Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Com es construeix una teoria de la conspiració

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Davant l’adversitat es pot construir un futur esperançador

    El reeixit V Cicle de Diàlegs 2025, sota el títol 'L´esperança: ens en sortim', continua la seva missió de ser un espai obert per a la reflexió, el debat i l'intercanvi d'idees
    Leonor Mingo Gómezabril 8, 20255 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Cada notícia que es publica en els mitjans de comunicació, cada conversa sobre el món que estem deixant, cada vegada que pensem en un futur… Cada vegada apareix la paraula crisi i se’ns suggereixen panorames desoladors. Potser és sensacionalisme, potser és que el pessimisme (alguns diran “no, si jo soc realista”) s’està apoderant de les nostres societats. El que és cert és que si hem de parlar d’esperança, ens plantegem, fins i tot, que ja no hi ha res a fer: que no queda esperança. Què complicat és, llavors, per als joves treballar en un futur sobre un present tan descoratjador, veritat?

    Organitzat per joves estudiants del grau de Filosofia, Política i Economia, amb l’ajuda de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, l´Ateneu Barcelonès acollirà, un any més, un conjunt de taules rodones que, precisament, abordaran, des de diferents perspectives i àrees de coneixement, el tema de l’esperança; la construcció d’un futur, del nostre futur. L’objectiu és plantejar aquestes qüestions, treure aquests debats a la llum, construir un tipus d’esperança, tot això a través de diàlegs, a través de converses; a través de l’art i la cultura, de la fe, de la memòria, de la possibilitat d’igualtat i justícia, entre altres.

    Per a això, els Cicles de Diàlegs d’enguany, no sols compten amb la ment d’un grup de joves estudiants que busquen reflexionar sobre la possibilitat de materialitzar un futur esperançador, sinó també amb l’assistència de 18 ponents especialitzats en diferents disciplines i que parteixen de diferents realitats, que duran a terme un total de 6 xerrades, que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’abril en l’Ateneu Barcelonès. L’accés a aquests diàlegs, per descomptat, serà lliure per a totes aquelles persones que busquin respostes, o bé busquin construir noves preguntes, per a joves i majors, estudiants o treballadors, per a tots i totes.

    L’any passat, les quartes jornades dels Cicles de Diàlegs ens parlaven de les crisis que havíem d’afrontar. Enguany no volem parlar de crisi, sinó que volem respondre i buscar solucions, volem construir futurs. On podem acollir-nos davant el desastre? Com es pot forjar un futur? És potser massa tard? En els Cicles de Diàlegs d´enguany buscarem donar resposta a això i molt més.

    És interessant, així mateix, dur a terme un conjunt de xerrades i converses sobre una cosa tan material com és el futur de les nostres organitzacions socials i polítiques, des d’un enfocament tan abstracte com és l’esperança. Probablement, primer hauríem de tractar d’entendre què és l’esperança per a després poder trobar-la, o bé construir-la, per tant, pensar si l’esperança està relacionada amb l’espera, o bé suposa un motor d’acció, si aquesta concep als éssers humans com a individus, o bé si només pot existir de manera col·lectiva. El que és clar és que no podem veure un futur sense esperança i això fa que totes les nostres decisions girin al seu voltant, i fent que així sigui present en cada racó de la nostra vida. L’esperança, per tant, pot ser una cosa intrínseca a totes les nostres accions, -hi ha qui li dirà motivació, il·lusió- però el que sí que és cert és que es pot treballar en la seva mateixa construcció, i això ens obliga a llaurar allò que tendim a dir un futur millor. Potser, sense problemes, no es plantejarien solucions; sense crisi, no hi hauria esperança. I és que, encara que puguem viure-la, o construir-la, de manera individual, en un món globalitzat, aquesta requereix en gran manera entendre’ns com a col·lectivitat i actuar; requereix cooperació, solidaritat i, sobretot, empatia.

    Així s’obriran les jornades d’enguany, amb persones com Oriol Farrés o Xavier Domènech, amb aquestes i més qüestions. Però no sols això, sinó que, entenent d’una forma tan àmplia l’esperança, concebent que, si bé la seva experiència requereix del col·lectiu, es pot també construir de manera individual i subjectiva, aquesta idearà de maneres molt diverses en les diferents taules rodones organitzades. D’aquesta manera, es parlarà de memòria, com construir esperança sense tenir en compte la història? Però alhora, sempre es diu que la història tendeix a repetir-se, que la humanitat, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra, com pot haver-hi esperança coneixent la nostra Història? Es parlarà de fe i de religió, perquè, és clar que l’espiritual ha articulat des de sempre la concepció d’esperança, l’advocar per futurs millors. Així mateix, es parlarà d’art, de l’experiència d’aquest, de com aquest ens pot transformar i pot construir nous imaginaris, de com l’art i la cultura han estat sinònim de resistència i d’expressió en els nostres moments més foscos. Es parlarà de futurs millors; més igualtat, més justícia, la possibilitat que el futur sigui sostenible.

    Veient això, és clar que l’esperança està a tot arreu. Ens envolta, però també neix de nosaltres mateixos. Com és que no es parla més d’ella? Precisament per això tindran lloc aquestes jornades; per a pensar-la i per a crear-la, i quina millor forma que fer-ho a través del debat i la reflexió, de preservar la cultura i de conrear el pensament crític. Els dies 9, 10 i 11 d’abril són molt importants per a nosaltres perquè el nostre treball sortirà a la llum, però també per a vosaltres, per a vosaltres, perquè en ells es donarà l’oportunitat de sembrar les llavors d’esperança que tanta falta fan. Perquè no, no és mai massa tard per a començar de nou. Per a consultar més informació sobre les taules, ponents o horaris, podeu trobar-los aquí o en les nostres xarxes socials: Instagram i Twitter (@ciclededialegs).

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    filosofia
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    ‘Wolfgang’ i ‘Por todo lo alto’
    Next Article
    Reportatge
    Els murs de l’escola clamen pel dret a l’habitatge
    Leonor Mingo Gómez

    Estudiant de quart curs del grau de Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra i membre dels V Cicles de Diàlegs de 2025

    Related Posts

    Opinió
    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    maig 29, 2025

    El paper de les entitats en els projectes d’ApS

    maig 27, 2025

    Opinió
    Infrafinançan l’escola pública i aquí no passa res

    maig 26, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}