Autor: Francesc Imbernon

Un dels elements preocupants que ha anat apareixent en el camp educatiu, en l’actualitat, i ho diuen els informes, és la pèrdua d’equitat del sistema educatiu a causa de les polítiques aplicades pels diversos governs i les retallades educatives

Quan una ciència avança hem d’estar atents a les modes passatgeres, a les ingerències propagandistes i als aprofitats que utilitzen les paraules sense contingut per obtenir beneficis privats. Això pot passar amb la neuroeducació. I l’educació i la formació és sempre un mercat molt golós i les modes criden molt l’atenció.

Celebrem aquest any el centenari de la creació de la metodologia de projectes. Segur que moltes persones dedicades a l’educació ho saben, però també d’altres pensen que és una metodologia de fa poc. En els darrers anys ha passat a ser la metodologia estrella a moltes escoles. I amb raó.

Per una banda es retallen pressupostos a les universitats públiques i, per altra, pugen en rànquings gràcies a l’esforç molt gran del professorat per millorar la docència i la recerca. Però això ens ha de acontentar? 

En els discursos polítics ja no apareix aquella frase feliç i en uns altres temps recurrent: “Invertir en el sistema educatiu és invertir en el futur”.

Hem de continuar lluitant per una escola democràtica, participativa, que serveixi pel foment de l’autonomia i on es desenvolupi el pensament amb llibertat i consciència crítica

No existeix aprenentatge sense emocionar-se; l’emoció és inseparable de l’aprenentatge. És la relació que establim quan comuniquem o compartim un contingut que emociona o no

No es pot confondre cultura amb adoctrinament. La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera

Desenvolupar una cultura col·laborativa en els centres vol dir partir de les necessitats reals de la situació escolar, i que l’organització de l’escola contempli la participació de les persones.

Els polítics i tertulians, per la seva banda, són molt donats a dir: “Hem de fer o s’ha de fer pedagogia”. ¿Per què en lloc d’omplir-se la boca de fer pedagogia i fer didàctica no miren de millorar-la en l’educació dels ciutadans?