Entrevista

Xus Martín: “En l’aprenentatge servei tothom suma”

El compromís, el vincle amb l’entorn i l’empatia són alguns dels ingredients que formen part de l’aprenentatge servei, juntament amb l’autocrítica i la revisió constant. D’això i de més elements en parla el llibre ‘Pensar el aprendizaje servicio. Ideas, teorías y corrientes’ (Graó), format per 12 capítols de diferents autors i autores i coordinat per Xus Martín. En aquesta entrevista, Martín parla dels beneficis i de les dificultats de fer un bon ApS, defensa la importància de fer xarxa amb les entitats socials i posa èmfasi en l’educació en valors, especialment en el moment actual: “Hi ha un auge d’algunes ideologies altament perilloses per a la convivència”.

Està prou reconegut l’aprenentatge servei en el món educatiu?

Està reconegut. Suficientment? Probablement, no. L’aprenentatge servei ha tingut una trajectòria d’alts i baixos. Fa 20 anys que estem implementant i acompanyant les pràctiques d’aprenentatge servei a diferents entorns, vam començar a l’escola, però després es va portar al lleure, i ara hem fet molta cosa als municipis. Des del 2015, va suposar un impuls importantíssim amb el servei comunitari i amb el reconeixement del Departament d’Educació. Què va passar? Que va venir la pandèmia i això va fer molt de mal al sector comunitari.

Creiem que el servei comunitari ha fet una davallada important i que ha quedat una mica residual en alguns centres. Això no treu que hi hagi experiències fantàstiques, que tenen molta cura de tots els aspectes, però en termes generals, ha baixat a tercer i quart d’ESO. Per contra, als municipis hi ha una presència més significativa. Però no està en el seu millor moment, per això vam fer el manifest ‘Salvem el servei comunitari’, salvem-lo entre tots perquè no pot ser que una cosa que ha anat tan bé quedi reduït a 10 hores per complir l’expedient.

Parlaves d’experiències fantàstiques. Podríem destacar alguna?

Hi ha experiències bones arreu, però assenyalaria el fet que l’escola ha de sortir, els nanos han de sortir de l’escola. Hi ha un sistema de coordinació amb el Banc de Sang i Teixits per al recapte de bosses, per exemple, que és importantíssim, i l’aprenentatge està molt garantit perquè qui millor que els professionals del Banc de Sang per explicar tot el sistema del circuit de la sang. Aquest tàndem ha funcionat i hi ha escoles que repeteix any rere any.

Com funciona aquesta col·laboració entre l’entitat i l’escola?

El servei és que els nens i nenes es fan responsables del recapte de bosses. Són nens i nenes que encara no poden ser donants de sang, per tant, és tot un tema de publicitar i animar la gent del barri. Posem la furgoneta per a tothom que passa. Hi ha una grata experiència, que és que hi ha nens que quan fan 18 anys ja pensen en ser donants. No era l’objectiu, però no és menor.

A vegades, les escoles diuen que el més difícil és trobar on han de fer el servei i, llavors, a vegades, es busquen experiències boniques, però massa simples. Recordem que l’aprenentatge servei és una pràctica molt complexa en què intervenen necessitats de l’entorn, i que els nens i nenes aprenen en l’ajuda d’altres, dels iguals, dels companys, dels professors i professores, però també de les persones de les institucions en què hi participen. Si van a una residència d’avis, doncs de les professionals de la residència, però també dels usuaris, dels avis i les àvies. Els aprenentatges i el servei s’han de treballar bé, no és només anar i fer 10 hores. L’aprenentatge servei no és un voluntariat; endavant amb els voluntariats, però estem parlant d’una experiència formativa.

Quin hauria de ser el paper del docent o de l’educadora per liderar aquest aprenentatge servei?

La primera funció és creure-s’ho. La segona és tirar-se a la piscina, tenir coratge. Tenim l’experiència que, qui ho ha provat, tendeix molt a repetir; és a dir, aquell a qui li feia molta impressió sortir de l’escola i que quan ho ha fet s’ha adonat del que passa, té una tendència innata a tornar-ho a fer. Nosaltres recomanem a vegades començar per experiències més senzilles, perquè un aprenentatge servei es pot complicar molt, i vincular-ho també a alguna matèria, a algun contingut acadèmic, perquè des d’aquí es comencen a blindar els aprenentatges. Els docents moltes vegades són els millors professionals en matèries com educació ambiental. Això té dues direccions, a vegades és des de la mateixa assignatura que es pensa un servei, però d’altres és el revés, t’arriba la demanda d’un servei per part d’una entitat. Tot s’hi val. L’important és entrar a la roda.

