Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Toquen les 10 i mitja del matí i desenes de joves surten de l’edifici Roger de Llúria del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, un dels centres que entre dimarts i dijous acolliran les proves de Selectivitat. Acaba de finalitzar el primer dels exàmens: llengua i literatura castellana. Els estudiants surten a l’aire lliure, alguns desenfundant l’entrepà i altres ja amb el cigarro liat. En Pau, que vol estudiar enginyeria, creu que “puc treure un 8 si em puntuen bé la part escrita”. Comencen els càlculs, les aritmètiques i les piruetes matemàtiques per calcular una nota que determinarà el seu futur acadèmic.
Alguns s’asseuen al terra de la plaça de la universitat desplegant tot un ventall d’apunts subratllats amb diversos colors, apurant els darrers minuts abans del següent examen, el de llengua i literatura catalana. Altres creuen que ja és tard per a estudiar més i que el que hagi de ser serà. En Miquel, que vol estudiar Geologia, està molt tranquil: la seva carrera té una nota de tall de cinc i, a més, “l’exàmen de caste ha estat més fàcil del que em pensava”. Altres, però, no les tenen totes. L’Aina es lamenta: “un punt ja l’he perdut segur. I de punt en punt…”. Vol estudiar medecina.
Aquest punt es refereix a una pregunta de l’examen de castellà del que molts joves es lamenten: Enumerar i exemplificar, sense definir-los, els diferents graus dels adjectius en espanyol. “Es queixen d’una pregunta que, en realitat, fa referència a temari de 1r d’ESO. El que passa és que a Batxillerat no s’acostuma a repassar. És el problema de la Sele, que sembla que el que no s’hagi estudiat en els darrers dos anys no existeixi”, comenta en Carlos, professor de Castellà de l’institut Bernat Metge.
Tot i que aquesta pregunta contava un punt, aquest professor de llengua es mostra tranquil. “Els alumnes es pensen que no, però estan molt preparats. De fet, ens passem gairebé dos anys preparant-los per aquests tres dies”. En aquesta mateixa línia s’expressa Toni Luna, president del tribunal de llengua castellana: “estan massa nerviosos per uns exàmens que al final conten molt poca nota. Luna es refereix als exàmens de català i castellà, els dos primers de la primera jornada i que suposen la meitat dels exàmens de la fase general de les PAU. Aquesta que consta de 4 exàmens comuns a tots els estudiant (català, castellà, llengua estrangera i Història) i un cinquè vinculat a la seva branca d’especialització.
Així, mentre la nota del Batxillerat conta un 60%, els exàmens de la fase específica sumen l’altre 40% de la nota sobre 10. “Però, si tenim en compte que l’avaluació final és sobre 14 i que els dos exàmens específics, per pujar nota, valen dos punts cadascun, quan mirem l’examen de castellà o català, veiem que en realitat conten molt poc”, reflexiona Luna que, a més, és el coordinador del Grau Global Studies de la UPF, la segona carrera amb la nota de tall més alta en la branca de lletres. “Els joves s’entesten en anar a buscar els graus amb les notes més altes, sense que siguin necessàriament les carreres amb més sortides laborals”, es lamenta, mentre toquen les 11 i els joves entren a les aules a enfrontar-se amb el seu segon examen.
Un retrocés de la filosofia i un pas endavant pel poble gitano
A la tarda, doncs, començaran els primers exàmens específics, que són voluntaris a tots els perfils i serveixen per a apujar nota. Avui sortiran a la palestra els qui provin amb economia de l’empresa, química, anàlisi musical, dibuix tècnic, literatura castellana i filosofia. Aquesta darrera, història de la filosofia, ha passat enguany a la categoria específica, mentre que l’any passat pertanyia a la fase general -a triar entre aquesta o Història. Per tant, només serà ponderable per als estudis de les branques de les Arts i Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques. D’aquesta manera es culminen les queixes que diversos professors de filosofia van començar a alçar l’any passat sobre el retrocés de la filosofia a les proves.
Una altra de les novetats d’enguany afecta al poble gitano, i és que, com a mínim, es reservarà una plaça a cada grau per a estudiants d’aquest col·lectiu per tal d’afavorir la seva incorporació als estudis superiors. Pel que fa als 899 alumnes amb necessitats educatives especials, s’examinaran en tribunals específics en els que disposaran de dues hores, en lloc d’una i mitja, per realitzar les proves.
3.401 alumnes s’examinaran en la prova específica per a mestres
La Prova d’Aptitud Personal (PAP), específica per aquells alumnes que vulguin accedir als graus d’Educació Infantil i Primària se celebrarà dissabte dia 16 i convocarà a 3.401 estudiants, 500 menys que l’any anterior. Aquest examen, que se celebra per segon any, consta de dues parts: una de competència comunicativa i raonament crític i una altra de competències logicomatemàtiques. La PAP es considera superada amb la qualificació d’APTE, que s’obté quan la mitjana aritmètica d’ambdós exàmens, és igual o superior a cinc punts sobre deu. Per poder fer mitjana, cal que cadascun dels exàmens tingui una qualificació igual o superior a quatre. Un cop superada, la PAP té validesa indefinida.
El Diari de l’Educació, 2025