Actualitat

Ajudar a gestionar els deures a aquells qui són també el futur d’aquest país

Conxita Cots és una mestra jubilada de Sabadell que des de fa dos anys és voluntària en el programa d’acompanyament educatiu de la Fundació Pere Tarrés. Dos cops per setmana es desplaça a l’Espai Jove de Can Puiggener, on durant dues hores ella i una monitora ajuden a un grup de joves a fer els deures de l’institut. Cots és llicenciada en Químiques, durant 33 anys va donar classe de pràctiques de laboratori i tecnologia química a l’Escola Municipal de Treball de Granollers, un centre d’FP, i per tant té la mà trencada a l’hora de tractar amb alumnes amb dificultats, i de veure com nanos que altres havien donat per perduts aconseguien tirar endavant “perquè per primer cop a la seva vida a l’FP eren ben tractats i algú els deia que se’n sortirien”.

Reconeix, però, que ara la situació és fins i tot més complexa, perquè s’hi afegeixen qüestions culturals. “Aquests nois i noies són una part del futur d’aquest país i no els podem obviar, han vingut per quedar-se i necessiten una preparació –comenta Cots–. Tant de bo hi haguessin més fent això que fem nosaltres, perquè a aquesta gent se l’ha de cuidar; tant si ho volem veure com si no”. Amb ells fan els deures, repassen la lliçó d’allò que no han entès i preparen els exàmens de qualsevol matèria. “Entre el que un recorda de l’escola i el que posa als llibres de text ens en sortim”, afegeix.

“Estan convençuts que són els pitjors de la classe”

El Programa d’Acompanyament Educatiu es va posar en marxa el curs 2014-15, i per tant es troba ara en el seu cinquè any de vida. Es du a terme a 40 seus diferents (normalment escoles que cedeixen un espai durant la tarda, però també centres oberts, espais joves, biblioteques o centres cívics) i aplega alumnes de primària i secundària. El curs passat van ser un total de 557 infants (una xifra que ha anat augmentant any rere any), els quals van rebre en conjunt 5.552 hores de reforç “que en realitat és més educatiu que escolar”, explica Montse Sòria, coordinadora de Programes d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés. “Va més enllà de fer els deures, sobretot volem treballar els hàbits, l’organització del temps, les tècniques d’estudi, el treball cooperatiu, etc.”, afegeix.

“Veiem molt necessari també el treball de la part més emocional, ja que alguns d’aquests infants i joves tenen l’autoestima molt baixa. Estan convençuts que són els pitjors de la classe i que facin el que facin ho faran malament, tenen l’etiqueta molt apresa”, comenta Sòria.  Per això, el programa està dividit en tres blocs: Aprendre a aprendre (orientació acadèmica, tècniques d’estudi, gestió del temps, etc.); Fem els deures (acompanyament en les tasques escolars, seguiment educatiu individualitzat, etc.); i Aprenem junts! (club de lectura, jocs, espais de cultura i art, gestió d’emocions).

El I Congrés internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat pretén abordar metodologies i estratègies que contribueixin a la millora d’aquesta intervenció per acompanyar les famílies en situació de risc o d’exclusió social. No només des de l’àmbit escolar, sinó també del treball, la salut, les violències (de gènere o filo-parentals), els processos migratoris, etc.

El 93% considera que ha millorat

Fa uns mesos la Fundació Pere Tarrés va presentar l’estudi de valoració que els mateixos usuaris havien fet del Programa d’Acompanyament Educatiu, i la valoració era molt bona. El 93% responia que el reforç escolar l’havia ajudat molt o bastant (el restant 7% deia poc o gens), i també obtenien percentatges similars preguntes sobre si havien millorat els resultats a l’escola, si havia après a fer els deures o si considerava positiu el fet de treballar conjuntament amb altres companys i companyes. També un 45% manifestava que ara llegia molts o bastants més llibres que abans de passar pel programa, mentre que el restant 55% afirmava que, de llibres, pocs o gens.

L’enquesta és molt positiva, però també molt freda. A la Conxita Cots li agradaria saber com els va anar als joves de 4t d’ESO amb els quals va estar treballant el curs passat. El programa agafa tota l’etapa de l’ensenyament obligatori, dels 6 als 16 anys, i per tant 4t d’ESO és l’últim curs. “Trobo a faltar que ens expliquin si al final es van treure el graduat o no”, comenta. De tota manera, alguna pista té. Fa uns dies es va trobar pel centre de Sabadell a un d’aquests antics alumnes, que ara és a 1r de Batxillerat, i li va demanar si podia tornar a assistir a les tardes de Can Puiggener perquè l’ajudi a finalitzar amb èxit el curs.