Autor: Jaume Cela

Des de que estic jubilat que em dedico a repassar pausadament quines activitats m’han ajudat a mantenir les brases de la passió que sempre he necessitat per no defallir davant les dificultats de l’exercici del meu ofici d’aprenent de mestre.

És la primera pel·lícula del director Juan Miguel del Castillo . Un esplèndid retrat dels efectes de la crisi que pateix una bona part de la societat

Una jove advocada que retorna a la seva ciutat per dedicar-se a treballar en tasques socials és agredida als pocs dies d’arribar.

Una magnífica història que ens mostra el valor de l’amistat a través de dos amics que es retroben en circumstàncies molt especials.

Mestres, pares i mares, no us perdeu aquesta joia que deixa més preguntes que respostes. Gran cine en una hora i quart.

Un mestre que intenta que nens i nenes dels voltants aprenguin algunes coses que els serviran per la vida, veu trencat el seu exili en rebre l’encàrrec de portar a la ciutat un home acusat d’assassinat.

La vida d’Alemanya a través dels ulls d’una família. La vida personal i domèstica contrasta amb flaixos d’esdeveniments socials i polítics importants

Creure en els altres, en les seves possibilitats de progrés és un element imprescindible dins l’acció educativa.

Ens parla de les inseguretats que vivim en el nostre temps, de les pors que sorgeixen davant dels canvis tecnològics i que s’escapen del nostre control, del desig impossible de crear una societat sense cap mena de risc.

Necessitem més que mai la Isabel, gent com ella per enviar a la quinta forca els Wert de torn. Un somriure, és la Isabel. La pregària que adreces a un déu en qui no creus però amb qui necessites creure.