Anàlisi

L’evidència científica no arriba a un consens sobre els efectes de les pantalles en la salut mental dels infants i adolescents

La Generalitat va anunciar el divendres 13 de juny que, a partir del pròxim curs escolar, es prohibirà del tot l’ús dels telèfons mòbils a les aules a totes les etapes obligatòries, també a l’ESO. La prohibició inclou els rellotges intel·ligents i una eliminació progressiva de les tauletes i pissarres digitals a educació infantil. La mesura arriba anys després que organitzacions de pares s’hagin mobilitzat per restringir-ne l’ús a escoles. Una de les últimes va ser la concentració a principis de juny en 10 ciutats espanyoles de famílies, professors i experts en infància per demanar una edat mínima legal per l’accés als smartphones als col·legis.

En paral·lel, la gran preocupació sobre l’efecte de les pantalles en la salut mental dels infants i adolescents ha generat avidesa de coneixement científic, però també confusió davant la gran quantitat d’informació quasi contradictòria sobre el tema. La dificultat metodològica per establir d’una manera concloent una relació causa-efecte entre l’ús dels mòbils i una pitjor salut mental ha encès un gran debat científic. Per ara no hi ha consens que permeti concloure amb rotunditat que els mòbils estan darrere la crisi de salut mental dels més joves, però sí que hi ha associacions entre les dues coses i un interès urgent per treure’n l’entrellat.

Una revisió sistemàtica recent de 117 estudis publicada per l’Associació Americana de Psicologia (APA, en anglès) ha trobat una relació bidireccional entre el temps que passen els infants de menys de deu anys amb els dispositius electrònics i els problemes emocionals. Per una part, aquells que passen més estona davant d’una pantalla tenen major risc de desenvolupar problemes de salut mental; per altra banda, els infants amb aquestes afectacions augmenten l’ús que en fan com a forma d’evasió.

La investigació —que recull les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema— revisa els resultats d’articles que han fet un seguiment de més de 300.000 joves al llarg del temps, la qual cosa li dona més solidesa. Una altra de les seves conclusions és que aquells que fan servir amb més intensitat les pantalles amb cinc anys tenen més problemes emocionals després, amb set anys. 

Els autors de l’estudi creuen que l’ús excessiu de les pantalles en molts casos és un símptoma dels problemes emocionals i no la seva causa. I aquí s’obre un dels punts més calents del debat sobre els efectes de les pantalles: amb l’evidència actual, les grans revisions no han pogut demostrar una causalitat clara dels efectes nocius dels mòbils. 

Fins ara, s’han trobat correlacions, és a dir, associacions entre dos factors, que no sempre són fortes. Per exemple, una altra revisió sistemàtica publicada al Nature Human Behaviour el 2023 va trobar, en el cas de les xarxes socials, “efectes petits” com un major risc de depressió i de comportaments de risc. Una altra d’aquestes revisions va trobar una “correlació dèbil” entre l’ús de xarxes socials i l’ansietat, la depressió i l’estrès en adolescents. 

Això contrasta amb la tesi de Jonathan Haidt, psicòleg estatunidenc i autor supervendes amb el seu llibre “La generació ansiosa”, on afirma que l’augment en les xifres d’ansietat, depressió i suïcidis en els adolescents arreu del món és culpa directa dels mòbils. Per afirmar-ho, assenyala que quan van començar a augmentar exponencialment aquestes xifres als Estats Units va ser a partir del 2010, quan comencen a fer-se grans les primeres generacions d’adolescents amb les xarxes socials a mà. 

Per què és tan difícil arribar a una conclusió ferma

Tanmateix, afirmar que existeix aquesta causalitat amb contundència no és tan fàcil des del punt de vista científic. Que dos factors coincideixin en el temps també es pot deure a altres coses. Per exemple, són les pantalles les que causen els problemes emocionals, o els infants amb més problemes de salut mental tendeixen a consumir més les xarxes socials? A més, hi ha altres factors que poden influir en els problemes de salut mental, com apuntava una editorial de la revista Nature fa uns mesos. “Els investigadors coincideixen que els orígens dels trastorns de salut mental —que sovint es manifesten durant l’adolescència— són complexos i estan influïts per factors genètics, familiars, d’amistat i altres experiències personals”, deia.

A això se li sumen els problemes per dissenyar investigacions completes i escalables. Alguns estudis se centren en el temps que es passa davant de les pantalles en general i no en quins continguts es consumeixen, però és el mateix l’estona dedicada a llegir en un llibre digital que a revisar TikTok al mòbil? En altres casos, estan fets amb informes d’autoregistre, és a dir, són els propis afectats qui diuen quantes hores passen al dia mirant el mòbil. 

Segons UNICEF Espanya, un de cada tres joves entre 11 i 18 anys passa més de cinc hores diàries connectat a internet entre setmana (31,6%). El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials, sense arribar a incloure’l en els manuals diagnòstics, un terme que també recullen molts d’altres estudis acadèmics. 

Aquest ús es caracteritza per un alt grau d’interferència en la vida quotidiana, amb un impacte tant en l’àmbit personal, com familiar, acadèmic o laboral, i podria anar acompanyat d’una simptomatologia clínica.

Marina Fernández, presidenta del grup de famílies d’Adolescència Lliure de Mòbils, que s’ha mobilitzat per defensar escoles i instituts lliures de mòbils, es preguntava fa uns mesos al Debat Verificat sobre aquest tema fins a quin punt cal tenir evidència ferma per prendre mesures preventives i citava la importància de la precaució per un col·lectiu tan vulnerable com els menors. 

Desfake, el programa educatiu de Verificat, proposa un programa educatiu en què l’alumnat aprèn a relacionar-se amb les pantalles de forma conscient i crítica.