Autor: Francesc Imbernon

Quan em vaig assabentar de la defunció de Jürgen Habermas vaig pensar immediatament en l’enorme influència que el seu pensament havia tingut, moltes vegades de manera silenciosa, en la manera en què entenem avui l’educació democràtica. Habermas no va ser un pedagog en sentit estricte, no va escriure manuals de didàctica ni va proposar currículums escolars. No obstant això, poques filosofies contemporànies han ofert un marc tan fèrtil per a pensar què significa educar en una societat plural, complexa i, sovint, profundament desigual. Al llarg de les últimes dècades, moltes reformes educatives han estat dominades per un llenguatge tecnocràtic que parla d’eficiència,…

Imaginem una escena cada vegada més habitual en el nostre àmbit professional. Un alumne té una feina per fer: resumir un text, respondre unes preguntes o redactar una petita reflexió. Obre l’ordinador o la Tablet, escriu una instrucció en un programa d’intel·ligència artificial generativa i, en pocs segons, té el treball fet. La primera reacció de molts docents és de preocupació: així no aprendran res. Però potser la pregunta que ens hauríem de fer és una altra: si una màquina pot fer aquesta feina en segons, realment era una bona activitat d’aprenentatge? Durant anys, una part de l’escola ha continuat…

En els darrers dies, les mobilitzacions docents a Catalunya han tornat a posar sobre la taula un malestar que no és nou, però que cada vegada es fa més visible. Les vagues, les protestes i les reivindicacions del professorat no són episodis puntuals ni responen únicament a qüestions salarials o laborals immediates, que també. Expressen una preocupació més profunda sobre el present i el futur de la professió docent i, en conseqüència, sobre el mateix sistema educatiu. Ja sabem que no es pot parlar de millora educativa sense analitzar les condicions en què el professorat desenvolupa la seva tasca. Tanmateix,…

Els recents canvis en l’organització i el currículum del batxillerat a Catalunya a requeriment del Govern central, s’han presentat, majoritàriament, com una qüestió tècnica: ajustos necessaris, adaptacions normatives, modernització de l’oferta educativa o resposta a les noves demandes socials i econòmiques. Tanmateix, aquesta lectura aparentment neutra amaga una realitat que convé fer explícita: tota reforma educativa és una decisió política, perquè defineix què es considera coneixement valuós, quin tipus de subjecte es vol formar i quin projecte de societat s’està reforçant. El debat sobre el batxillerat no és menor ni circumstancial. Ens trobem davant d’una etapa clau del sistema educatiu,…

Fa cinquanta anys que el dictador Francisco Franco va morir, posant fi a una dictadura que es va estendre des del 1939 fins al 1975. Aquella dictadura va deixar profundes cicatrius en la societat espanyola i en les seves institucions: milions de persones van ser empresonades, exiliades o silenciades; la llibertat de premsa i d’expressió va ser abolida; l’educació es va convertir en un instrument d’adoctrinament; i la participació política es va restringir dràsticament. Les dones van ser relegades a rols tradicionals, els sindicats van ser prohibits i qualsevol forma de dissens es castigava amb duresa. La por es va…

La paraula innovació domina avui l’educació. Tot ha de ser innovador: els projectes, les metodologies, les aules i fins i tot el propi professorat. Es multipliquen premis, segells de qualitat, programes d’excel·lència i xarxes d’innovació. Però entre tant entusiasme sorgeix una pregunta essencial: innovem per a què i per a qui? Perquè no tota innovació és progrés, i no tot canvi millora l’educació. En el seu sentit més profund, innovar avui dia hauria de transformar l’educació per fer-la més justa, humana i significativa. Tanmateix, en massa ocasions, s’ha convertit en un simulacre: canvi per canvi, sense analitzar els fins reals ni…

Vivim un moment històric en què l’educació es troba en una cruïlla decisiva. La societat del segle XXI ens exigeix respostes noves i valentes, però massa sovint les institucions i les polítiques educatives continuen oferint solucions velles, centrades en la rendibilitat immediata, l’estandardització i la lògica del mercat. Davant d’això, molts docents, famílies i estudiants senten que es desplega una mena d’obscuritat: una pèrdua de sentit col·lectiu, una incertesa que amenaça d’hipotecar el futur si no som capaços de reaccionar. Aquesta obscuritat no és només metàfora, és també realitat. Es concreta en múltiples aspectes: en la precarització del treball docent,…

L’inici del curs escolar continua essent un moment clau per establir les condicions que poden facilitar una millora real i sostinguda del procés educatiu. És l’oportunitat per analitzar l’estat actual del sistema, identificar-ne les mancances i plantejar línies de millora que vagin més enllà de la gestió immediata del setembre. Enguany, s’ha tornat a avançar el calendari de nomenaments al mes de juliol amb l’objectiu que els equips docents arribin al primer dia de classe completats. Tot i això, la realitat mostra encara un procés ple d’entrebancs: adjudicacions que s’allarguen fins ben entrat l’agost, substitucions d’última hora i vacants que…

En un context en què proliferen les iniciatives per “millorar el rendiment acadèmic” i reduir les “xifres preocupants” d’absentisme, abandonament escolar i suposat fracàs educatiu, potser caldria aturar-nos un moment i formular-nos una pregunta més profunda: què ens està dient, en realitat, un infant quan no vol o no pot anar a l’escola o institut? I, encara més inquietant: per què el sistema educatiu no aconsegueix acollir, sostenir i fer créixer tots els infants i joves, especialment aquells que viuen en condicions de més vulnerabilitat? Parlar d’absentisme, abandonament o fracàs escolar no és parlar de desviacions individuals. És parlar de…

Les darreres dades sobre les proves de competències bàsiques a Catalunya han tornat a posar sobre la taula una preocupació que fa anys que s’arrossega: el descens sostingut del rendiment acadèmic, especialment a l’etapa de final de primària i secundària. Aquesta baixada no és un fet puntual ni atribuïble únicament a un curs, sinó una tendència clara que ve de lluny, que s’ha anat agreujant des del 2015 i que posa en qüestió tant l’organització actual del sistema educatiu com la manera com s’està plantejant l’ensenyament-aprenentatge dins els centres. La clau del debat no és si cal tornar enrere ni…