Opinió

Ajudant a millorar la lectura es milloren moltes coses

Fa uns anys, al Baix Montseny, es va crear l’ISVAT (Iniciatives Socials Vall Alta de la Tordera), una associació de veïns amb la idea de promoure activitats encaminades al desenvolupament humà, social, cultural i econòmic del territori. El 2022, dins el programa d’Ajuda Mútua, dos voluntaris van començar a fer acompanyament escolar a alumnes de l’Institut Reguissol de Santa Maria de Palautordera en horari extraescolar. La coordinadora d’aquest programa ens diu: «De seguida vàrem veure que, per a aquests alumnes, mantenir el compromís d’assistència els era molt difícil».

L’estiu del 2023, arran de la xerrada amb en Pep Segalés, que fa anys que treballa en l’àmbit de l’educació no formal a Mèxic, voluntaris i professors es van animar a la recerca de nous camins.

Amb la direcció pedagògica de l’institut varen acordar donar suport als alumnes d’ESO en la lectura dins l’horari escolar: «Cada dia tots els alumnes tenen 25 minuts de lectura lliure dins l’aula. Vam començar el mes de gener de l’any passat amb onze alumnes, nomenats pels professors de l’institut, que acceptaren l’acompanyament d’onze adults, la majoria mestres jubilats, amb la prioritat que els joves trobin, a través d’aquesta relació individual, un espai agradable per llegir i parlar». L’experiència va anar bé i l’estiu següent l’institut Can Record de Sant Esteve també ha demanat afegir-se a aquest programa. El nombre de voluntàries «ha incrementat a quinze, ara comptem amb vint acompanyaments setmanals».

Ens trobem en un cafè de Sant Esteve de Palautordera perquè m’expliquin quina ha estat la seva experiència com a voluntàries d’aquest projecte. «Per a mi, quan era petita, l’ajuda individual va ser molt important per poder avançar en els aprenentatges i ara m’agrada fer-ho per als joves que també ho necessiten».

Una altra mestra ens diu: «El voluntariat m’ha comportat dos vessants. La més personal m’ha ajudat a sortir de la meva zona de confort, a sortir del cada dia, pensar més, obrir-me a personetes, i m’hi he pogut apropar des de la posició d’ajuda, d’estar al seu costat, de poder donar un cop de mà. L’altre vessant és que puguin viure la disciplina escolar des de la informalitat de la tasca que fem».

I una altra: «Per mi, és important la relació afectiva amb l’alumne, donar-li escalfor i afecte, que es trobi ben rebut, i mai criticar, si una paraula no l’entén, busquem el seu significat pel context. Ell té memòria i facilita la feina. Ha estat important que ell es va sentir acollit, també per a mi».

I us heu trobat amb cap dificultat o entrebanc? «Per part dels professors i la direcció dels instituts, cap entrebanc, al contrari, estan agraïts. Es fan un parell de reunions al llarg del curs amb tots els voluntaris per valorar com està anant l’activitat i, si cal, fer algun canvi», ens comenta la coordinadora.

«Hi ha hagut un alumne que ha demanat no continuar amb l’acompanyament i, sens dubte, se li ha respectat, i també hi ha qui es nega, d’entrada, a llegir, però accepta que li llegeixin i, de mica en mica, a través d’aquesta relació individual i continuada, es pot animar a llegir una mica quan no se sent obligat ni pressionat».

Una altra mestra ens comparteix: «Al meu alumne li manca comprensió lectora, encara que llegeix bé. Vam escollir dos llibres, no gaire llargs, amb capítols curts, per poder-ne llegir almenys un en els 25 minuts».

I una altra diu: «A mi, el primer dia, em va dir que preferia llegir en castellà i vam estar uns dies buscant un llibre que li agradés, i no hi havia manera. Vaig tenir la idea de portar un joc de cartes i, quan el va veure, se li va il·luminar la cara i el vaig animar que llegís les instruccions. Trobar una lectura que al jove l’interessi és molt important, encara que sigui sobre cotxes, futbol, motos. Sí, això encara ens falta, aniria molt bé poder compartir i conèixer més varietat de lectures».

La conversa entre les voluntàries s’anima i parlen sobre les dificultats en la lectura que s’han trobat; per exemple, la dificultat dels signes de puntuació i de l’entonació de la frase en els alumnes de famílies d’origen de fora de l’estat espanyol…

Una de les mestres comenta: «Un dia va portar el llibre de la classe de castellà que havia de llegir de forma obligatòria i del qual, al final del trimestre, li farien un examen. Avançava poc en la lectura i la professora em va permetre fer un resum dels capítols per tal que pogués anar a l’examen sabent de què anava l’argument. La setmana següent de l’examen li vaig preguntar com li havia anat, em mira tot somrient i em diu: “He tret 7,5″».

«A vegades també hi ha moments de xerrar i d’explicar vivències personals, de casa. Cada vegada ens sentíem més còmodes junts i ja em parlava dels seus germans, del que volia fer després de l’ESO. També em preguntava el significat de les paraules que no entenia. El que més em va emocionar va ser l’últim dia de curs, que vam esmorzar junts mestres, voluntàries i alumnes: sona el timbre i tots els joves surten en tromba de la sala sense acomiadar-se, i ell es gira buscant-me amb la mirada i ens fem un senyal amb la mà per dir-nos adeu».

Els pregunto: «Heu notat millores en l’aprenentatge de la lectura? Fan millor les pauses de les comes i punts? Llegeixen més ràpid? Milloren en la comprensió?». Diuen que encara no és moment d’avaluar. Fa poques setmanes que fan aquesta activitat.

L’esforç d’anar a l’institut un matí cada setmana ha estat compensat pel fet de sentir-se útils, de poder ajudar, de sentir-se acceptades  pels alumnes, d’establir un lligam afectiu. Aquest lligam fa que cadascuna hagi trobat la manera d’acompanyar l’alumne amb suavitat, sense remarcar les deficiències que arrosseguen, trobant sempre la paraula i la manera que no perdin l’interès en la lectura i vagin progressant. Segurament, penso jo, ara poden aplicar amb tranquil·litat tot el que han après durant els anys que han sigut mestres.

Dur a terme aquesta activitat a través de l’associació ISVAT ha facilitat l’entrada i l’acceptació dins l’estructura de l’institut, ja que queda coberta la responsabilitat civil. Els pares de cadascun dels alumnes han firmat la conformitat que el seu fill rebi aquest acompanyament.

Tant des de l’ISVAT com de les mateixes voluntàries, es valora molt positivament aquesta iniciativa, perquè no requereix una infraestructura especial i és fàcil de replicar en qualsevol altre institut o escola.

«De moment ha quedat clar el següent: calia no reproduir models en què els nois fracassen; la importància de la relació dual voluntari-alumne; s’havia de fer l’activitat dins l’horari escolar; veure la possibilitat d’incorporar el joc com a eina pedagògica, i calia adaptar-se a la singularitat de cada alumne. Els llibres amb capítols curts ajuden més. I també els contes i còmics amb temàtica per a joves».

Jo penso que el dia que preguntin als professors les millores que detecten en els alumnes que les voluntàries han acompanyat, elles  quedaran sorpreses però més sorpreses quedaran quan els hi preguntin als pares i als mateixos alumnes. Però això ho deixem per a un altre article.