Opinió

Ande dem

La marca Top Manta, comercialitzada per la Cooperativa Popular de Vendedores Ambulantes (un col·lectiu migrant que va optar per l’emprenedoria per millorar la seva situació social), l’1 de juny va presentar unes sabatilles que suposen un salt qualitatiu, no només per al col·lectiu, sinó respecte a la resta d’iniciatives del sector de les reivindicacions socials, tan basat en la serigrafia de samarretes i l’elaboració de complements diversos. I ha batejat aquestes sabatilles amb el nom Ande dem, que en wòlof significa caminar conjunt.

Les lectures que admet el fenomen que ha suposat l’aparició d’aquestes sabatilles, des del producte fins a la seva vocació solidària amb el col·lectiu manter, són múltiples. Però, per sobre de totes, plana la voluntat d’integració social d’un col·lectiu que, no fa tants anys, era qüestionat fins en el nom. Així, fa poc més de cinc anys, el substantiu manter era motiu d’esglai, tant per la dreta conservadora, per la irregularitat administrativa del col·lectiu de referència, com per l’esquerra revolucionària, perquè considerava que el nom suposava un assenyalament estigmatitzador.

Avui dia, amb pocs mesos de presència al mercat, han hagut de renovar diverses vegades la remesa d’aquestes sabatilles que superen els 100 €, i no pocs personatges socialment rellevants s’han fet fotografies calçats amb les Ande dem i les han exposat a les xarxes socials. Com a exemples, podem citar la Clara Peya, l’Alba Flores o en David Fernàndez. Top manta, a la seva web, i en clara referència a una marca americana de sabatilles amb seu a Oregon que té per lema “just do it”, fa una declaració de principis en afirmar “It’s not about just doing it, it’s about doing it right”. I ens podem preguntar: què és el que a Top manta han considerat fer bé les coses?

Ande dem és una locució, convertida per la cooperativa Top manta en filigrana, i materialitzada a l’arena social amb l’esperança que sigui escoltada… o caminada!

Les sabatilles són boniques i els materials de qualitat. Però, molt més enllà d’aquest fet, la part assenyala un tot conformat per l’esforç i l’aprenentatge del col·lectiu manter, que sempre s’ha marcat l’objectiu d’esdevenir un agent social més i ara, amb les Ande dem, aquest objectiu s’ha fet realitat. En el seu camí cap a la integració social, han aconseguit un resultat rellevant, amb un ressò social positiu de la seva feina més que evident.

I nosaltres? Què aprenem davant la lectura d’aquest fenomen? Val a dir que som animals gregaris, interaccionem simbòlicament a través d’un llenguatge performatiu que ens alfabetitza continuadament a mesura que construïm les relacions i l’entorn amb les nostres produccions narratives. Així, per no trobar-nos com el coronel Aureliano Buendía, al Macondo de Cent anys de soledat, “[…] que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo” (Márquez, 2017, p. 9), continuadament portem a terme acords, informals i formals, per substantivar i verbalitzar els nostres nous mons. I és en aquest ordre de les coses, que cal apel·lar a la responsabilitat en la construcció de la realitat que ens envolta. Cal ser responsables davant una pràctica normalitzada d’interacció social que pendula entre la crítica per se com una prova, sovint competitiva, d’excel·lència, i un positivisme que, de forma poc fonamentada, fet reiteradament denunciat, va impulsar Seligman, i en el que es recolza l’esmentada marca d’Oregon al sentenciar “just do it”, o l’expresident dels EEUU amb el conegut “yes we can”.

Així, citant la web de la tenda Top Manta, caminar conjunt

“[…] es un canto a un nuevo caminar; des de la colectividad, el respeto por todas las vidas y el antirracismo como bandera. Una crítica al camino sin sentido con el que crecimos, a la meritocracia fake, al “si quieres puedes, todo depende de ti, just do it”. Cinco años de Sindicato mantero, tres de Top manta y nuestra recién estrenada cooperativa no son más que nuestro intento de hacer las coses de otra manera. Porque no se trata solo de hacerlo sinó de hacerlo bien. ¡Bienvenidas y bienvenidos a este nuevo caminar conjunto!”.

D’aquesta manera, la cooperativa Top manta ens convida a un caminar conjunt, una locució que sintetitza el seu aprenentatge arran d’una llarga tradició de lluita per la integració social, de culturització davant universos simbòlics nous. I abans que cap altra cosa, caldria valorar la capacitat del col·lectiu d’extreure conclusions propositives davant d’uns problemes quotidians que se’ls han fet presents en les pitjors condicions d’aprenentatge. Aquest caminar conjunt, que presenten, no és una proposta d’eclosió d’una potència titànica capaç de materialitzar utopies inversemblants. El seu caminar conjunt no és res més que una proposta de proximitat, d’interacció… en tant que som gregaris, de comunitat. Ande dem és una locució, convertida per la cooperativa Top manta en filigrana, i materialitzada a l’arena social amb l’esperança que sigui escoltada… o caminada!