Autor: Gabriel Fernández Paz
Començaré per dos aclariments. Primer: no poso en dubte, i crec que seria molt injust fer-ho, que la majoria dels professionals que treballem al món educatiu, des de l’aula i fins als despatxos de Via Augusta, ho fem amb la nostra millor intenció i amb professionalitat. Segon aclariment: no busco enemics, només sacsejar per poder reflexionar; i si m’equivoco, millor per a tots. I ara sí, opino. Ja sé que tothom estarà d’acord. Ja sé que, d’entrada, no hi haurà discussions i tothom afirmarà amb seguretat que l’alumne és el centre de la tasca educativa, de tot acte lligat a…
Els sindicats de l’educació de Catalunya han convocat una vaga. Tothom ho sap, cinc dies. Encara en queden dos. La conselleria i els sindicats s’han emplaçat a dialogar i, potser, arribin a acords. Ara bé, davant d’aquests fets, encara tinc certs dubtes. Potser perquè la informació no sempre és del tot clara o perquè respon a interessos sospitosos que no acabem d’entendre. També és veritat que tenim certeses que cal posar en ordre (o sospitar que no són tan certes com ens havíem pensat). En definitiva, davant la situació actual a l’educació, he decidit exposar els dubtes i les certeses…
Estic molt cansat. Estem molt cansats. Al peu del canó –així se’n diu, oi?–, però molt cansats. Conscients de la nostra “missió”, però molt cansats. Responsablement, complint les indicacions, ajudant en tot el que podem, però molt cansats. I no és un cansament pel temps que dura aquesta situació, que també, sinó que és una sensació molt més profunda que s’ha anat aposentant molt a poc a poc i que, a hores d’ara, comença a pesar massa. Estic cansat, com a director d’un centre, d’haver d’animar als meus companys perquè facin la feina com si res estigués passant. Estic cansat…
Recordeu aquell tutor o tutora que, durant la vostra adolescència, us va ajudar a estimar-vos, a repensar-vos i a descobrir que vosaltres sí que podíeu fer altres coses? O aquell que us va guiar a l’hora de triar davant d’una cruïlla plena d’incerteses? O el que va convèncer altres professors per donar-vos una altra oportunitat? O el que durant la infantesa us donava seguretat sense haver de fer grans discursos? Si no els recordeu, és que vau tenir molta mala sort o, potser, vau tenir una tutora o un tutor molt bo i us va acompanyar sense fer-se sentir massa.…
Com a professor de filosofia, sóc d’aquells docents que normalment tenen una dedicació quasi exclusiva al batxillerat. Sí, ho sé, un altre món. O almenys un món diferent de l’ESO i, per descomptat, de la primària. La selecció prèvia, quan els alumnes arriben al batxillerat, ha sigut ja molt efectiva. Però el destí va voler que, per poder arrodonir la meva dedicació docent, ja fa alguns anys hagués de fer classe a un grup de segon d’ESO. Ciències Socials. Vaig pensar que aquella era una oportunitat per conèixer una altra cara de l’educació. I no m’equivocava. Abans d’una de les…
Quan Feyerabend va escriure el seu llibre, Contra el mètode[1], la comunitat científica i filosòfica el va interpretar com una provocació. I tenien raó els crítics, era una provocació en tota regla. Però també Feyerabend tenia alguns motius per provocar. Des que Descartes al segle XVII va assenyalar la necessitat de ser rigorosos en el raonament per assegurar així la veritat del coneixement científic, l’epistemologia es va veure abocada a la recerca del camí. La ciència i l’epistemologia han debatut durant segles amb la intenció de trobar el mètode, és a dir, trobar un sistema protocol·lari que pogués assegurar la…
Que vivim un moment de transformació educativa, a hores d’ara, no hauria de ser una revelació per a ningú. Sigui quina sigui la perspectiva que tinguem sobre aquesta transformació, ningú negarà que l’educació d’avui ja no se sembla a la que vivíem fa vint anys i molt probablement és encara diferent de la que viurem d’aquí uns pocs anys més.