Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Diumenge passat, el programa de TV3 ’30 minuts’ va emetre un reportatge titulat ‘L’escola inclusiva’, amb la participació de diverses veus de famílies i professionals de l’educació, a més de la directora general d’educació inclusiva, Susana Tarapiella. El resultat no ha agradat gens a entitats molt representatives de la comunitat educativa, les quals han reaccionat amb comunicats molt crítics.
Affac, la primera en pronunciar-se, qualifica l’emissió d'”irresponsable”, ja que, segons diu, qüestiona el dret a una educació inclusiva i “ens apropa a un escenari molt perillós: tornar al fals debat de si l’alumnat amb NESE ha d’anar a centres ordinaris o si cal reforçar i mantenir els centres d’educació especial”. La federació d’AFA de l’escola pública considera “dolorós” i “imprudent” que es parli dels alumnes amb NESE com a font de violència, “perquè el problema no és que els infants amb NESE estiguin a l’aula (…) sinó un Departament d’Educació que està ometent la seva obligació legal de desplegar el Decret d’Educació Inclusiva en totes les seves dimensions”.
Segons el comunicat de l’Affac, “hem caigut en la trampa de pensar que tenim un sistema educatiu inclusiu, i que aquest sistema ha fracassat. Però la realitat és que mai hem tingut un sistema educatiu inclusiu i, per tant, el que hem de fer no és renunciar a la inclusió, sinó exigir que aquesta sigui real”. “La inclusió no és opcional”, afegeix la federació d’associacions de famílies.
Pel que fa a la nota de la Plataforma per una Escola Inclusiva —creada l’any 2001 i formada per més d’una vintena d’entitats socials, a més de famílies i professionals de l’educació—, afirma també que l’escola inclusiva és un horitzó, “un camí molt llarg i complex en el qual l’important és avançar i no recular. I el reportatge sembla una invitació a fer-ho”. Acusa els autors de cometre errades i omissions de gruix, com afirmar que el concepte d’escola inclusiva l’incorpora el decret de 2017, quan ja consta a la LEC (2009) i abans i tot a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).
La plataforma entén que, “malgrat les possibles bones intencions del treball periodístic”, posa el focus “únicament en experiències de patiment i frustració”. “Han optat per no buscar bones pràctiques o la veu de famílies o experts que defensen aquest model. O, de fet, les han buscat però no les han posat”, diu el comunicat. També s’acusa el reportatge de caure en el tremendisme, amb l’exemple d’una mestra que descriu la seva aula com si fos una pel·lícula de terror, de falta de perspectiva, ja que en cap moment s’esmenta tot el que s’ha avançat, i d’incórrer en “una visió mèdica i terapèutica de l’educació centrada en el dèficit”, amb una majoria de veus de professionals provinents de l’àmbit clínic.
Una rectificació i un nou programa
Ni l’Affac ni la Plataforma per una Escola Inclusiva participen en el reportatge. Sí que ho fa la Ustec, el principal sindicat de l’escola pública, ja que un dirigent seu hi surt entrevistat. No obstant això, aquest sindicat ha enviat a TV3 una sol·licitud formal de rectificació del reportatge. “La selecció i muntatge del fragment [de l’entrevista al seu representant] contribueixen a una lectura que pot donar a entendre que el nostre sindicat comparteix el relat transmès pel programa, cosa que no és certa”, diu el sindicat.
“El missatge que es desprèn del reportatge —afegeix la Ustec— distorsiona greument el concepte d’escola inclusiva, centrant-se només en casos individuals, sense oferir context ni aprofundir en les causes estructurals del desplegament insuficient del Decret 150/2017 d’educació inclusiva. El resultat és un discurs que pot reforçar prejudicis i desacreditar la tasca que fan molts centres educatius i professionals compromesos amb l’equitat i la inclusió”.
L’Associació Catalana de Professionals de l’Orientació (ACPO), que aplega molts orientadors de centre i psicopedagogs dels EAP, també ha difós un comunicat en el qual parla del “relat incomplet i, sovint, esbiaixat” del reportatge. Recorda que l’educació inclusiva no és “ni una moda pedagògica ni una opció metodològica, sinó un requisit imprescindible per garantir una educació pública de qualitat” i lamenta que l’enfocament del decret 150/2017 contrasti “amb la persistència de pràctiques segregadores dins dels centres, com els agrupaments per nivells, la separació de l’alumnat amb suport SIEI o els itineraris paral·lels, entre altres”.
L’ACPO diu empatitzar amb aquelles famílies i docents “que ens mostren que queda molt camí per recórrer”, però a la vegada demana, com també ho fa la Plataforma per una Escola Inclusiva, que els mitjans públics mostrin les dificultats del sistema, però també donin visibilitat a les bones pràctiques “i als beneficis reals que aporta una educació inclusiva per a tot l’alumnat”, a fi de “contribuir a un debat rigorós i plural sobre el futur de l’educació al nostre país”. “L’educació inclusiva no pot continuar sent qüestionada amb relats simplificadors i sense contextualització”, afegeix el comunicat.
Segons ha pogut saber aquest diari, és molt possible que en els pròxims dies aparegui alguna nova reacció crítica amb el ’30 minuts’ sobre escola inclusiva, i que fins i tot es debati en la pròxima reunió del Consell de l’Educació de Catalunya, òrgan assessor del Departament d’Educació, ja que alguns dels seus membres ja ho han plantejat, a la vegada que han proposat que el CEC insti el Departament a adreçar una queixa formal a TV3 i a demanar una reparació amb la producció i emissió d’un nou reportatge.
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
L’ESCOLA INCLUSIVA emès per TV· – 30′, el 01/06/2025 és inacceptable. No es pot justificar amb criteris periodístics perquè reflecteix una realitat. És un assumpte social que que afecta tothom. Hem decidit atorgar un dret compensatori a les persones amb discapacitat. Atès que no és un espectacle, una peça narrativa, cal seguir una deontologia professional en benefici de la societat. No es pot presentar un assumpte de sensibilitat humana amb la seva problemàtica des d’un punt de vista exclusivaent sociològic o comunicatiu. No es pot convertir en denúncia atès que som tots denunciats. S’ha de cloure de forma acceptable, oberta a millora. L’efecte `psicològic d’impotència es difon i crea alarma, és negatiu per a tothom i amb major grau en determinades famílies. Des del punt de vista pedagògic, si no es presenta alternativa és converteix en denúncia; no ajuda a resoldre res i no beneficia ningú.
Els directius de TV3 han de reconsiderar com presenten reportatges d’assumpte sensibles ( fracàs escolar, assetjament escolar, depressió psicològica, suïcidi, abusos sexuals…) sense aportar elements que ajudin les persones, l’audiovidència, a encarar les situacions amb esperança. Si no saben com fer-ho, no poden tractar aquests assumptes. Martí Teixidó, mestre pedagog.
Crec que per un cop, una visió des de dins i que faci de contrapunt al que s’està venent com a un èxit, un dret, una bareta màgica…també és necessari. Si falten recursos cal dir-ho, si les mestres no poden atendre be els infants cal dir-ho, si les famílies es senten desateses cal dir-ho. Que hi ha aules amb dificultats molt grans i que desgasten al docent cal dir-ho. Escola inclusiva si, i tant, però ben formulada. On tots hi guanyin, si, i tant. Però si no és el cas també és lícit que se’n parli. Totes les opinions són respectables, i crec que fins ara només s’ha parlat d’aventatges i drets. Cal posar-ho tot sobre la taula. Tot.
Molt d’acord amb tu Martí.