Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

Als tres anys, els seus pares van notar que l’Alex tenia una inclinació natural cap al ball. «Hi va haver un dia decisiu en què un amic pianista va venir a casa, van tocar música clàssica amb la meva dona i el nen va començar a ballar de manera admirable. Aleshores, vaig quedar sorprès i el vaig gravar», recorda el pare de l’Alex. Des d’aquell moment, va començar la seva formació a una escola de Sant Cugat del Vallès, d’on és oriünd. I és que l’Alex porta la musicalitat a la sang. Els seus pares van assistir durant la seva infantesa i part de la joventut al conservatori. Van aprendre piano, violoncel, flauta travessera, solfeig i cant coral. Actualment, ho practiquen amateur.

Dos anys després, va passar una cosa: «Va ser un moment preciós. Dues alumnes de l’escola, que ja tenen 18 anys i estan volant soles al món de la dansa, em van venir a explicar entusiasmades que durant l’entreacte d’un espectacle havien vist un nen ballant sense parar al foyer del teatre. No jugava ni imitava, simplement ballava amb un lliurament total, com si només existís. Me’n van parlar tant que poc després va venir a provar una classe i, des del primer minut, vaig saber que tenia alguna cosa molt especial. Aquesta manera d’escoltar la música, de connectar amb el que feia, era evident que portava l’art a dins», afirma Blanca Hartmann, mestra de l’Alex i directora del Ballet Rus de Barcelona, ​​on va iniciar la seva formació preprofessional als sis anys i es prepara actualment.

Formació professional integral, amb amor i exigència

Tot i que té un talent innat, l’èxit de l’Alex no és fruit de la casualitat. Darrere de cada èxit hi ha hores d’assaig, disciplina, passió genuïna i una estricta rutina de treball, amb el suport de diferents professionals.

Al Ballet Rus de Barcelona ha trobat l’espai idoni on nodreix aquest amor orgànic que té per la dansa i en forja el desenvolupament tant personal com artístic a partir d’importants dimensions pedagògiques com la formació exigent però respectuosa, el desenvolupament d’una disciplina física i psicològica, l’enfortiment de l’autoconfiança i l’autoestima.

Perquè no es tracta simplement de formar promeses dels escenaris o guanyadors, definitivament la formació artística des de primerenca edat permet desenvolupar en les persones importants habilitats socials per a la vida quotidiana. «La dansa els ajuda a expressar-se, a conèixer-se, a tenir confiança en ells mateixos i descobrir què són capaços. A més, aprenen a treballar en equip, a escoltar, a respectar els altres. I a nivell cognitiu, desenvolupen coordinació, memòria i concentració», reitera Blanca Hartmann.

«S’ha de tenir molta disciplina, molta dedicació, cada dia que es ve aquí, ballar i millorar la tècnica és molt important. T’ensenya a estar conscient que has de treballar pel que vols i que no arribarà tot en un dia. Aprens a tenir paciència. Aprens del valor del sacrifici perquè després reps la recompensa. El control de la frustració també l’aprens a portar molt bé i la disciplina, sens dubte, m’ha ajudat a ser molt organitzat amb el col·legi, els exàmens i els deures a l’hora d’estudiar», afirma l’Alex, amb la candidesa d’un nen de dotze anys, però amb la total autoritat i la maduresa que li dóna el coneixement de causa.

Suport familiar, clau per a una vida equilibrada

Tot i la seva estreta rutina, l’Alex manté moments de descans i desconnexió. Els caps de setmana els dedica a la família i amics, va al cinema o juga, buscant aquest “canvi de rutina” necessari per a qualsevol nen de la seva edat.

«Aquest és un procés que s’ha de portar amb molt de tacte. Família, escola i professors han de ser a la mateixa sintonia, ja que quan l’entorn acompanya, s’aconsegueix l’equilibri entre el treball amb rigor i mantenir l’alegria infantil. Quan comencen a rebre atenció o reconeixements és molt fàcil que generi pressió o inseguretat, i per això és important recordar-li al nen —tot el temps— que el seu valor no depèn del que aconsegueix, sinó de qui és», diu la mestra Blanca Hartmann.

