Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Departament d’Educació i Formació Professional ha presentat les adaptacions que es duran a terme en el currículum de batxillerat a partir del curs 2026-27 per adaptar-lo a la llei estatal aprovada el 2020.
Les matèries comunes mantindran les mateixes hores, mentre que es reforçaran les de modalitat en detriment de les optatives. Així, en el cas de les matèries científiques, a primer de batxillerat de ciències i tecnologia, es fusionaran Física i Química i tindran 4 hores setmanals, mentre que ara sumen per separat 6 hores a la setmana.
També s’ajuntaran biologia amb geologia i ciències ambientals, que tindran 4 hores, mentre que ara en tenen 6.
La secretària de Millora Educativa, Pepín Beltran, ha destacat que no es tracta d’una pèrdua d’hores sinó d’”unir els sabers comuns de les matèries”. L’objectiu d’aquestes modificacions, destaca el Departament, és que l’alumnat català pugui homologar els seus títols en cas de mobilitat geogràfica arreu d’Espanya, i remarca que les adaptacions són les “mínimes” per adequar el currículum a la normativa vigent.
A partir del curs 2026-27, les matèries de modalitat, com literatura o matemàtiques, passaran de 3 a 4 hores setmanals. En canvi, les hores d’optatives que tria cada estudiant i que actualment són 9, passaran a ser de 6 hores setmanals. En el cas de les matèries científiques que es fusionen, hi haurà noves optatives que puguin ser complementàries: Física+, Química+, Geologia+ i Biologia+.
Un altre dels canvis confirmats és el pes del treball de recerca, que ara suposa un 10% de la nota final de batxillerat i amb el nou currículum serà com una assignatura més, de manera que comptarà aproximadament la meitat del que significa ara.
A més, en el cas del batxillerat d’humanitats i ciències socials, només es podrà cursar l’assignatura de matemàtiques aplicades a les ciències socials, i no les de l’itinerari científic com es fa actualment.
Hi haurà canvis en el nom d’algunes assignatures: llengua i cultura greges es dirà Grec, i llengua i cultura llatines es dirà Llatí. A més, Funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci passarà a anomenar-se Empresa i disseny de models de negoci.
Polèmica amb docents
El desembre del 2024 es va anunciar que hi hauria canvis en el batxillerat per tal d’homogeneïtzar els currículums, tal com demana el Ministeri d’Educació. Si bé es va comentar que Literatura catalana i castellana podrien passar a ser una assignatura optativa a primer de batxillerat, el que va fer aixecar la veu de la comunitat educativa, i la consellera Esther Niubó va assegurar que continuarien com a matèries modals a segon de batxillerat.
Plataformes de docents com Ciències en Perill s’han posicionat des del principi en contra d’aquestes modificacions perquè consideren que van en contra dels sabers científics i que suposa una retallada d’hores d’aquestes matèries. Arran de l’última reunió amb la Conselleria aquesta setmana, de forma virtual, han emès un comunicat segons el qual qualifiquen la trobada de “presa de pèl, pèrdua de temps i insulta a la intel·ligència” perquè, asseguren, no va ser un diàleg sinó un monòleg.
En aquest sentit, afegeixen que la Conselleria d’Educació “ha decidit donar l’estocada final a la formació de les ciències al nostre país, que, recordem, ja van patir una retallada d’hores lectives fa escassament tres anys”. Per tot això, es reafirmen en l’amenaça de no corregir els exàmens de selectivitat: “Si no hi ha marxa enrere en tot aquest despropòsit, no es podrà garantir la correcció de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) en les matèries científiques”.
També des de DocentsCAT i DocentsCAT-CAST per la 3a hora han emès un comunicat conjunt en el qual mostren el “descontentament” dels docents de les matèries de Llengua i literatura catalana i Llengua i literatura castellana amb el Departament d’Educació per no incorporar la tercera hora de llengua al batxillerat. Consideren que això “perjudica greument l’adequada formació lingüística de l’alumnat” i és un “menyspreu” a les llengües.
