Actualitat

Només cinc famílies de mitjana visiten els centres segregats per portes obertes

“Aquest any les portes obertes s’han ofert entre setmana, una tarda i un matí. Han vingut un total de 2 famílies”. “Fa dos anys van venir 3 famílies i ningú no va escollir el centre; el segon any van venir-ne 5, i cap d’elles tampoc no va escollir el centre”. “És molt trist el que estem vivint a la nostra escola, tant pels alumnes com per les famílies. Aquestes jornades són desertes pel nostre centre”. “Nosaltres aquest any a portes obertes sí que ha vingut més gent… més de 10!”. Aquestes són algunes de les opinions que expressen el centenar de centres segregats d’arreu de Catalunya que participen a la campanya ‘Aquí comença tot‘ de denúncia de la segregació escolar tant a nivell administratiu com ciutadà.

Les jornades de portes obertes són vistes per les escoles ordinàries com una oportunitat perquè l’entorn les conegui. En canvi, es viuen com un drama a molts centres classificats ‘de màxima complexitat’, perquè ni els propis veïns van a descobrir-les, explica en un comunicat el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació. “Tenim el problema de la poca assistència a les portes obertes i oferim visites personalitzades per tal de facilitar que pugui assistir el major nombre de famílies”, explica un cinquè centre. I un sisè encara hi afegeix: “Nosaltres ja fa cursos que vam fer l’opció de demanar de forma individual la jornada de portes obertes, donat que generalment no venia cap família a visitar l’escola.”

Asseguren que la poca assistència a aquestes escoles i instituts públics és un fenomen estructural. Si ni les pròpies famílies veïnes ens vénen a conèixer, lliures de prejudicis, difícilment es posarà fi al fenomen de la segregació escolar. La campanya ‘Aquí comença tot‘ -impulsada pel Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació amb el suport de la Fundació Bofill, la Fundació Secretariat Gitano i l’aFFaC- vol posar-ho de manifest, sobretot amb la idea d’apuntar tant a la responsabilitat política com ciutadana a l’hora de configurar la societat present i futura.

Quan alguna família catalana o d’aquí s’interessa per l’escola, ve a les portes obertes i observa la tipologia d’alumnat i el seu context, i no ens acaba escollint”, resumeixen des d’una AFA del Baix Empordà. La campanya porta com a lema ‘Aquí comença tot’ i com a subtítol la pregunta: ‘Per què no ens coneixem?‘, en una interpel·lació directa al conjunt de la societat a preguntar-se si vol construir uns barris, pobles i ciutats més cohesionats a partir dels vincles que infants i famílies estableixen a l’escola.

El Col·lectiu, conformat per associacions de famílies de centres ‘de màxima complexitat’, va demanar a les escoles participants que ens detallessin quantes famílies els van venir a visitar l’any passat. El màxim que un centre va respondre van ser 14. Diverses van respondre que ni una, i la mitjana acaba sent de només cinc famílies.

La síndica de greuges Esther Giménez-Salinas va demanar l’any passat impulsar “un pla de xoc” per “capgirar la guetització dels 250 centres catalans amb una concentració més elevada d’alumnat vulnerable”, reconeixent que l’aplicació del Pacte contra la Segregació Escolar no els ha donat una resposta vàlida.

El Col·lectiu, com a entitat signatària del Pacte, denuncia que els avenços en aquesta línia han estat poc consistents en aquest últim any, i instem el Departament d’Educació a entomar el repte.

Així mateix, també volen expressar el nostre malestar pel fet que una gran quantitat de les línies d’I-3 que es reduiran de cara al curs vinent siguin precisament aquelles de centres amb major complexitat. Des de Mataró, per exemple, es denuncia: “Es pren com un atac a les escoles de barri que tanta bona feina han fet, i que treballen dia a dia per la cohesió social. També es veu clarament que sense poder tocar el decret de la concertada, i tenint en compte la davallada de natalitat, sembla que la pública de certs indrets i certes característiques estigui destinada a morir.” Des de Girona exclamen: “Al barri hi ha la nostra escola CMC pública i una concertada. Pel curs 25-26 no ens han planificat cap grup a I-3, amb la intenció que es puguin preinscriure i ajuntar-se amb l’alumnat d’I-4 l’any que ve. No compartim que el grup que es tanqui sigui el de la pública; la concertada tindrà grup i li donaran diners públics per escolaritzar alumnes que podrien venir a la nostra escola, és una vergonya. No sabem si serà l’inici de la desaparició de l’escola”. I encara des de Granollers avisen: “Aquí tanquen les preinscripcions de l’escola de màxima complexitat d’una línia. Una vergonya. I la concertada no la toquen.”

Així mateix, en els casos recents en què s’ha optat per tancar una escola altament segregada i s’ha vehiculat les famílies cap a d’altres centres amb major diversitat socioeconòmica, des del Col·lectiu afirmen que després d’aquestes accions de dessegregació, tant l’alumnat com les famílies i els mateixos centres educatius receptors es troben desemparats i seria necessari un acompanyament i una bona acollida a tres bandes perquè aquestes actuacions arribin a bon port.

Concretament, el Pacte contra la Segregació Escolar estableix que cal “promoure l’acompanyament de les famílies socialment més desafavorides que han estat assignades o orientades a determinats centres públics o concertats com a mesura d’escolarització equilibrada, garantir una adequada acollida per part del centre escolar i fer el seguiment de la seva integració a la dinàmica del centre al llarg de la seva escolaritat”.