Anàlisi

Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

Podem fer servir ChatGPT com a cercador? Què vol dir fer una bona cerca a internet? Aprendre a cercar (i trobar) informació a internet és un dels eixos de l’ensenyament de l’alfabetització mediàtica i informacional. Per aconseguir-ho, cal saber com funcionen els motors de cerca, entendre els algoritmes que decideixen què veiem primer i reconèixer els continguts esponsoritzats. També és important aprendre a afinar les cerques, comparar diferents fonts i fer servir eines que ens ajudin a trobar el que realment necessitem.

En un article anterior parlàvem de com integrar la intel·ligència artificial a l’ensenyament del pensament crític i explicàvem que els models de llenguatge no es basen en la veritat, sinó en la probabilitat. Així doncs, fer servir ChatGPT com a substitut de Google (o qualsevol altre cercador) ens pot portar a informació incorrecta. 

Mirem un exemple. Quina resposta ens dona ChatGPT si li preguntem d’on ve l’expressió “estar encinta”? 

Resposta de ChatGPT: “Cinta” fa referència literalment a una cinta o faixa que es lligava al voltant del cos, sovint com a element decoratiu o per subjectar la roba. En l’època medieval i moderna, era comú que les dones embarassades portessin una faixa o cinta especial al voltant del ventre. 

Ara bé, si li demanem a ChatGPT que ens digui quines fonts ha consultat, cita una sèrie de fonts filològiques i canvia la seva resposta (i la llengua de la resposta). 

Resposta de ChatGPT: La palabra “encinta” proviene del latín tardío incinta, que significa ‘no ceñida’ o ‘desceñida’. Este término deriva del participio inciens, incientis, que también se relaciona con el estado de embarazo. Aunque existe una interpretación popular que asocia “encinta” con la práctica antigua de ceñir el abdomen con una cinta durante el embarazo, esta explicación ha sido descartada por los etimológicos como una etimología popular sin base científica. 

ChatGPT no només ha canviat la seva resposta un cop li demanem per les fonts, sinó que també parla de la primera definició que ha donat com a “etimología popular sin base científica.” 

Els xatbots no indexen webs, com fan els cercadors, sinó que generen textos. És cert que eines com Google o Safari poden indexar informació incorrecta o publicitat entre els resultats, però la diferència amb les IA generatives és que poden crear contingut totalment nou i inventat. Aquesta informació fabricada s’anomena “al·lucinacions”. El problema s’agreuja pel fet que és relativament fàcil percebre aquestes “al·lucinacions” com a fiables, a conseqüència de la capacitat de la IA de generar text coherent i convincent, independentment de la seva veracitat. 

Aprendre a cercar a internet i a fer-ho correctament, no només ens ajuda a trobar informació precisa, sinó que també contribueixen al desenvolupament del pensament crític. Per facilitar aquest aprenentatge, proposem un mètode senzill i estructurat que l’alumnat pugui seguir:

Primer, pensem què volem trobar. Abans de fer cap cerca, parem un moment a reflexionar: què busquem exactament? Per a què ho necessitem? No és el mateix cercar si avui plourà que informació per fer un treball per a classe. Si tenim clar l’objectiu, ens serà molt més fàcil trobar el que ens cal.

Després, cal triar bé les paraules clau. Les paraules que escrivim al cercador són clau. Han de ser específiques i ajustades al nostre objectiu. Si volem resultats molt concrets, podem posar les paraules entre cometes (“”) i així el cercador buscarà aquella expressió exacta.

Un cop hem fet la cerca, analitzem els resultats. No cal clicar el primer enllaç que apareix (més d’un 50% dels usuaris no arriben més enllà del tercer resultat). De fet, si hi diu “Ad” o “Anunci”, vol dir que és publicitat, i potser no és el més útil per a nosaltres. Llegim els títols i les descripcions i triem els que més ens encaixin.

Quan hem trobat la informació, passem a valorar si la informació és fiable. Qui ha publicat aquest contingut? Quan es va publicar? D’on surt la informació? Si no podem respondre aquestes preguntes amb confiança, potser no és una font segura. I encara que ens sembli fiable, sempre és bona idea comparar el que hi diu amb altres fonts.

Tot i que eines com ChatGPT poden oferir respostes ràpides, és fonamental entendre que aquestes respostes no sempre estan basades en fonts contrastades ni en coneixement verificat. Cal fomentar en l’alumnat d’internet una actitud activa i conscient davant la informació que troba: saber formular bones preguntes, identificar fonts fiables i contrastar resultats. Lluny de descartar completament els xatbots com a eines, el que cal és saber-los utilitzar amb esperit crític, com un complement —mai com a font única ni definitiva. Educar en aquestes competències és clau per formar ciutadans informats, responsables i capaços de moure’s amb autonomia en un ecosistema digital cada vegada més complex. Només així podrem aprofitar tot el potencial d’internet i de la tecnologia, tot minimitzant-ne els riscos.