Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquesta és la primera edició en què participa Espanya en l’informe Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, International Computer and Information Literacy Study), elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, International Association for the Avaluation of Educational Achievement) ).
Es tracta d’un estudi en què han participat 11.779 estudiants d’una mitjana de 13,5 anys que estudien 2n d’ESO. A l’informe, també hi han participat 6.250 docents entre professorat i equip directiu. A l’informe espanyol han tingut una mostra augmentada Andalusia, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, La Rioja i Madrid, així com les ciutats autònomes Ceuta i Melilla.
«Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar sobre el compromís de les escoles i dels governs al voltant de les competències digital (DC) a l’educació. Tant com s’inclou als nostres currículums l’ús de TIC i la conscienciació sobre el seu ús, com en el paper de les famílies en aquest treball». Així ho veu Linda Castañeda, professora de Tecnologia Educativa de la Universitat de Múrcia.
L’informe destaca la importància que la família sigui capaç de posar limitacions al temps d’exposició a les pantalles, cosa que contrasta amb el fet que només el 22% de l’alumnat digui que tenen aquest control els caps de setmana i sigui el 60% els dies de diari.
Al gràfic es pot veure el percentatge dels que van dir veure’s controlats pels seus pares davant, així com la puntuació quant a la competència digital.
Dos de cada tres joves espanyols no tenen límits parentals en lús de pantalles
Gràfic: El Diaroi de l’Educación Font: Estudi Internacional de la Competència DigitalCreat amb Datawrapper
Hi ha una correlació entre la puntuació a l’estudi i el percentatge de joves de 14 anys que diuen que no tenen cap límit en l’accés a les pantalles quan tenen temps lliure, és a dir, els caps de setmana i les vacances. Es pot veure al gràfic següent amb les dades relatives als països participants a l’informe.
Hi ha una correlació entre la limitació dús de pantalles en el temps lliure i la puntuació en competència digital
Font: Estudi Internacional sobre Competència DigitalCreat amb Datawrapper
La correlació entre els resultats de linforme i la limitació dús de pantalles en dies lectius és reduïda
Descarregar les dades Creat amb Datawrapper
Hi ha una correlació més gran entre la puntuació i la limitació de pantalles en el temps no lectiu
Gràfic: El Diario de la Educación Font: Estudi Internacional sobre Competència Digital Descarregar les dades Creat amb Datawrapper
Competència digital
L’estudi de la IEA tracta sobre la competència digital de l’alumnat, una àrea on l’alumnat de 2n d’ESO espanyol que ha participat per primera vegada a l’estudi no està formada específicament, com recorda Carmen Tovar, directora de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE), a aquest diari.
Explica Tovar que les noies i nois participants estaven escolaritzats sota el paraigua de la Lomce, malgrat això els resultats de l’avaluació no són dolents. Espanya obté 495 punts sobre els 500 on es va fixar a la primera avaluació la mitjana.
Mª del Mar Sánchez, membre del Grup de Recerca de Tecnologia Educativa i professora titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Múrcia, creu que estudis com aquests relacionats amb la competència digital són positius, encara que es mostra cauta per les similituds amb PISA: «Correlacions i proves interessants que correm el risc de plantejar com a veritat absoluta sense tenir en compte el mètode de l’estudi».
Hi han participat nou comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, i la majoria es troben sobre aquest 500. Al capdavant, Catalunya, amb 518 punts, seguida de Madrid (514) i Astúries (512). A l’altra punta, les ciutats autònomes amb 421 la primera i 432 la segona.
Segons les dades recollides a les diferents proves a què s’ha sotmès a l’alumnat surten a la llum algunes qüestions que ja apareixen en altres informes internacionals.
La situació socioeconòmica de les famílies, traduïda en una connexió a Internet de certa qualitat, així com comptar amb, almenys, dos ordinadors a casa, té un impacte de certa importància en els resultats obtinguts.
«Aquestes diferències són menors a Espanya que en la mitjana ICILS i la mitjana UE, cosa que mostra un nivell d’equitat més gran», assegura Carmen Tovar.
Com explica la directora de l’INEE, «els alumnes afavorits és fàcil que tinguin més recursos digitals a casa, per la qual cosa la seva exposició a les TIC és més gran i que els seus pares els puguin ajudar més a fer tasques relacionades amb aquestes competències».
Per a Linda Castañeda, professora de Tecnologia Educativa de la Universitat de Múrcia, és destacable aquesta diferència en els resultats per situació socioeconòmica que, observa, està en un rang d’entre 57 punts a Astúries i 77 a Catalunya. Per a ella és interessant, alhora, que el factor de procedència tingui menys impacte a la competència digital.
Les diferències més importants es donen per motius socioeconòmics
Gràfic: El Diari de l’EducacióFont: Estudi Internacional sobre Competència DigitalCreat amb Datawrapper
Tovar assegura que les diferències, significatives segons l’informe, entre els qui tenen més poder adquisitiu i menor estan en el punt de mira del sistema educatiu que intentarà pal·liar-les fent de la competència digital una de les vuit claus del sistema educatiu. Amb això i “tot l’esforç que s’està fent en el desenvolupament de la digitalització”, assegura la directora de l’INEE, “es pretén que el centre educatiu serveixi per pal·liar les diferències d’origen”.
Al costat d’aquestes diferències es troben les relatives a les noies, amb millors rendiments que ells. està relacionat amb l’alfabetització informacional general i l’èxit en pensament computacional (PC) es relaciona més amb l’ús especialitzat de TIC, aleshores la diferència en l’associació entre cadascun de CD i PC i el gènere de l’estudiant és coherent amb els patrons de diferència de gènere en els usos i les actituds dels estudiants cap a l’ús de TIC».
Això vol dir que les noies utilitzen les tecnologies per a tasques generals relacionades amb l’escola mentre que ells «se senten més segurs, diu Tovar, en tractar amb tasques més especialitzades com programar o canviar la configuració d’un ordinador».
Per a Castañeda, és cridanera aquesta diferència per sexes a tots els països de la mostra, no només a Espanya. «No obstant, és coherent amb les dades que es tenen, per exemple, d’abandonament escolar, on les noies tenen uns índexs menors a gairebé tots els països europeus».
La majoria de l’alumnat espanyol es troba al nivell 2 d’acompliment, com a la majoria dels països
Gràfic: El Diari de l’EducacióFont: Estudi Internacional sobre Competència DigitalCreat amb Datawrapper
Pel que fa als nivells d’acompliment, com es pot veure a la taula, Espanya es troba una mica per sobre de la mitjana tant de la UE com del conjunt de països. La major part de les i els estudiants tenen un exercici de nivell 2, amb un 40%. Tot i que el percentatge dels que estan al nivell 4 no arriba a l’1%, no gaire diferent de països com Alemanya, Suècia o Noruega. A la part alta de la taula, destaca Corea, país on l’alumnat de nivell 2 suposa el 35%, mentre que al 3 hi ha un 31% i al 4, el 6%, molt per sobre de la resta.
En qualsevol cas, les persones consultades per a l’elaboració d’aquesta peça consideren que les xifres que presenta Espanya en aquesta primera avaluació, tenint en compte a més que la competència digital no havia arribat en el moment de la prova a les aules de 2n d’ESO, un punt de partida positiu.
