Autor: David Rabadà i Vives

Paleontòleg i divulgador científic. Doctorat en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, ha publicat multitut d'articles tècnics i ha rebut diferents premis com els de la Fundació Eduard Fontserè de ciències, l'Albert Pérez Bastardas de periodisme científic i el Premi Natura Ciutat de Vall. És autor de llibres com "L'evolució a la Terra", "Prejuicios i Evolución Humana" o "¿Educar? Educamos Todos". Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia SIGMADOT, acadèmic de l'ACVC i membre de la Fundació Episteme.

En educació es repeteix amb freqüència la consigna d’aprendre a aprendre, com si el sol fet de col·locar l’alumne davant la informació el fes adquirir nou aprenentatge. Tanmateix, l’experiència docent i la recerca educativa mostren que aprendre no és un acte automàtic ni voluntarista, ni molt menys posant els nostres fills davant una pantalla durant les vacances d’estiu. Allí sols baden i es distreuen per recordar ben poc l’endemà i oblidar la majoria passats uns dies. La ideologia que deixant els nostres xiquets davant fonts d’informació aprendran per ells mateixos és una falsa creença. Ja el 1970, Ernst Rothkopf va…

Llegir més

Les creences humanes tendeixen a persistir fins i tot quan les dades les contradiuen. Aquest tret no és accidental: la nostra espècie és, en gran manera, més emocional que racional. Per això, moltes persones accepten amb facilitat idees simples, dogmàtiques o reconfortants, encara que no tinguin suport empíric. L’educació no és aliena a aquest fenomen. Al contrari, s’ha convertit en un terreny fèrtil per a mites, rumors i pràctiques que es difonen amb gran èxit retòric, però sense cap demostració científica. El problema no és només que aquestes idees siguin falses, sinó que, en aplicar-se a les aules, poden perjudicar…

Llegir més

Les recents vagues en l’àmbit educatiu han estat presentades sovint com una reivindicació salarial. Tanmateix, aquesta interpretació és incompleta i amaga una realitat molt més profunda. El problema és molt més ampli i s’ha anat acumulant més enllà dels últims vint anys. Les darreres recents a l’educació no han estat un gest corporatiu per a una millora salarial, sinó la resposta lògica a desenes de greuges laborals que ha perpetrat un govern en contra de la professió docent. És a dir, el malestar docent, i tot i haver perdut més d’un 20% del seu nivell adquisitiu i un deute pendent…

Llegir més