Opinió

Ara toca ortografia

Volem començar amb dues afirmacions. La primera és que saber escriure bé vol dir també saber ortografia. Som competents en l’escriptura quan tenim consciència de com funciona el sistema ortogràfic i, a més, disposem de recursos per resoldre els dubtes que la seva mobilització ens pugui plantejar.

La segona afirmació diu que des d’una perspectiva social s’acostuma a assimilar escriure bé a escriure sense faltes. Per a molta gent un bon text és un text immaculat des d’un punt de vista ortogràfic, encara que sigui més avorrit que veure créixer l’herba en una pel·lícula vietnamita o que la falta de coherència que sovint hi ha entre els preàmbuls de les lleis i el seu articulat. I no, és clar.

Aprenem ortografia quan escrivim tota mena de textos i reflexionem sobre la normativa. És a dir: fent, però amb una mirada atenta sobre el perquè ho fem d’una manera i no d’una altra. No succeeix exactament el mateix quan aprenem a anar amb bicicleta; en aquest cas no ens cal conèixer les regles de l’equilibri, ni de la resistència de l’aire. Paladegem i endavant que fa pujada.

Encara una altra consideració: la importància de l’ortografia està relacionada amb el context del missatge escrit. Quan el receptor som nosaltres mateixos podem escriure com volem, però si l’escrit té un valor social cal acceptar les regles arbitràries o etimològiques que fan que una paraula s’escrigui d’una determinada manera.

Els nivells alts de l’escrit estan més relacionats amb la construcció de sentit que amb una combinació de pronoms mal resolta

Dit això, a causa de la selectivitat i dels desafortunats canvis dels responsables d’aquestes proves, ens hem trobat en ple debat sobre quin valor donem a les faltes d’ortografia. I vinga, ja tenim un terreny adobat perquè tothom hi digui la seva.

La nostra vol anar per un altre costat del que hem pogut llegir. Ens formulem una pregunta essencial: Quanta estona horària es dedica a escriure tota mena de textos? Gosem afirmar que a mesura que passen de curs les hores destinades a escriure i a parlar col·lectivament d’allò que han escrit disminueixen. En general, a primària es dediquen moltes estones a escriure, perquè hi ha dos aprenentatges bàsics que travessen l’etapa, llegir i escriure; més endavant, a secundària i al batxillerat, aquest temps tendeix a aprimar-se perquè representa que aquests aprenentatges ja s’han consolidat i el que toca és aplicar-los. I d’aquí plora la criatura.

Ens cal recordar el que proposaven Anna Camps, Marta Milian, Montserrat Bigas i Montserrat Camps al llibre “L’ensenyament de l’ortografia”, publicat a Graó, que va veure la llum el mes d’abril de 1989. Aquestes quatre autores escrivien el següent en relació a la reflexió sobre l’ensenyament de l’ortografia: “Potser aquesta reflexió permetria desbloquejar l’estatus d’ensenyament de l’ortografia, que considera sovint com un aprenentatge només mecànic, i ressituar-lo en el conjunt de l’ensenyament del llenguatge escrit (…)”. És a dir que ens quedem sempre curts quan ens limitem a posar el crit al cel només per l’ortografia, sense tenir en compte que no podem desvincular l’ensenyament de l’ortografia de l’ensenyament general de la llengua escrita.

Si les autores tenien raó, i aquesta raó encara avui ens pot orientar, seria bo que cada mestre, de llengua o de qualsevol altra matèria, reflexionés sobre com, quan i per què promou l’ús de la llengua escrita i de quina manera ajuda a entendre i a resoldre les dificultats, també les ortogràfiques.

Sovint, quan ens centrem tant en l’ortografia perdem la carta de navegar i oblidem que en realitat els nivells alts de l’escrit estan més relacionats amb la construcció de sentit que amb una combinació de pronoms mal resolta. Dit això, ens reafirmem amb allò que hem exposat a l’inici: saber escriure bé vol dir també saber ortografia.  L’únic que pretenem és no caure en allò que passa sovint en debats educatius -només ens cal repassar bona part del que es diu al voltant de la lectura- assenyalem amb el dit la lluna que va fent el seu camí, mentre nosaltres ens mirem el dit.