Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest títol és una frase que Tonucci posa en boca d’una nena de primària.
Hem de seguir i seguir parlant de Palestina i alhora no deixar de banda altres temes oblidats. Malgrat estan dins el currículum prescriptiu, diria que s’oblida a molts centres escolars la història i cultura del poble gitano i la memòria històrica recent del nostre país. República, cop d’estat i guerra, 40 anys de dictadura i repressió tampoc s’expliquen gaire als centres de secundària. Por, desinterès, currículum massa llarg…?
Parlem del primer tema. He tingut ocasió de llegir una tesi doctoral que parla dels gitanos de Castelló (1).
Una lectura que m’ha ajudat a reflexionar. Continuem tenint infants i adolescents gitanos abandonant prematurament el sistema escolar, continuem amb una part de la població gitana en risc de marginació i exclusió social. Hi ha una història que explica que continuï aquesta situació després de sis-cents anys de presència a casa nostra.
Juan Jarque, l’autor de la tesi, parlant de la seva comunitat ho escriu:
Es por ello, que, a través del estudio histórico de la comunidad gitana castellonense, establecemos una línea entre el pasado y el presente para intentar comprender los sustentos, evolución y permanencia de los estereotipos y percepción social del gitano por delitos que pudieran haber cometido, todos o una parte de ellos, que han afectado históricamente a la comunidad en su conjunto e incluso es muy probable que afecte a gitanos que aún no han nacido si el antigitanismo no se remedia.
Una història molt greu la que han patit al llarg dels segles. Potser es coneix poc que el poble gitano també va ser perseguit pels nazis, van ser assassinats prop d’un milió; es parla sempre de l’holocaust jueu però no tant que es van assassinar gitanos, discapacitats, comunistes, rodamons… I no es coneix ni es parla gaire o gens del primer intent de genocidi contra el poble gitano que al regnat de Ferran VI es va dur a terme a Espanya. S’ha anomenat Samudaripen, la Gran Batuda o Presó General dels Gitanos, va tenir lloc el 1749. He llegit un llibre que en parla (2). El recomano: explica de forma novel·lada però amb rigor històric el que va representar per al poble gitano. Per això cal entendre la seva desconfiança amb el món paio ja que ha rebut contínuament menyspreu i persecucions. Caldria, doncs, des de l’escola intentar revertir aquestes vivències, caldria un esforç per aconseguir que els infants gitanos es sentin acollits i es trobin als centres escolars tractats com tothom, sense diferències i sense tractes especials, ni paternalismes ni baixes expectatives; són les dues actituds que avui dia pateixen per part d’alguns docents. Sense oblidar que l’èxit escolar de la població gitana està condicionat a un entorn marcat per un racisme insuportable. Les primeres disposicions contra el poble gitano les van dictar els anomenats Reis Catòlics; volien uniformar el pensament i la religió de tots els seus regnes (Castella i Aragó, aleshores) per això la manera de ser i comportar-se els gitanos molestava. Avui les dretes, PP i VOX, intenten el mateix. Dada curiosa, el Flamenc es converteix en representació folklòrica espanyola en contrast amb la marginació patida pels seus autors.
Per tal que la història i la cultura del Poble Gitano es contempli a les escoles, cal que els gitanos siguin presents a totes les àrees, projectes, treballs globalitzats... Hi ha força persones gitanes que haurien de ser estudiades a les aules. Recordem-ne algunes: Francisco Suárez, dramaturg i escriptor, José Heredia Maya, poeta, Carmen Amaya, un geni ballant, reconeguda com a catalana universal, Rosa Cortés, liderant una fugida quan la Gran Redada, Helios Gómez, anarquista a la guerra espanyola, autor de les pintures a la capella gitana de la Model, Papusza, poeta sobrevivent de l’holocaust nazi… i un llarg etcètera (3). La seva presència hauria d’estar normalitzada a les aules d’escoles i instituts. Als camps més tècnics també hi ha presència de gitanos i gitanes i sobretot hi ha una pràctica ancestral de treballs i professions que seria bo conèixer i explicar; unes habilitats que han practicat al llarg de la seva història i els ha permès sobreviure i mantenir les seves característiques culturals. El poble gitano ha estat present al llarg del temps al nostre país i a Europa, cal tenir-ho en compte a les aules.
Atesa la història viscuda, a bona part de les criaturers gitanes els agrada i els importa les activitats plàstiques, musicals, manuals… Poden ser una ocasió en què se sentin importants, se sentin valorats al mateix nivell que la resta de companys i companyes. Record de mestre, després d’haver animat a una criatura gitana a explicar a tot el grup classe com es podien construir flors de paper, la seva autoestima va créixer i va ser més actiu en totes les àrees. Per altre cantó també caldria recuperar la valoració de la música i la plàstica; no són maries, són part del currículum i són importants per als aprenentatges i el creixement personal, malgrat PISA no les tingui en compte en les seves proves. Un altre motiu per desconfiar dels seus resultats.
Que un gitano hagi arribat al doctorat, no és l’únic per sort, demostra que s’està avançant però continua la situació majoritària de marginació i abandó i fracàs escolar. No podem deixar de lluitar per la inclusió de totes les criatures; els centres gueto continuen. Hi ha petits passos per erradicar-los però manquen esforços i voluntat seriosa per revertir una situació motivada per la història viscuda i patida pels gitanos al llarg de sis segles. Un centre gueto no educa ni ensenya tot el que cal aprendre, no ajuda a créixer ni a la inclusió en la nostra societat. No afavoreix les relacions interculturals que haurien de ser una premissa de l’ensenyament per ajudar a la convivència futura de totes les persones. Diferències sí, desigualtats, no.
No ha de ser només perquè estiguin presents al currículum, un document que ens dóna orientacions, sinó perquè el temps que vivim ens exigeix més que mai saber què passa al món i ajudar el nostre alumnat a conèixer-ho i així poder actuar, poder fer front als adoctrinaments, a les falses notícies, als interessos de les dretes, portantveus dels poderosos. Les actituds racistes, amb interessos inconfessables d’oprimir més i més a les classes treballadores, han de ser combatudes a escoles i instituts. Hem de lluitar per desfer-les perquè els poderosos inverteixen molts diners en colonitzar els cervells amb les seves ideologies.
I no podem acabar sense una mínima referència a la memòria històrica. Avui Palestina ens ho recorda. La desbandà de Màlaga, el 1937, quan avions i vaixells de guerra van bombardejar els republicans que fugien per la costa cap a Almeria s’ha repetit a Gaza amb els avions d’Israel i USA metrallant palestins que intentaven fugir cap al sud del seu país. I la gran quantitat de republicans assassinats i enterrats a cunetes i altres llocs s’assembla als més de 680.000 (4) palestins morts i soterrats sota les runes dels edificis de Gaza.
NO DEIXEM DE PARLAR DE PALESTINA
A Gaza
Vaig morir abans de viure
vaig viure fa temps en una tomba
ara em diuen que no és prou gran
per contenir totes les meves morts.
Nathalie Handal
(1) Juan Jarque (2025) Gitanos en Castellón de la Plana: Avecindamiento forzoso, control y desigualdad (1739-1978). Universitat de Castelló
(2) Raúl Quinto (2023) Martinete del Rey Sombra. Jekyll & Jill. Saragossa
(3) https://www.pikaramagazine.com/2021/04/101-mujeres-gitanas-pa-construir-feminismo/
(4) https://mientrastanto.org/249/de-otras-fuentes/nos-faltan-680-mil-almas-gaza-el-genocidio-invisibilizado/
