José Antonio Antón Valero. Professor de secundària, membre del Comitè Organitzador del IV Congrés, d’Entrepobles i dels MRPs
Els Congressos d’Educació per al Desenvolupament van començar en els inicis de la cooperació. El primer, realitzat el 1990, va intentar aclarir el propi enfocament de l’Educació per al Desenvolupament, identificant els agents de l’ED i fomentant l’intercanvi d’experiències pràctiques. Els participants han estat sempre, en menor o major mesura, el conjunt d’agents socials que participen en l’àmbit educatiu i cultural com el professorat, les ONGD, els moviments de renovació pedagògica i el món de la comunicació i la cultura.
L’Associació Entrepobles ha participat de manera activa en tots els congressos que s’han realitzat fins al moment, tant amb propostes i experiències, com en la seva organització, a través del Comitè estatal organitzador.
El II Congrés De la transversalitat a l’Educació Global es va realitzar el 1996 en un context de debat al voltant del paper de l’enfocament de la transversalitat en la LOGSE. Es van intentar tendir ponts entre els àmbits d’educació formal, no formal i informal. mitjançant propostes al voltant de l’Educació Global, i transcendint les pràctiques de sensibilització per arribar amb missatges crítics als espais extraescolars i als mitjans de comunicació.
Per la seva banda, el III Congrés L’educació transformadora davant els reptes de la globalització (2006) es va enfocar com una acció educativa que construís una ciutadania global.
Per treballar sobre experiències concretes i mantenir d’aquesta manera l’espai de reflexió conjunta es van desenvolupar Trobades d’Experiències Transformadores cada dos anys. La primera es va fer a Còrdova el 2009 i la va organitzar Córdoba Solidaria, la segona va tenir lloc a Alburquerque, el 2011 organitzada per Cala i la darrera es va celebrar a Barcelona el desembre de 2013 de la mà d’Entrepobles.
Com ha passat en altres ocasions, el IV Congrés, realitzat el 9, 10 i 11 d’octubre a Vitòria-Gasteiz, i organitzat com sempre per Hegoa, va convocar un Comitè Organitzador en dos grups operatius: el Comitè Organitzador Estatal, format per l’Associació Entrepobles, la Universitat Politècnica de València, la Fede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global, el Col·lectiu d’Aprenentatge Alternatiu (Cala) d’Extremadura, Intered i l’Escola de Magisteri de Vitòria-Gasteiz i Hegoa. I el Comitè Organitzador Local d’Euskadi, compost per: Enginyeria sense Fronteres, SETEM, Coordinadora d’ONGD d’Euskadi, CEAR, Desazkundea, Iniciatives de Cooperació i Desenvolupament, i Mugarik Gabe.
El congrés tenia per objectiu identificar col·lectivament i recolzant-se en reflexions i experiències anteriors, les claus per fer de l’acció pedagògica, una pràctica de transformació social. Partint de la premissa que volem aconseguir un món més just on es pugui viure una vida que valgui la pena, des de la comprensió que som éssers que depenem els uns dels altres i de la naturalesa que ens acull, i que aquesta comprensió hauria de revaloritzar les cures com a centre de les nostres accions i confrontar la cultura mercantil i patriarcal hegemònica. També es tractava d’articular un punt de trobada on, davant l’hostilitat del context actual a nivell local/mundial, diferents agents del nord i del sud, poguessin imaginar estratègies educatives i teixir aliances.
La conferència inaugural d’Isabel Rauber va ser emblemàtica en aquest sentit: Descolonització, alliberament i educació per al canvi civilitzatori. Claus socials, polítiques, econòmiques i culturals des de Llatinoamèrica.
Els debats es van organitzar en Línies Temàtiques:
1. Construcció del subjecte polític que ha de protagonitzar el procés de transformació.
2. Comunicació per a la Transformació que contribueix a aquesta construcció del subjecte sobre els elements que ens fan més conscients de la realitat.
3. Qüestionament de les Relacions de Poder.
4. Anàlisi de Processos en la construcció d’un subjecte polític col·lectiu, empoderat que s’apropia del coneixement, que el fa servir per canviar les relacions de poder que estan generant injustícies.
Els plenaris van servir per presentar alguns temes generadors pel debat col·lectiu i facilitar la participació. Les comunicacions només es van presentar per escrit per afavorir al màxim el debat.
Mitjançant els Grups de treball es van debatre de manera simultània les Línies Temàtiques.
Altres espais de reflexió/acció van ser els Tallers on es van treballar de forma més vivencial aspectes més específics de les Línia te màtiques. Per als monogràfics es van triat dues problemàtiques amb un espai de treball propi: 1. Defensa de l’educació pública i 2. Polítiques culturals. Els Tractats de Lliure Comerç (TLC) i les estratègies de mercantilització.
Finalment, als Laboratoris de Projectes es va intentar conèixer millor i compartir idees, experiències i iniciatives que ens agradaria posar en marxa. També van ser espais adreçats a persones o grups que vulguin sumar a d’altres col·lectius a les seves propostes.
El debat sobre la substitució del terme Educació per al Desenvolupament va ser plantejat explícitament al Congrés per reflexionar de cara al futur fins a quin punt reflecteix la complexitat d’una aposta en l’educatiu i cultural que sembla, a criteri del Comitè Organitzador, molt més àmplia des d’una perspectiva transformadora.
El Comitè Organitzador, reunit d’emergència, va suspendre la seva última sessió per solidaritzar-se i participar en la manifestació que s’havia convocat a Vitòria-Gasteiz i que formava part de la convocatòria a nivell de tot Euskadi en defensa de l’escola pública i contra la Llei Wert (LOMCE).
Finalitzat el IV Congrés d’Educació per al Desenvolupament s’editarà una publicació on line que recollirà les conclusions de l’esdeveniment.
Podeu veure les actes, relatories, aportacions, documents de debat previs al Congrés i aportats dels grups de treball a la web del Congrés congresoed.org
Les comunicacions estaran disponibles al web del congrés i a la nostra Biblioteca Digital: biblioteca.hegoa.ehu.es
