Autor: Anna Torralbo

L’alumnat passa moltes hores a l’escola (o a l’institut o a la universitat), moltes hores compartides amb els mateixos company/es. Sens dubte, aquests són els primers espais “públics” en què la socialització es posa en pràctica. Per què no aprofitar-los més?

En contra del que es pugui pensar, els joves que s’autoinfligeixen dolor no intenten cridar l’atenció: si de cas (per a alguns) això és un crit de socors.

És possible fer-se una idea de com és una escola el dia de portes obertes? Queden a la vista els aspectes més importants?

Tots hem tingut tot tipus de mestres, i tots recordem amb especial afecte a alguns d’ells. A vegades fins i tot recordem frases, o gestos que, en el seu moment (sense saber-ho), van calar en nosaltres per sempre

Malgrat la informació disponible, la dislèxia és un taló d’Aquiles per famílies i comunitat educativa, que ignoren com abordar-la i fins i tot algunes qualitats que també comporta aquest trastorn

Hi ha moltes escoles que han posat l’esbarjo en el punt de mira i s’estan plantejant quin tipus de relacions volen que es donin en ell. Un primer pas, però molt tímid, ha estat el d’implantar un dia de la setmana sense pilota.

És curiós que els mateixos mestres que apliquen aquesta norma de no anar al lavabo o de no beure aigua entre hores, siguin els mateixos que després es queixen que no tenen temps d’anar-hi. ¿Gaudeixen els nens i nenes dels mateixos drets bàsics que els adults?

Tot i els estudis sobre la poca eficàcia de la repetició , encara hi ha qui la defensa. Però el que es fa no és més que desplaçar el problema a un altre espai i a un altre temps. Sense polítiques compensatòries no hi ha educació per a l’èxit

El treball i l’estudi a casa poden ser font de tensions entre pares i fills. En l’article següent es proposen algunes receptes casolanes per un estudi feliç.

Hem pres consciència de què és l’assetjament, però encara tenim el punt de mira a la desembocadura del problema