Aleix, el mestre desconcertat que l’any 2020 ens ficarà en la pell dels interins

‘Uno para todos’ és el títol d’una pel·lícula que s’ha rodat entre Casp i Arenys de Munt on el protagonista és un mestre interí que arriba a un poble per cobrir una baixa i ha de lidiar amb un context educatiu desconegut i un alumne amb una malaltia greu. Parlem amb el seu director, David Ilundain.

Víctor Saura
 
 
 

David Verdaguer interpreta el personatge d’Aleix | Foto: RTVE

“És un debat molt actual, però difícil d’abordar al cinema: com combinem aquesta revolució tecnològica i social que estem vivint, aquests canvis en les relacions socials tan accelerats, amb una educació que es va pensar per l’anterior revolució industrial?”. David Ilundain és navarrès i fa dos anys que es va instal·lar a Badalona; Uno para todos és el seu segon film. L’any 2015 va estrenar B, la película, inspirada en el cas Bárcenas i que va obtenir diverses nominacions als Goya. Una història radicalment diferent de la d’ara. “És cert –comenta–, he passat de parlar del pitjor de la societat a tot el contrari, a què fem per millorar-la, i sense dubte l’educació és la gran eina que tenim”.

Uno para todos és ficció, però s’inspira en un cas real. Ilundain va llegir en un diari la història d’un mestre interí d’Aragó al qual havien premiat per un projecte i que després d’aquesta efímera glòria havia seguit amb la seva vida d’interí precari i rodamón. Aquesta va ser l’espurna de la història, però a partir d’aquí tota la resta no té res a veure, si bé sí que s’ha volgut situar la trama en un petit poble aragonès. “La idea de situar la trama en això que en diuen España vaciada, i l’arribada a un lloc inhòspit, una mica com de western, ens semblava un component molt interessant”, comenta el director.

El protagonista de la història és l’Aleix (interpretat per David Verdaguer), un mestre català que ha canviat d’aires per motius personals i que es fa càrrec del grup de 6è d’aquesta escola de poble sense saber si serà per un període curt o si aconseguirà acabar el curs, ja que cobreix la vacant d’una mestra que ha hagut de demanar la baixa a causa de complicacions en l’embaràs. Entre els seus alumnes n’hi ha un amb una malaltia greu, que falta molt a classe, i això el porta a plantejar-se dinàmiques per reintegrar-lo en el grup, ja que molts companys el rebutgen.

L’interí no se sent part de l’equip

“L’Aleix fa anys que és interí i arrossega la seva pròpia trama personal, té símptomes de burnout, i sap que en realitat no forma part de l’equip i que no pot pensar en un projecte a llarg termini ni recollirà mai els fruits de la seva feina, i a més els seus alumnes tenen una dinàmica heretada i no són especialment receptius als canvis que ell proposa… tot plegat li genera un còctel d’emocions sobre ell mateix i sobre la seva professió”, explica el director. I fins aquí pot llegir, per no caure en spoilers. És més drama que comèdia, si bé, segons afirma Ilundain, “és una pel·lícula lluminosa i positiva”.

David Ilundain, en un rodatge | Foto cedida pel director

La idea del film sorgeix del mateix Ilundain, que va llegir la notícia per casualitat i la va compartir amb Valérie Delpierre, productora executiva d’Estiu 1993 i també d’Uno para todos. Està produïda per Inicia Films i Fasten Films, i de la distribució es fa càrrec Acontracorriente Films. El guió és de Coral Cruz i Valentina Viso, però bona part de la tasca de documentació la van fer els mateixos Ilundain i Delpierre. Van voler conèixer el mestre aragonès i després s’han entrevistat amb altres mestres interins per saber com són i com senten la seva feina. Clara Segura, Patricia López Arnaiz, Ana Labordeta i un grup de 18 nens completen el repartiment. Ilundain calcula que el muntatge estarà enllestit a finals d’any i que es podrà veure a la primavera o tardor de 2020, però en tot cas “això depèn sobretot del que decideixi la distribuïdora”.

A Badalona i en barracots

L’edat dels nens de la pel·lícula també va ser curosament triada. “Els volíem madurs, amb un cert criteri sobre les coses, però no volíem situar l’argument en un context d’adolescents, per això el darrer curs de primària era l’ideal”, diu Ilundain. Precisament el director té una filla gairebé d’aquesta edat, que fa 5è, i un fill més petit, que fa 2n. De la seva experiència com a pare d’una escola de Badalona té sentiments enfrontats: parla molt bé dels docents que han tingut els seus fills, però no tant dels mitjans amb els quals treballen. La seva escola, Badalona Port, és una de tantes en mòduls prefabricats… des de fa més de 10 cursos.

