Opinió

Analfabetisme polític i  mitjans de comunicació

La incidència de les xarxes socials, la informatització de les activitats comercials i laborals, ha provocat  que avui la comunicació no tan sols arribi amb el llenguatge escrit, sinó que es diversifica a través de la televisió, la ràdio, o l’internet, la qual cosa provoca el sorgiment d’un nou analfabetisme. Avui el domini de la lectura i l’escriptura és insuficient, ja que, si no es tenen els mitjans o  un mínim domini de la informàtica, moltes persones es veuen privades d’accedir a determinats canals de notícies i sotmeses a la marginalitat cultural. Es dona la paradoxa que, si per una banda, l’analfabetisme tecnològic genera dificultats en l’accés i promoció  al mercat laboral i en les relacions humanes o socials, per l’altra, la manipulació informativa, que arriba sense contrastar, deformada i tendenciosa, provoca indefensió i vulnerabilitat.

Actualment, la llibertat de premsa continua a la baixa a tot el món. Cada cop són més els estats en què s’han dictat lleis polítiques que la restringeixen, per exemple, a l’estat espanyol no s’ha  derogat la llei Mordaza que qüestiona drets d’expressió, informació o manifestació. Davant les repressions creixents, el periodisme independent està en perill. Les amenaces contínues contra la seguretat dels periodistes -entre el 2016 i el 2021, la UNESCO n’ha registrat 455 de morts- l’erosió que pateix el model de negoci, la pressió de determinats empresaris, governs i grups de comunicació que utilitzen les mentides, les mitges veritats o la publicació de notícies falses per convertir determinats mitjans en eines destinades a  aconseguir una finalitat -fer caure un govern, destruir una organització o un partit, defensar pràctiques corruptes i prevaricadores, salvaguardar l’honestedat de les clavegueres de l’estat; o atacar un candidat- l’estan condemnant, i li han fet perdre la confiança dels consumidors.

Pagats per organitzacions com El Yunque, una secta nascuda a Mèxic, paramilitar, homòfoba, ultracatòlica i racista, per estafadors confessos, o empresaris d’extrema dreta; digitals com Actuall, Esdiario, o Okdiario, o Diario Ya, televisions com El Toro, o Ràdio Ya han convertit les fake news i els rumors, en un nou estil periodístic que busca el rèdit immediat. La campanya per fer creure que els atemptats de l’Onze de març del 2004 a Madrid eren obra d’ETA i no del gihadisme internacional, el cas del fals compte a Suïssa de Xavier Trias, el dels mestres de Sant Andreu del Palomar als que van acusar d’adoctrinar els alumnes en favor del Procés, les maniobres de la cúpula del PP per fer descarrilar el cas Gürtel, poden il·lustrar una tendència que s’ha consolidat  a tot el món i van  portar a Donald Trump o Jair Bolsonaro al poder.

Si es vol plantejar una alternativa no hi ha altra sortida que una educació pública, lliure, allunyada de les manipulacions informatives

Un Baròmetre presentat pel Centre d’Estudis d’Opinió el setembre del 2022 recollia que «les xarxes socials és el principal –per no dir gairebé únic– mitjà de comunicació usat pels joves catalans per informar-se dels esdeveniments polítics. La televisió és, de lluny, el mitjà més usat per les persones de més de 35 anys, que cada vegada llegeixen menys diaris i escolten menys emissores de ràdio per assabentar-se del que passa al món».

Si tenim present que avui, Google i Meta reben la meitat de les despeses de publicitat global, que a l’Estat Espanyol, dos monopolis, Mediaset i Artesmedia controlen l’oferta de televisió privada, que en els darrers cinc anys la publicitat dels diaris s’ha reduït a la meitat, la qual cosa ha donat lloc als deserts de notícies, podrem entendre el canvi estructural que s’està produint.

El bombardeig a través de les televisions pagades per capital opac que ofereixen programes especialitzats a respondre amb propostes falses o inviables el descontentament i la frustració de molts ciutadans, la incidència de xarxes com TikTok o Instagram, l’aparició de plataformes com «comunismonuncamas», o la «izquierdamiserable», han modificat la manera de rebre i entendre la informació, un factor que pot ajudar a explicar per què les idees reaccionàries han seduït una important facció dels joves espanyols.

Avui l’analfabet polític que segons Bertold Brecht «era aquella persona que no tan sols desconeix la situació real del país, sinó que és molt més greu, el fet que amb el seu comportament, la seva indiferència, amb la seva arrogància i amb la seva presumpció, avala tots els atropellaments i els abusos que es fan» es descanta cap a la dreta, i es deixa influenciar per unes  xarxes en les quals no tan sols se censuren i critiquen les idees de la Il·lustració, sinó que els seus referents són capaços de desviar temes per no aprofundir en els vertaders problemes, prevariquen, intenten reescriure la història, o vendre-la com els interessa, defensen, amb contundència, l’Espanya en blanc i negre i utilitzen les institucions judicials i polítiques per salvaguardar els seus interessos particulars. Si es vol plantejar una alternativa no hi ha altra sortida que una educació pública, lliure, allunyada de les manipulacions informatives, dels crits, els odis i les crispacions. Cal un missatge contundent perquè l’analfabetisme polític no es faci amb el poder.