Opinió

Albert Jané, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barrufo aquest article amb una gran alegria. Òmnium Cultural ha atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Albert Jané. La setmana vinent, a totes les escoles del nostre país, s’hauria de comentar aquesta notícia perquè l’Albert ha fet molt per la llengua i per les criatures i els joves. I pels que no ho som tant, de joves, també.

Savi com pocs, rigorós com pocs, treballador infatigable, conversador, crític sabent què diu i què defensa, amb un gran compromís per la infantesa, per oferir-los models lingüístics d’una gran qualitat. Repasseu la seva obra i us quedareu amb la boca oberta. Molts vam entrar al món de la gramàtica catalana a través de Signe i molts hem consultat el Diccionari català de sinònims que trobem al portal de l’Institut d’Estudis Catalans. Dues de les seves obres.

L’Albert és Cavall Fort, com ho són en Carbó, la Fina Rifà… I uns quants més, però l’Albert molt. Recordo quan la revista em va convidar a formar part del consell de redacció. Escoltava amb devoció les converses d’en Carbó i d’en Jané, tan diferents de caràcter però tan iguals en el rigor i responsabilitat que posaven en la feina que feien. Escoltar aquestes converses era com participar d’una experiència cultural de primer ordre, una mena d’àgora però dins d’una habitació de reunions. Recordo també quan li telefonava des de l’escola per consultar-li algun detall d’una rondalla i ell sabia quina rondalla era només iniciar la pregunta i me la relacionava amb altres textos que em servien d’allò més per preparar les classes.

I en Jané és el món dels còmics i del cinema per a infants, d`una manera molt especial el traductor i el creador de la modalitat catalana de la llengua dels barrufets.

En un faristol situat a l’espai d’honor de cada classe, hauria d’haver-hi una fotografia de l’Albert i un Cavall Fort i una estona de conversa

Els barrufets són per a tots els públics. Sí, fins i tot per als grans que poden parlar i criticar aquest estrany món de personatges blaus on només hi ha una barrufeta -cap barrufeti- i on destaca el líder però tots els altres tenen un element que els identifica. Els barrufets, bellament traduïts per l`Albert admeten diferents lectures i són un bon material per parlar a classe de molts temes que hi podem relacionar.

La setmana vinent, en un faristol situat a l’espai d’honor de cada classe, hauria d’haver-hi una fotografia de l’Albert i un Cavall Fort i una estona de conversa al voltant d’aquest home savi i amb un punt d’ironia que només mostren els que saben de debò. ‘

L’escola ha de donar notícia de la gent valuosa que té la societat i l’Albert Jané és una d’aquestes persones que mereixen tota mena d’elogis  i d’agraïments.

Potser seria un bon moment per publicar els seus textos inèdits, tots o una selecció, i per llegir la seva monumental novel·la “Calidoscopi informal”. Jo, de tant en  tant, rellegeixo els llibres que regala per Nadal i acostumo a fer-me aquesta pregunta: com ho ha escrit això, l’Albert?

Honorem els nostres savis i les nostres sàvies. Espai i temps per descobrir-los i redescobrir-los i conversar al voltant de tot el que han fet i això qui millor pot fer-ho és l’escola i en aquest cas la dels més petits fins a la dels més ganàpies.

I li devem també que al nostre currículum de llengües que coneixem o mig coneixem hi poguem afegir la llengua dels barrufets, que funciona molt bé i que encara no ha caigut sota les grapes d’aquesta gent que vol fer desaparèixer la diversitat lingüística.