Amb la nutrició dels infants no s’hi juga: són el nostre futur

El motiu d’aquest escrit és que tenim, com a entitat, dubtes. En primer lloc, no entenem com pot ser que a aquestes alçades tinguem nens i nenes amb atorgament de beques menjador, sigui parcial o total, però les seves famílies encara no ho sàpiguen. No ens agrada que ens enganyin però, sembla ser, que la política avança en aquesta direcció.

Des del Departament d’Ensenyament les notícies referents a les beques menjador han estat a l’ordre del dia. Ens han recordat, per activa i per passiva, que la partida de l’any passat era de 46 milions d’euros mentre que la d’aquest curs arribarà als 49 milions previstos. No negarem pas que això sigui real i possible, pot ser-ho, per què no? Ara bé, comencem a pensar cap a on van aquests diners. En primer lloc, ja fa unes legislatures que la conselleria va traspassar la gestió dels menjadors i de les beques als consells comarcals. Ara, amb la crisi, quatre consells comarcals han retornat aquesta gestió al Departament d’Ensenyament com si fos una partida de ping-pong, fantàstic oi?

Encara que això sigui sorprenent per a molts de nosaltres ens trobem amb un altre front obert. Tots ells, tots d’un ventre i cadascú del seu temple, han de gestionar els ajuts de menjador, quina dedicació, oi? Segons ens expliquen, els consells comarcals tenen encara entre 5.000 i 15.000 beques pendents de revisar, sigui per acumulació de tasques o per altres qüestions. A hores d’ara, quan ja fa tres mesos que va arrencar el curs, aquest retard és inadmissible. Una primera pregunta ens ve al cap dirigida a les persones amb responsabilitats en aquest àmbit: Els vostres infants no estan pendents d’aquests atorgaments, oi? Segurament, no us agradaria que les vostres famílies estiguessin en aquesta situació d’incertesa de no saber si podreu donar de menjar els vostres fills i o filles. En cas que així fos possiblement un altre gall ens cantaria. Segurament, no estareu pendents de poder destinar de manera altruista, com molts de nosaltres fem, hores del vostre temps lliure en agilitzar aquests tràmits per alleugerir la càrrega emocional que tenim moltes mares i pares preocupats per l’alimentació dels nostres infants i adolescents, no sigui que ajudeu a la classe mes desafavorida a aixecar el cap.

Amb això no en tenim prou que encara més, parlem de diners. Doncs, parlem-ne. Resulta ser que el Departament d’Ensenyament ens diu que paga “religiosament” cada mes (perdoneu l’expressió tot i que no voldria entrar en conflicte, si de cas un altre dia) els diners de les beques menjador a tots els consells comarcals. Llavors, em surgeixen una sèrie de dubtes enmig d’aquestes acusacions creuades: Com és el que moltes AMPA no reben les beques menjador “religiosament” cada mes? Les AMPA de les comarques on la conselleria ha reprès el control dels menjadors escolars cobren puntualment? Com és que a aquestes alçades hi ha AMPA que continuen esperant el cobrament dels ajuts de l’any passat? En certs casos, parlem de trimestres sencers. M’esteu dient que Ensenyament ha obert el procés d’aquest curs sense tancar el de l’any passat? Sembla ser que som els ases de la situació. Algú pot arribar a pensar que no tenim criteri o pensament propi i que ens hem d’aguantar? Penseu que no sabem que els diners del menjador dels nostres fills van destinats a gestionar nòmines dels vostres treballadors, entre d’altres? A quin joc estem jugant?

Amb la primera necessitat dels infants de tot Catalunya no s’hi juga. Llavors, la sospita de les hores extra dels treballadors és de forma altruista o de butxaca? Fins quan s’han d’esperar aquests milers de nens i nenes per poder menjar? El perjudici, una vegada més, recau en l’últim esglaó de la cadena, el pes de la mala gestió dels ajuts torna a recaure en les famílies.

Siguin els consells comarcals o sigui el Departament, les gestions internes de cada àmbit no ens han de fer amagar la realitat, el pas de pilota d’una banda a una altra ens sembla ridícul. Tot això reporta una mala gestió política, i més política. Realment, creieu que teniu dret a jugar a passar pilota amb la nutrició dels infants per conservar un càrrec polític?

Com ha quedat palès, encara n’hi ha interrogants, però d’una cosa n’estem ben segurs: Amb la nutrició dels nostres infants no s‘hi juga, són el nostre futur. Algú en té cap mena de dubte?