Autor: Francesc Imbernon

En un context en què proliferen les iniciatives per “millorar el rendiment acadèmic” i reduir les “xifres preocupants” d’absentisme, abandonament escolar i suposat fracàs educatiu, potser caldria aturar-nos un moment i formular-nos una pregunta més profunda: què ens està dient, en realitat, un infant quan no vol o no pot anar a l’escola o institut? I, encara més inquietant: per què el sistema educatiu no aconsegueix acollir, sostenir i fer créixer tots els infants i joves, especialment aquells que viuen en condicions de més vulnerabilitat? Parlar d’absentisme, abandonament o fracàs escolar no és parlar de desviacions individuals. És parlar de…

Les darreres dades sobre les proves de competències bàsiques a Catalunya han tornat a posar sobre la taula una preocupació que fa anys que s’arrossega: el descens sostingut del rendiment acadèmic, especialment a l’etapa de final de primària i secundària. Aquesta baixada no és un fet puntual ni atribuïble únicament a un curs, sinó una tendència clara que ve de lluny, que s’ha anat agreujant des del 2015 i que posa en qüestió tant l’organització actual del sistema educatiu com la manera com s’està plantejant l’ensenyament-aprenentatge dins els centres. La clau del debat no és si cal tornar enrere ni…

Amb aquest text de Francec Imbernon continuem amb la iniciativa d’obrir un espai de memòria on cadascú pugui aportar la seva història o el seu coneixement, viscut, escoltat, llegit, sobre l’escola franquista ara que se celebren 50 anys de la mort del dictador. Envia’ns el teu text a redaccio@diariecucacio.cat Segurament, la memòria de la meva infància escolar no difereix massa dels altres articles que han anat apareixent sobre l’etapa de la dictadura en aquest diari. Però si penso en ella, evoca en mi una atmosfera densa, carregada de silencis, marcada per la fèrria disciplina d’un nacionalcatolicisme omnipresent i una pedagogia ancorada en…

L’educació contemporània s’enfronta a la paradoxa d’operar amb una estructura escolar concebuda en el segle XVIII i assentada en el XIX, transformada superficialment pels moviments pedagògics del segle XX, però amb l’àrdua tasca d’educar a la infància i joventut del segle XXI. Aquesta distància entre el disseny institucional i les necessitats dels estudiants ha generat una profunda reflexió sobre el model tradicional, impulsant la cerca d’alternatives que incorporin a la comunitat i a l’entorn com a pilars fonamentals del procés d’aprenentatge. En l’actualitat, el context social, econòmic i familiar en el qual viuen molts nens, nenes i adolescents exerceix una…

L’educació ha estat històricament un dels pilars sobre els quals s’ha construït el desenvolupament de les societats. No obstant això, en el context actual de crisi ecològica, desigualtat creixent i acceleració tecnològica, les propostes de transformació del sistema educatiu han adquirit una urgència inèdita malgrat negacionistes que estan apareixent en les xarxes socials i en alguns articles i llibres, els quals tendeixen a perpetuar models tradicionals.​ Entre les veus més lúcides que proposen una relectura radical del paper de l’educació, destaca António Nóvoa, qui ha formulat una teoria poderosa: la “metamorfosi educativa”. Aquest concepte no es limita a una simple reforma…

Les transformacions socials i polítiques que estem vivint actualment i les que estem veient venir, han generat un profund procés de desideologització que afecta múltiples àmbits de la nostra societat, predominantment els joves. Una de les seves conseqüències més destacades és el qüestionament de tot allò que fa referència a l’àmbit públic, esborrant les fronteres entre el públic i el privat. Aquest fenomen és un risc real per a l’educació i les institucions educatives, ja que pot conduir a una desconnexió del compromís col·lectiu i afavorir un model basat únicament en els interessos del mercat. En aquest context, l’educació corre…

El recent acord signat entre el Govern de la Generalitat i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), responsable de les proves PISA i altres instruments avaluatius, obre un debat important sobre el futur de l’educació a Catalunya. L’objectiu declarat d’aquesta col·laboració és millorar el sistema educatiu català. Tanmateix, aquest acord genera veus crítiques que qüestionen la conveniència de delegar la millora educativa a una organització econòmica com l’OCDE, amb interessos particulars en la promoció de polítiques educatives globals. Aquest article busca reflexionar sobre les implicacions d’aquest acord i valorar si realment pot ser una oportunitat o, per contra, comporta…

Si John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog estatunidenc considerat el més important del segle XX al seu país i líder del moviment de l’Educació Progressista, s’aixequés de la seva tomba en el cementiri de Oakwood en Easton, Connecticut (EUA), i observés el que s’aveïna al seu país i en alguns altres, la seva sorpresa, incomprensió i incredulitat serien enormes. Ell, que va fundar la Laboratory School a Chicago, transformant les tradicionals classes d’ensenyament i memorització en sessions pràctiques i col·laboratives, i el deixeble de les quals, William Heard Kilpatrick, crearia el 1918 el mètode de projectes, segurament es quedaria atònit,…

Si la institució educativa sofreix una constant visió negativa sobre la seva funció, és lògic que els professionals que treballen en ella el sofreixin. Per això trobem alguns professors i professores desorientats en relació al seu paper en el context actual. Tots saben que l’escola o l’institut ja no és la que era fa anys (i no pot ser-ho), ni el professorat té el mateix paper. Però si no se’ls dona suport des de dalt i no es permet fer canvis des de baix per a reforçar la seva identitat professional, la seva autonomia, el seu coneixement i la seva…

Sense entrar a dramatitzar en qui fa els informes i quines conseqüències es poden treure, (recordem que són proves estandarditzades descontextualitzades i centrades en certes habilitats específiques) els que sempre opinen, amb criteri o sense, insinuen que el professorat té part de responsabilitat perquè està desmotivat o mal format. Aquesta vegada, també han vist que l’administració no ha fet els deures des de fa temps. Però no vull parlar de les polítiques educatives sinó del treball actual, en aquesta època, del professorat. No per a redimir-los ni excusar-los sinó per a estimular-los. Ser professor o professora sempre ha estat una…