Autor: Evaristo González
Evaristo González
Exdirector de l'Institut Torre de Palau de Terrassa
La pandèmia Covid19, a més d’un drama humà enorme, ha estat una gran oportunitat per aprendre en contextos nous. Tots els sectors i totes les persones ens hem enfrontat a experiències, situacions, accions i decisions difícils de preveure abans del 13 de març. Mai les aules havien estat tan obertes. S’han convertit en ‘hiperaules’.
La situació actual provocada per la pandèmia de la Covid 19 que patim és tan nova que resulta més fàcil criticar que adoptar decisions urgents (difícils i arriscades), siguin mèdiques, socials, econòmiques, educatives, d’ordre públic o de qualsevol àmbit.
El confinament a casa i el respecte a les normes de les autoritats ja és un bon aprenentatge que estem fent, en moments excepcionals en què l’escola és a casa i a Internet. Tothom pot ensenyar i aprendre des de qualsevol lloc.
Un sector del professorat també s’ha afegit a la por a utilitzar un dels aparells que dominen el món i els costums de tothom. Però es pot acompanyar, educar, i prevenir amb prohibicions?
Quins efectes té en un centre educatiu quan l’alumnat es compromet a educar en feminisme, contra la violència de gènere i a favor de la diversitat dintre de la normalitat?
Hem pensat alguna vegada en la quantitat de coneixement que consulta, gestiona i produeix un centre educatiu cada dia? I al llarg de la seva història? La gestió del coneixement en centres educatius pot implicar canvis evolutius destacats.
Quines raons donen els i les adolescents d’un centre educatiu amb tradició en l’ús de les TIC a les aules per convèncer professorat i alumnat que dubten del seu ús? Ho vam preguntar a un grup d’adolescents, els quals van aportar raons de tota mena.
Sovint ens preguntem si l’alumnat adolescent mostra interès per les coses que passen al món, per l’actualitat que marquen els mitjans de comunicació que la població adulta seguim per estar informats.
L’important no és la tecnologia, sinó com l’aprenentatge millora i canvia quan la utilitzes com eina metodològica per aconseguir els resultats programats. L’alumnat adolescent sotmès a aquest tipus de projectes s’hi engresca amb gran il·lusió.
Un dels grans objectius de l’educació és preparar l’alumnat per al futur, i la tecnologia n’és un dels seus motors fonamentals. La deixem entrar a les aules? Els centres educatius són activistes digitals, amb tot el que això comporta? Ignorar la tecnologia, relegar-la a un paper secundari o prohibir alguns dispositius significa educar per al futur?