“Em va sorprendre molt trobar-me amb una escola en barracons –comenta David Ilundain–, i vaig pensar que era una cosa puntual fins que faig saber que com els nostres n’hi havia centenars. En el cas de Badalona hi ha una suma de desídia i ineficàcia de les dues administracions, la municipal i l’autonòmica, i això és molt frustrant. Catalunya no projecta a fora aquesta imatge de saturació dels serveis socials i educatius, quan vens de fora i veus això et sobta, perquè parlen tant de fer país i per això no hi ha res millor que tenir una bona educació”.

Fotograma de ‘Uno para todos’

2 Comentaris on Aleix, el mestre desconcertat que l’any 2020 ens ficarà en la pell dels interins

  1. Plats per triar i remenar // 22/10/2019 a les 11:18 // Respon

    Esperemos que la ficción supere a la realidad…
    Pero en este contexto difícil es.
    Al director de la peli: la Gene le interesa el modelo concertado. Las escuelas “O.N.U.” con diversidad que pueden hacer que los vástagos y vástagas de los que “remueven las cerezas” no les interesa. Incluso aunque la Directora fuera la “Madre Teresa”.

    A ver, a las dos guionistas, si es interino, trabaja del 1 de septiembre al 31 de agosto. En puridad administrativa, el nombramiento tiene dichas fechas, de inicio y finalización.

    Para todo lo demás, son substitutos y substitutas.

    Decirle que se quema muy rápido y ni es tan fácil ni tan rápido cambiar de autonomía y trabajar, para que te reconozcan los servicios en “otro país” , un “país extranjero”, otra comunidad autónoma, etc…

    Más quemados que él prota, estarán los que han aprobado un proceso selectivo y como tiene un número bajo, dicen que se jubilarán siendo interinos. El llamado “paripé del macramé” o “macramé del paripé”.

    Buscar dicho hilo en el Diari de l’Educació, del 18/07/2019.

    ¿Qué por qué?¿O por qués? Pues entre otros los medios varían centro a centro, haciéndose la competencia, si ya no era suficiente con la escuela concertada, ahora entre públicas.

    En según que etapas educativas, pongamos ciclos formativos, pues bien si eres funcionaria interina o funcionario interino, tú te puedes ofrecer y cambiar de centro. Lo digo porque igual en Aragón el tema va de otra manera, pero aquí no.

    Pongamos trabajo en Cornellà de Llobregat y no me gusta ninguno de los centros en el cual o en los cuales puedo impartir docencia en FP, de grado medio o superior. Pues voy y me ofrezco a la persona que ostenta la Dirección del Centro Educativo Público, sufragado con dinero público, mediante las exacciones fiscales, tributos, básicamente impuestos. Pues bien centro público gestionado con criterios privados.

    ¿Qué no os gusta Cornellà de Llobregat? Pues pongamos en El Prat de Llobregat y nos ofrecemos a centros de Hospitalet de Llobregat?

    Bueno que os sigue sin gustar, venga vamos con otro, estamos trabajando en El Prat de Llobregat y nos ofrecemos para Sant Boi de Llobregat.

    Ahh, que no es grado medio. Pues superior.

    Ahh, que no es la Formación y Orientación Laboral.

    Pos, buscar en las plantillas de centros, las especialidades que hay de FP. No va por nadie en concreto, dado que si pusiera nombre y apellidos, dicha persona quedaría desnuda, retratada, enseñando sus vergüenzas, renegando de todas las injusticias y a las primeras de cambio, se cambia toda ella (la persona, que no podréis nunca deducir de que género es).

    Porque cuando conviene se esgrime la legalidad, la ética, el pechito o la tética, según seas hombre o mujer. O si tienes mucho, el pechazo o la tetaza tética, y cuando no conviene pues se habla de ética, estética, opresión, que si esto, que si lo otro, que si yo no me vendo, que si me gustan las lentejas por lo que quiero un silo, nada de un plato.

    Así están las cosas y así se las hemos contado. Faltaría hablar de la hipocresía reinante e imperante en los centros educativos.

    La película se habrá basado en premisas de libertad de expresión como mi escrito, a pesar de la redacción.

    Con las lentejas se toma hierro o ferro que se pronuncia creo que ferru.

    Y ya en otoño, es bueno tomar sopa, de lo que sea, de lo que te gusta, de caldo, que como barbarismo ya sabéis como se pronunciaría pero es brou en catalán.

    Y el flan con nata es flam amb nata. Así tenemos varios platos.

  2. Totalment cert increïble sembla que la teva narració és el meu dia a día, cada curs et trobes amb alguna història desagradable, amb molta sort només alguna “”” per sort volten casi cada curs, i quan et toca patir aquell curs només penses en poder acabar el curs per poder fugir a una altre escola ….

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*