Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Resultats, processos i procediments. No ens ha servit gaire obsessionar-nos pels resultats i anar mirant els resultats dels altres en termes quantificats de determinats aprenentatges bàsics. En comptes de mirar enfora cal mirar endins. La producció d’aprenentatge (alumne) es fa a l’aula, i a l’escola o institut activada per procediments didàctics (professor) en un ambient conjunt (organització). Les proves ‘de contrast’ que puguem fer han de servir per confirmar la nostra avaluació contínua i sumativa dels aprenentatges o per fer-nos veure aquells aprenentatges concrets que fallen en el conjunt d’alumnes i, per tant, depenen de la intervenció docent, els procediments didàctics. Avaluant en equip de mestres permet corregir aquelles diferències de valoració entre docents amb un referent comú.
¿Per què anem a cercar la flor romanial o el medicament si no coneixem bé la malaltia? ¿Hem analitzat sistèmicament la nostra situació? Demanar el remei a qui no coneix la situació durà molt de temps, atès que ha de fer el camí que no hem fet nosaltres i sols el pot fer preguntant-nos a nosaltres. ¿Realment no hi ha professionals que puguin fer un precís diagnòstic, apuntar solucions i valorar l’adequació de solucions que s’apliquen a d’altres ambients?
La pedagogia aporta una visió sistèmica de l’educació-aprenentatge. Un mapa mental que permet comprendre totes les variables i aplicar-lo a situacions diverses. En cada cas, cal partir de la situació de fet: l’entorn social, cultural i ambiental que entra a l’escola, a l’aula, amb els alumnes. La planificació de l’acció escolar ha de conèixer les aptituds dels alumnes i comptar amb els seus interessos. Comptar vol dir considerar, però el docent sap com motivar, desvetllar nous interessos. El procés d’aprenentatge es dona a l’aula i en el conjunt de l’organització escolar. Enfront de la idea d’una programació didàctica, que s’ha de fer, l’observació del docent és la clau per un joc d’interaccions dinàmiques entre el processament de la informació i el comportament tant d’alumnes com del professor o professors. El professor ha de saber navegar sobre l’onada sense perdre l’orientació.
Aquesta visió sistèmica, aquesta anàlisi per derivar-ne ajustaments o canvis l’ha de fer cada docent, s’ha de conjuntar en cada equip que coneix els alumnes i s’ha de fer a cada establiment escolar amb direcció pedagògica potent. És a partir d’aquí que podem cercar solucions d’altres i saber que són les que ens calen. Teoritzo partir de l’experiència docent: Diverses escoles compartíem l’aplicació de les ‘proves Galí/Canals’. Els meus alumnes de 9 anys tenien uns resultats molt baixos en càlcul mental; veig que a una de les escoles són excel·lents i pregunto. El mestre, un gran mestre (JM) m’explica com fan el càlcul mental, escrivint sèries de deu resultats (escrivint, però segueix essent càlcul mental). Ho vaig entendre, ho vaig aplicar i els resultats van millorar altament. I així ho podem fer en lectura, en taules de multiplicar, en millorar el dibuix (EP)… I en fer climogrames i en calcular pressupostos, en passar de problemes concrets a equacions i en correcció de textos: discurs, lèxic i ortografia (ES).
L’equip docent és diversitat de reflexió, exigència mútua i unitat d’acció
En tot cas, cal tenir present que l’aprenentatge cognitiu és una part de la cadena que ha d’anar ben enllaçat la cadena desdoblada, amb l’aprenentatge emotiu, el que posa en joc les aptituds personals i desvetlla interès, interessos. Aquesta és la professió docent, conèixer bé, científicament, la matèria d’ensenyament i conèixer també l’alumne com a persona, els alumnes com a grup, l’edat psicològica dels alumnes, l’entorn social i cultural dels alumnes.
Impulsar aquesta dinàmica comprensiva multivariable de l’aprenentatge escolar no és difícil en equips docents mitjans, fins a uns trenta o quaranta membres, i sols depèn d’una direcció pedagògica sòlida que pugui aportar base de coneixement a cada línia d’acció i forma organitzativa. Amb diàleg participatiu, s’activa una formació del professorat que omple els buits de la formació bàsica. Amb equips més grans, cal organitzar-se en seccions sempre amb direcció pedagògica de proximitat que pugui observar l’acció a les aules.
L’avaluació de l’establiment escolar aplega els informes d’avaluació d’etapes, seccions o cicles i nivells però el seu valor no són els resultats limitats pels condicionants inicials sinó el valor afegit sobre la situació inicial de partida. No ens ha afavorit gens, i ha estat una desorientació per a les famílies comparar els resultats de proves entre establiments escolars. En alguns casos, els bons resultats ja són efecte de les variables d’entrada i no hi ha gaire valor afegit. En d’altres casos, els limitats resultats representen un gran valor afegit a les expectatives de context i entrada.
L’equip docent ha de ser exigent en la professionalitat, coneixement i acció eficaç. L’exigència és compatible amb la cooperació, l’ambient amable i l’ajuda als qui han de millorar. Solament han de quedar exclosos els ganduls després d’haver-los donat oportunitats. La crítica i l’exigència mútua beneficia tots els docents que s’animen amb satisfacció pels progressos dels alumnes. L’equip docent és diversitat de reflexió, exigència mútua i unitat d’acció. No podem esperar quatre anys i hem d’actuar d’immediat.