L’aprenentatge servei és una pràctica molt complexa en què intervenen necessitats de l’entorn

Hi ha un trencament de la transmissió de coneixements tradicional, sense suplir una figura per l’altra? Quines eines necessita un docent per liderar un projecte així?

Els primers anys vam fer formació arreu, a escoles, a moviments, a associacions, a centres de formació… Això va baixar molt, en part per aquesta creença que el servei comunitari, al final, són 10 hores. Avui dia és un mínim de 10 hores de servei, no són 10 hores. En l’aprenentatge servei el docent ha de tenir alguna habilitat inclús per treballar amb altres professionals que no són de l’escola o per fer alguna gestió quan s’arriba a una entitat. Hi ha una cosa molt bonica, que és que en l’aprenentatge servei passen moltes més coses de les que el docent té previstes i això jo crec que no és menor perquè per molt bé que estigui dissenyada, preparada i pensada una activitat, l’activitat sempre et sorprèn. Jo això ho veig cada dia en l’àmbit universitari: pots preparar molt bé una sessió de bullying per anar a un institut, i en tornar igual el que em diuen és que no pensaven que els nois i noies s’obririen tant. Una activitat d’aprenentatge servei és molt més del que es prepara, i hem d’estar oberts i reconèixer tot allò que no teníem previst.

També és liderar i acompanyar el treball en equip, el més habitual és que no és un repte personal, sinó sempre un treball en equip, entre iguals, i per tant, la dinàmica de l’aula passa per activitats de grup. És molt maco quan anem a residències d’avis. Si hi ha algú agraït a la vida, són els  avis. Quan els nois i noies entren, tu com a docent has perdut tot el que havies preparat perquè amb els avis, les dinàmiques que s’estableixen funcionen soles.

La reflexió és una constant del procés?

La reflexió no pot ser l’avaluació del darrer dia, que s’ha de fer el darrer dia, però la reflexió és durant tot el procés: la reflexió del per què de la necessitat, a qui dona resposta, com es prepara, quins aprenentatges hem adquirit, que hem sentit mentre passava tot això… Jo crec que hi ha un moment en què ens arriba la informació per l’epidermis, no només pel cap, perquè el que està passant és de debò, no és només una programació o un projecte, és l’experiència dels nois i noies quan veuen que ells fan que passin coses, perquè s’adonen que quan surten d’un espai allò ha quedat millor, quan han plantat uns arbres, creixen; quan han netejat un riu, aquell riu està més net; quan han anat a la residència, els avis queden més contents; quan els nois i noies d’una UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) fan el mobiliari del pati d’una escola, quan surten del pati, el pati està més bonic.

Una activitat d’aprenentatge servei és molt més del que es prepara

L’aprenentatge servei també té un risc, perquè si ho fas malament… Això ho veiem en nanos que assumeixen reptes, i ells mateixos ho diuen ‘aprenem-ho bé perquè com em surti malament…’ Això té un efecte motivacional molt gran perquè ja no estem estudiant per aprovar un examen o per treure bones notes (que s’han de treure molt bones notes als exàmens), estem aprenent perquè allò que fem queda i, si fem molt dèbil una campanya de recapte d’aliments i recollim menys, serà més dèbil, i aquests aliments són necessaris. Els nanos s’interessen per com es fa una cosa perquè saben que després l’han d’implementar, no s’han d’esperar a l’examen per saber si han après. No podem conformar-nos amb aprenentatges febles, fràgils, quan sabem que això té una potència importantíssima pel que fa als resultats acadèmics també, perquè quan l’aprenentatge s’aplica té moltes més possibilitats que s’hagi integrat i no queda només en l’àmbit de l’explicació.

Hi ha contextos educatius anteriors que serveixin de referència de l’ApS?

L’aprenentatge servei connecta amb les pedagogies progressistes, com Freinet o Makárenko. Els projectes escolars amb el medi… No sé li deia aprenentatge servei, però l’aprenentatge servei té molts pares; per desgràcia, té menys mares perquè no van quedar recollides. En el llibre també queda clar, té molta fonamentació.

El llibre tracta d’aspectes com la solidaritat, el compromís, l’empatia, els drets humans, la justícia global, la diversitat o la interculturalitat. Són conceptes que ja coneixem, però potser fins fa uns anys no s’havien pensat en una formació, en aquesta forma d’aprenentatge servei. Quin és l’objectiu del llibre?