La mare de l’Alex destaca la importància d’acompanyar els fills en allò que els fa feliços, sense imposar ni forçar: «En el cas de l’Alex, la dansa és un sentiment que li surt de dins. El cos i els peus li van al ritme de la música i va més enllà d’una simple expressió o de seguir les indicacions d’un professor. A ell li encanta expressar, comunicar i connectar amb la gent».

Molts no arriben a apreciar que les famílies d’un nen artista fan grans esforços, no només econòmics sinó de temps, perquè els fills puguin explorar els seus talents. A banda de moure’s en una indústria complexa, han d’enfrontar-se a una societat que no està preparada per a això i que, generalment, ho percep com una obligació o un disseny dels pares. «És un puzle entre el que interessa al nen, allò que li ofereix la indústria i la teva realitat logística i social», replica la mare.

La dansa, un desafiament i una opció de vida que trenca estereotips

Malgrat els seus èxits, manté els peus a terra. El camí de l’Alex no ha estat exempt de reptes. Vol dedicar la seva vida a la dansa i ser ballarí principal, però és conscient de tots els factors que influeixen en el camí a l’èxit, i per això prefereix entendre l’art com una oportunitat de gaudir i gestionar emocions, més enllà dels triomfs i els sacrificis: «És una manera d’expressar-me, de transmetre el que sento i el que vull. Moltes coses que no puc expressar amb les paraules les expresso amb el ball. Poder estar a l’escenari sense haver de pensar perquè el teu cos ja ho fa automàticament és molt bonic, gaudeixes el moment. Després, els aplaudiments m’agraden, ja que és molt xulo rebre’ls i sentir satisfacció per tota la feina que has fet darrere d’això».

D’altra banda, la soledat que de vegades implica ser nen i ballarí de ballet en un entorn on no és habitual, és un dels grans desafiaments que l’Alex afronta amb maduresa a través del treball rigorós, la perseverança i la tenacitat, que l’han portat a ser exemple de versatilitat, ímpetu i persistència.

«Els homes són fonamentals en el ballet, tant en l’aspecte tècnic com en l’expressiu. El cos masculí aporta moltes qualitats físiques però també moltíssima sensibilitat i capacitat d’interpretació. Afortunadament, cada cop hi ha més referents i menys prejudicis, encara que encara queda camí. Veure nens com Alex moure’s amb aquesta llibertat, amb aquesta veritat… és emocionant, és una gran manera de mostrar que la dansa és per a tothom. Hi ha molts estereotips al voltant del ballet i trencar-los comença per formar persones íntegres que trobin la seva pròpia veu dins aquesta disciplina», conclou Blanca Hartmann.

Collint els fruits

El ballet clàssic n’és la base i la principal disciplina, però també explora en altres estils com el hip hop, el contemporani, el jazz i el flamenc.

El talent de l’Alex ha estat reconegut en els concursos més prestigiosos del món de la dansa com el Youth America Grand Prix (YAGP), ha estat convidat a les finals de Nova York i Tampa, on ha obtingut primers premis en pas de deux, segons premis en contemporani i diversos podis a les categories clàssiques i de conjunt. En certàmens nacionals com Capital Dance Vic i Vila de Blanes, ha recollit ors en clàssic, contemporani i neoclàssic, i ha demostrat la seva polivalència i excel·lència tècnica.

El seu potencial artístic ha tingut el suport de beques d’institucions d’elit com la Vaganova Academy of Russian Ballet, la Palucca University dance Dresden, Alberta Ballet School, National Ballet Academy Dutch, John Cranko School i Elmhurst Ballet School.

Igualment, el seu recorregut a la dansa l’ha portat a convergir amb el teatre musical, el doblatge de pel·lícules i l’actuació. Ha participat amb papers principals en els musicals de Billy Elliot i Los Chicos del coro . En l’àmbit audiovisual, ha actuat en sèries com Les Invisibles i pel·lícules com Parenostre, i Museu Ca n’Amat .

La seva veu ha donat vida en català i castellà a personatges d’una trentena de produccions internacionals, entre les quals hi ha Pinotxo, Tony a Spy Kids: Armageddon, Eli a Leo, Orion a Orion and the Dark . I ha participat a Avatar: The Way of Water, A Haunting in Venice, Elemental, Trolls Band Together, i moltes més.