa un de nou. Un altre aspecte per reflexionar, que la normativa permet, és que hi hagi escoles públiques que no omplen places i després escoles concertades amb tres línies…
Hi ha d’haver consens social de totes les escoles, però la conselleria s’ha d’enfrontar a aquesta situació: moure la concertada sempre costa i també hi ha part de la pública que s’ha d’implicar
Que penseu que faria falta per revertir aquesta situació?
Donar força als centres perquè facin difusió de la seva realitat i metodologia, per afavorir que les famílies no tinguin prejudicis en l’elecció de centres; aconseguir el consens social (administració, escoles públiques i concertades i famílies) per reconèixer la problemàtica de segregació escolar i que s’impliquin tant la conselleria com l’Ajuntament de Palma. S’haurien de crear més places públiques: si l’educació és un dret fonamental, l’oferta pública hauria de ser suficient per al conjunt de la població. S’haurien de construir noves escoles i instituts a Palma. També s’hauria d’assegurar la plena gratuïtat dels centres concertats. Pensem que s’hauria de fixar una quota màxima d’alumnat NESE i tancar la matriculació d’aquests estudiants al centres segregats amb elevats percentatges d’alumnes vulnerables. L’objectiu és aconseguir una distribució equilibrada entre tots els centres, públics i concertats.
Teniu dades de quants alumnes NESE estan matriculats a les escoles concertades de la vostra zona?
Mirant les mitjanes veiem que hi ha diferència. Ja d’inici hi ha un perfil d’alumnat que no pot accedir a aquestes escoles per un tema econòmic. També hi ha altes qüestions, qüestions socials, com les zones on viuen, i és que també hi ha una segregació per habitatge i les famílies amb nivell socioeconòmic baix i d’origen migrant se solen ubicar a uns barris concrets. Ens hi hem de posar tots amb tot això i obrir escoles i posar mesures com un bloqueig de places per poder escolaritzar als alumnes d’incorporació tardana, fer una reserva real pels infants que aniran arribant.
La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha fet intents per a que tots els centres reservin un nombre de places fins al setembre, però part del sector concertat sempre ho ha impugnat i els tribunals els hi han donat la raó.
Sí, és complicat. També hi ha un tema de llibertat de tria de centre escolar. És complicat, així i tot s’ha d’afrontar i pensem que la feina s’ha de fer ja des de les escoletes i les escoles, que s’ha de fer acompanyament amb les famílies dels voltants i s’han d’impulsar projectes innovadors i atractius.