L’aprenentatge servei ha estat tal tsunami que es justificava sol; és a dir, tothom que ho feia tenia una experiència enriquidora, els guanys estaven justificats i jo crec que, inconscientment, hem pensat que era innecessària més fonamentació. Això és mig veritat mig mentida perquè els primers anys sí que ens hi vam posar, però després ens vam centrar més en acompanyar pràctiques, implementar, veure els dinamismes, observar si estaven tots complets… Les persones del llibre, totes som professors i professores universitàries, cadascú té la seva especialitat i la serva experiència d’aprenentatge servei i quan parlaves amb l’un o amb l’altre, posaven accents diferents. Un, la pedagogia del donar; un altre el tema de la cura… Era molt curiós com cadascú, des del seu àmbit, estava aprofundint molt i donant sentit, i teníem articles publicats en diferents llocs i hem donat a conèixer moltes experiències, però a l’hora de fer una mica de revisió per veure que hi ha de literatura dels aprenentatges, resulta que de teoria hi ha molt poc. Com era possible que professors i professores, la majoria de la Teoria de l’Educació, no haguéssim fet teoria de l’aprenentatge servei?

Jo crec que el llibre és un procés molt natural, no ens ajuntem per pensar la teoria. Com a coordinadora, quan parlaves amb un i altre per estructurar el capítol, veies que això ja estava fet. Tornant al que deia al principi, l’erupció de l’aprenentatge servei va ser brillant, però a mesura que això baixa, sí que fa falta explicar el com i el per què, i què és un aprenentatge servei i que hi ha alguns molt intensos, però hi ha de molt fluixos, i no ens podem conformar amb això. Sempre hi haurà, com en una classe de matemàtiques, un dia que sigui més fluida que un altre, però hi ha una davallada del servei comunitari i ens hi hem de posar tots, el Departament, les facultats, els diaris, les direccions dels centres, els municipis…

Cal aprofitar més el paper de les entitats?

Si els municipis fan un mapeig de totes les entitats que tenen al municipi, poden ser d’un gran ajut perquè els centres busquin entitats col·laboradores, perquè no coneixen totes les entitats i no saben a quines portes han de picar, i hi ha municipis que ho estan fent molt bé. Els serveis han de ser de la comunitat, i la comunitat són les entitats de la comunitat.

Parleu de justícia global. Si és global, ha d’incloure institucions, centres educatius, centres…

La justícia global ha estat un procés molt maco. Al principi, les entitats i les ONG del tercer sector, entenien que havien d’explicar als nanos la serva organització. La descoberta és que els nanos moltes vegades també poden col·laborar en fer la feina. Ha estat un procés en què tots hem hagut de canviar el xip. Els mestres ja no fan un paper només de transmissió, sinó que usen més eines; hi ha aquesta idea de l’educació transformadora i, això, qui s’ho creu, li canvia el món. Si l’objectiu és transformar alguna cosa que va malament, no ho pots fer sense contacte amb allò que creus que va malament.

Després, hi ha el tema de la sensibilitat moral. Nosaltres som d’educació en valors. La sensibilitat moral no es desenvolupa fent classe, ni la solidaritat, ni la cura. No es desenvolupa així, ni adoctrinant a ningú. La sensibilitat moral es desenvolupa en contacte amb les necessitats de l’altre, i aquestes necessitats poden ser de medi ambient, d’avis, però tenim molts reptes com a humanitat, no pot ser que pensem que ho faran els infants el dia de demà, és que ho han de fer el dia d’avui, són ciutadans i ciutadanes ara, no quan siguin grans. I això sí que transforma l’educació. Els hi estem passant el llegat que ells han d’intervenir, han de canviar alguna cosa, i la resposta que ens donen és molt gratificant per a ells.

Se senten útils?

Veuen que formen part del canvi, de la transformació. Quan l’educació és transformadora, a tots ens ha tocat alguna cosa. També, quan un descobreix la riquesa, està més motivat. Quan un municipi veu com funciona una iniciativa d’un institut, busca més instituts i més capacitació.

Es teixeixen xarxes…

Sí, és una de les conseqüències: la xarxa social, davant aquest individualisme i aquesta competitivitat, cal preparar-se, crear xarxa i cooperacions amb l’entorn. Jo crec que hem de donar l’oportunitat a tothom de mostrar la seva millor versió, i l’aprenentatge servei ens ajuda que cada nen, cada nena, cada jove, doni la millor versió de sí mateix.

La sensibilitat moral es desenvolupa en contacte amb les necessitats de l’altre

L’aprenentatge servei és una metodologia molt real de pedagogia inclusiva perquè part de la jugada és ajudar a descobrir als nanos que tenen moltes coses a aportar. Els companys i companyes que treballen en projectes més marginals i no dins dels processos ordinaris, ho corroboren, han vist canvis positius en nois que semblaven rebotats. Això és un deure moral dels educadors i les educadores, donar a l’altre l’oportunitat de descobrir-se com una persona que pot donar, de descobrir-se com una persona amb dignitat. Qui pensa que no té res a aportar, és molt difícil que se senti digne. En el moment que s’adona que pot aportar, que funciona, que als altres els va bé, ja no cal que parlem d’autoestima, ja ho tenen.

