Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La figura del contracte programa, una de les apostes del model educatiu català, sembla haver passat a millor vida.
On han anat a parar els contractes programa? La figura dels contractes programa era una proposta del Pacte Nacional per a l’Educació que la LEC va incorporar en el seu redactat. S’entenia que el finançament addicional a centres del Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona i la tipologia de les famílies els havia de permetre una programació pluriennal, que havia de comportar uns compromisos i obligacions addicionals i que tot això s’havia d’articular per mitjà d’un contracte programa. Les experiències, poques, potser la més significativa la d’Osona, no han tingut prou suport més enllà de la voluntat d’unes escoles poc recolzades, que es van creure que els contractes programa anaven de veres, i de la implicació d’unes autoritats locals sense competències en la matèria. No hi ha hagut voluntat política perquè els contractes programa de la LEC no acabessin com el rosari de l’aurora. Amb les lleis ja solen passar aquestes coses. Hi ha preceptes sobre els que es posa un zoom que desborda totes les pantalles i n’hi ha d’altres que és com si no existissin. Això és el que ha succeït amb els contractes programa. L’Ordre que semblava que els havia de desplegar, l’Ordre ENS/66/2014, de 12 de març, parla d’un programa específic de subvenció per dotar de finançament addicional als centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desfavorides, però no parla dels contractes programa. El finançament s’articula mitjançant una subvenció global que distribuirà una comissió formada per representants del Departament i per les entitats patronals del sector. L’Ordre reprodueix textualment el contingut dels articles 45.8 i 201 de la LEC, que regulen els contractes programa, però omet tota referència als mateixos, com si la Llei no hagués dit res. La figura que havia de donar sentit a aquest finançament addicional ja no hi és. Descansin en pau, doncs, els contractes programa.