La Cécile Barbeito està especialitzada en educació per la pau i justícia global, la sensibilitat en el conflicte i el paper dels municipis en la construcció de pau. Té molts llibres i publicacions, entre elles, Discrepància benvinguda, i actualment està elaborant un llibre amb l’editorial Octaedro.
Compartim alguns extractes del pòdcast:
Hi ha educació sense justícia social?
Malauradament, és molt habitual que s’eduqui sense introduir el component de justícia social, quan la definició dels objectius de les lleis educatives inclou que l’educació ha de contribuir a la convivència i a la cohesió social.
Com poden aportar les entitats i els moviments socials en l’educació?
Una de les seves funcions és fer visibles aquestes desigualtats, les violències que pateixen les persones, les discriminacions… Això és una pràctica que els moviments socials fan molt, fer visibles uns problemes que potser no estan tant a l’agenda. I una altra funció és més propositiva, la de visibilitzar alternatives i convidar a l’acció col·lectiva.
Diem que la pau no és només l’absència de guerra, sinó el fet de posar els mecanismes per què quan hi hagi un conflicte, aquest no es converteixi en una crisi. Com es trasllada això a l’espai educatiu?
Des de l’Escola de Cultura de Pau incidim molt que la millor inversió de temps és incidir en el conflicte abans que arribi la crisi. Això implica que el grup estigui cohesionat, que hi hagi estima… Invertir en les habilitats d’assertivitat, d’empatia… Nosaltres pensem que la tutoria és un espai perfecte per fer-ho.
S’hauria de formar més l’alumnat en activisme i pensament crític?
En pensament crític, seguríssim. També és important lligar pensar amb actuar per no quedar-nos amb l’anàlisi. Potser no utilitzaria la paraula activisme perquè hi ha gent que li semblarà massa posicionat, però al currículum es parla d’emprenedoria. És molt important actuar perquè aquests valors es tradueixin en realitat.
La justícia global i el convenciment que és necessari que hi hagi pau a tot el món, té a més a veure amb la racionalitat o amb les emocions?
Hi ha un filòsof que es deia Vicent Martínez Guzmán que deia que, nosaltres, els pacifistes, som els realistes. Com podem pensar que un món és sostenible si ens gastem unes milionades en armament? Crec que hi ha un factor molt racional en el pacifisme, i és que seguir apostant per la violència, l’armamentisme i les guerres no és gens constructiu i no porta enlloc. La pau no és un fet fortuït, es construeix apostant per l’educació, per una economia redistribuïda i pel reconeixement dels drets de tothom.
Explica’ns què és la a la pràctica cultura restaurativa als centres educatius, que té com un dels pilars parlar en igualtat de condicions i no fer judicis del que digui l’altre.
Implica trobar un espai i tenir l’hàbit d’escoltar i resoldre conflictes dins l’aula. Hem de tenir en compte que durant l’any tindrem alguns imprevistos que tindran a veure amb conflictes; planifiquem-nos per tenir temps per abordar això a l’aula. Tota pràctica restaurativa requereix temps, vol dir que parlem tots del que ha passat i busquem solucions conjuntes.
Com es treballa l’escolta activa i la cohesió de grup?
La cohesió de grup és una bona inversió de temps. Nosaltres recomanem a les escoles, per exemple, que a principis de curs hi dediquin dos dies perquè el grup es conegui, faci dinàmiques de grup, de coneixement, de confiança, d’estima, de cooperació.
S’hauria d’estudiar més i millor com abordar els conflictes a les facultats de pedagogia i educació?
Sí. Fa vint anys teníem una asaignatura d’educació per la pau a la UAB i sempre s’omplia. Venien de pedagogia, de magisteri… Aquesta assignatura va desaparèixer amb Bolonya i ara ens costa trobar espais a la facultat per poder fer-ho.
Gestionar els conflictes a l’aula és un problema que angoixa molt. Seria important poder donar-los eines perquè no pateixin tant, però, de moment, està pendent a les facultats.