Com pot ajudar l’aprenentatge servei i l’educació en valors a fer front als discursos de l’odi de l’extrema dreta?

Com a mínim, la resistència. És veritat que hi ha moments que sembla que és més necessari, jo crec que ara és un. No ens podem conformar amb ser insensibles al que li passa a l’altre, estem veient imatges que si ens ho expliquessin fa deu anys no ens les creuríem, però també dintre dels instituts, en els joves del nostre país, també hi ha un auge d’algunes ideologies altament perilloses per a la convivència. Té sentit incrementar els esforços en temes d’educació en valors i de generar pràctiques que posin les persones en contacte amb les necessitats de l’entorn. Quan un noi o una noia intervé en un entorn en què la necessitat és molt palesa, no surt d’allà igual.

Té sentit incrementar els esforços en temes d’educació en valors i de generar pràctiques que posin les persones en contacte amb les necessitats de l’entorn

Els aprenentatges s’han de fer, s’han de fer bé, i en un moment com l’actual jo crec, i molta gent ho creu, que té sentit iniciar processos de Màster de Ciutadania i Valors, estendre aquestes assignatures, potenciar les tutories… És veritat que després tindrem els resultats PISA i els haurem d’escoltar, però això ha de suplir les necessitats que tenim a l’entorn? Els nens han de sentir que alguna cosa han de fer i que la poden fer, i no tant que allò que ‘facis el que facis no servirà per a res’.

La història ha demostrat que no és així, que estem en constant canvi…

Exacte. S’ha demostrat que el que passava, pot deixar de passar; o el que no passava, pot passar. No és veritat que no es pugui fer res, però amb el discurs no és suficient; és a dir, la crítica i la indignació no són suficients. L’aprenentatge servei ha fet alguna aportació, l’aprenentatge servei és passar a l’acció. Per això, animem a que tothom s’hi sumi a la roda, tenim aprenentatges molt potents que volem implementar, tenim moltes experiències positives de l’alumnat. Hi ha adolescents que, un cop acabat, ens demanen si poden tornar a visitar els avis. També veig aquesta part positiva en l’alumnat de la universitat. I hi ha molt de desenvolupament de competències a l’hora de resoldre imprevistos, és que un aprenentatge servei és un repte continuat.

Pel que fa a les pantalles i al debat del mòbil i l’adolescència, com es pot aprofitar l’ApS per fer un bon ús dels mòbils?

El tema dels mòbils és un univers a part. És veritat que pot haver-hi un mal ús, però és un aparell que forma part de la vida de tothom. En la pandèmia, va haver-hi alguns companys i companyes que van fer l’aprenentatge servei precisament usant aquesta eina, perquè tothom estava a casa. Per tant, els mòbils els podem considerar un enemic o un aliat, com podríem parlar de la intel·ligència artificial. Hem de ser creatius per saber jugar amb aquestes eines a favor de la formació dels nois i noies, i ara no entro en restringir o no el seu ús. Parlo també del professorat i de nosaltres mateixos, no ens podem negar al 100% que això no pot entrar quan és una eina que està present, i els nanos mateixos poden donar respostes. Aquest és un tema que s’ha d’entomar i ja hi ha docents que ho estan fent i que ho estan fent bé, però ens queda trajectòria per davant.

El món digital va a una velocitat imparable.

Sí, jo tinc companys i companyes que en saben molt més que jo. I això és un tema important en l’aprenentatge servei, que tothom suma. Hi ha aquesta distribució de la feina, tu que ets molt bo en això, l’altra en un altre tema… Hi ha una experiència sobre arreglar bicicletes, pràcticament ningú no en sabia, però, després, de buscar el material se’n va encarregar un, de la relació amb els nanos un altre… És com funciona la vida, amb equips interdisciplinars, i això l’aprenentatge servei ho té de manera gairebé natural, innata, i és molt bonic veure com els nanos s’organitzen de manera espontània, i sents: ‘Tu en això ets molt bo’, o un que diu ‘A mi això em costa molt’ i li responen ‘Si vols, t’ajudo’. Això és posar la cooperació en el centre de l’educació, no l’individualisme, sinó el ‘tothom suma’, perquè en l’aprenentatge servei tothom suma.

Perquè això tiri endavant ens necessitem tots i totes, no és una cosa que pugui fer només el Departament amb una normativa, o les direccions de centre, o un docent, perquè una de les característiques de l’aprenentatge servei és la sostenibilitat, i perquè la gent s’enganxi i el projecte sigui sostenible, tothom té una responsabilitat: municipis, universitats, Departament, i com més siguem més responsabilitats haurem d’assumir.