El Tribunal Constitucional ha avalat l’escolarització d’un nen discapacitat en un centre d’educació especial sense haver contemplat primer si li podia oferir els suports precisos per a ser escolaritzat en un centre ordinari.
El dret a una educació inclusiva de les persones amb discapacitat és quelcom que recorda constantment el nostre ordenament jurídic, per exemple, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat ratificada per l’Estat espanyol (article 24.2), el text refós de la Llei general de persones amb discapacitat (article 18.1) o la Llei orgànica d’educació (article 74.1). Les nostres lleis hi insisteixen però sembla que el Tribunal Constitucional no les hagi tingut prou en compte. En una recent sentència de 27 de gener 2014 el Tribunal Constitucional desestima el recurs d’empara interposat per una família contra la decisió de l’Administració d’escolaritzar el seu fill en un centre d’educació especial en contra del seu criteri de que fos escolaritzat en un centre ordinari. Està clar que el principi d’educació inclusiva no és absolut i no sempre és possible o aconsellable escolaritzar els alumnes en centres ordinaris. Per això hi ha els centres d’educació especial.
El que inquieta en aquest cas és que l’Administració procedís a escolaritzar l’alumne en un centre d’educació especial sense haver valorat -en el seu cas per descartar-la- l’escolarització en un centre ordinari amb els suports i ajustaments raonables. El que inquieta és que es quedessin en minoria els magistrats que entenien que l’Administració havia de fer aquesta valoració abans d’escolaritzar l’alumne en un centre d’educació especial i que, per això, haguessin de fixar el seu criteri en un vot particular de valor simbòlic. El que inquieta és l’esquerda que s’obra al principi d’inclusió educativa dels discapacitats.
