Autor: David Rabadà i Vives
Paleontòleg i divulgador científic. Doctorat en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, ha publicat multitut d'articles tècnics i ha rebut diferents premis com els de la Fundació Eduard Fontserè de ciències, l'Albert Pérez Bastardas de periodisme científic i el Premi Natura Ciutat de Vall. És autor de llibres com "L'evolució a la Terra", "Prejuicios i Evolución Humana" o "¿Educar? Educamos Todos". Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia SIGMADOT, acadèmic de l'ACVC i membre de la Fundació Episteme.
Les creences humanes tendeixen a persistir fins i tot quan les dades les contradiuen. Aquest tret no és accidental: la nostra espècie és, en gran manera, més emocional que racional. Per això, moltes persones accepten amb facilitat idees simples, dogmàtiques o reconfortants, encara que no tinguin suport empíric. L’educació no és aliena a aquest fenomen. Al contrari, s’ha convertit en un terreny fèrtil per a mites, rumors i pràctiques que es difonen amb gran èxit retòric, però sense cap demostració científica. El problema no és només que aquestes idees siguin falses, sinó que, en aplicar-se a les aules, poden perjudicar…
Les recents vagues en l’àmbit educatiu han estat presentades sovint com una reivindicació salarial. Tanmateix, aquesta interpretació és incompleta i amaga una realitat molt més profunda. El problema és molt més ampli i s’ha anat acumulant més enllà dels últims vint anys. Les darreres recents a l’educació no han estat un gest corporatiu per a una millora salarial, sinó la resposta lògica a desenes de greuges laborals que ha perpetrat un govern en contra de la professió docent. És a dir, el malestar docent, i tot i haver perdut més d’un 20% del seu nivell adquisitiu i un deute pendent…
