Autor: Jaume Cela

Tornem de vacances i cadascú explicarà una o més històries. Els humans som éssers de relat i un relat té un protagonista a qui li passa alguna cosa. Protagonista, acció i, per tant, temps. Segur que les meves amigues Mariona i Marisa ens comentaran les emocions d’una Colera confinada pel foc i espero els relats dels meus nets i netes explicant què han fet aquests dies que no ens hem vist. Ja sé nadar, segur que ja sabran nedar els que encara no en sabien gaire. I com que continuaré trobant-me amb exalumnes tots em faran cinc cèntims dels dies…

Són dues pel·lícules excel·lents que us aconsello. ”Barbie”, de Greta Gerwig, ens regala una heroïna molt popular -la sala estava plena de nois i de noies vestits de Barbies i de Kens, i tot molt rosa, que reien de molts gags que a mi se m’escapaven-. L’inici tan d’en Kubrick ja forma part de la història del cine. Quan la nina és capaç de posar els dos peus a terra el món comença a canviar i Barbielane entra en crisi i és justament aquest tocar amb els peus a terra el que converteix la història en un testimoni de lluita…

Benvolguda Anna Simó, Consellera d’Educació. En primer lloc, la volem felicitar pel càrrec assumit. No són temps fàcils per assumir responsabilitats com aquesta, encara que hi hagi gent que pensin que ocupar un lloc de govern és una bicoca. El repte és gran, complex i difícil. Des de la còmoda jubilació de la que gaudim, no li envegem els maldecaps que tindrà a partir d’ara. Per això, ens permetem la gosadia d’escriure-li aquesta carta. L’hem rumiada durant una setmana i, passat el circ de les eleccions i els pactes municipals, hem decidit escriure-la. Estem en una legislatura amb data de…

M’assabento que alguns i algunes exalumnes han decidit formar part de les llistes en les properes eleccions municipals. Us felicito. Em fa content saber que esteu disposats i disposades a assumir una responsabilitat que segons com l’exerciu serà útil, beneficiosa pel conjunt de la població i segons com sigui la vostra actuació podreu contribuir al desencant que hi ha per la política, a allò que ja deien els meus pares: tots són iguals, només volen omplir-se la butxaca. Sí, desgraciadament la política no atrau gaire gent i s’emeten judicis molt durs, però encertats, al costat de tota mena de mentides.…

La meva infantesa, a més de la família, eren el carrer, el cine, l’escoltisme i alguns llibres. El cine era una passió i un entreteniment compartit per tota la família. Potser l’únic. En Gable era molt guapu, però en Cooper el guanyava. La Taylor tenia la pell tan fina com la seda i la Davis, quan feia de dolenta era la millor. I quin dos trossos de dona, la Loren i la Lollobrigida. I en Heston, ui, en Heston, tot un perill ple de formigues! I el Gordu i el Flacu! Res de Gros i Prim, -o de cossos no…

Dedicat a la Clara i a en Xavi, que comencen el camí que jo estic acabant Feu memòria. El replicant té agafat de la mà el detectiu que el vol destruir i que penja de l’abisme. El replicant, que és més humà que el mateix home que el vol aniquilar, el salva però abans l’alliçona. Li parla de la seva experiència, del que ha vist, del que ha viscut, del que ha protagonitzat. És un personatge que es desplega en el temps, que és temps i reflexió sobre el temps i les marques que deixa l’acció humana. He vist……

Hi ha persones que neixen amb la flor al cul, totes els ponen i quan cauen o bé s’aixequen sols o bé algú els ajuda. N’hi ha que només tenen vuits i nous i cartes que no lliguen, si cauen algú s’acostarà i els posarà el peu damunt l’esquena per enfonsar-los una mica més. Els cinc protagonistes de “Los reyes del mundo”, nois que viuen a Medellín del que poden robar i que si són reis ho seran en el món dels seus somnis, pertanyen al segon grup. Un  d’ells, en Rá, el  més gran de la colla i que…

Un triangle. Un matrimoni. Ell amaga alguna cosa. Ella potser ho sap. Sempre domina la situació. Apareix un noi jove, aprenent de sastre, que vol fer caftans, esplèndids vestits artesans d’una bellesa que impressiona. Aquest vestit es converteix en una metàfora del que senten els tres personatges. Ja tenim el conflicte i ja intuïm què intenta amagar el sastre. No espereu tan escena tòrrida. No espereu la passió desbordada, aquella passió tan vista en el cine, quan la parella es despulla a l’escala, entren al pis i ell l’encasta contra la paret -moviment gens aconsellable sobretot si patim mals d’esquena-…

Fa dies que no havia recomanat cap pel·lícula, que no havia escrit quatre línies per encomanar-vos una passió: la passió pel cinema. Avui em decideixo i em trobo que em costa triar. Us faré una llista de bones pel·lícules, algunes excel·lents, cap de regular ni de dolenta, i en triaré una. Començo: “Almas en pena de Inisherin”, “Argentina 1985”, “As bestas”, “Babylon”, “Ellas hablan”, “El triángulo de la tristesa”, “La ballena”, “Llaman a la puerta”, “Los Fabelmam”, “Suro”, Tár”, “The quiet girl”, “Aftersun”, ”Living”, ”Sin novedad en el frente”, ”Cinco lobitos”, “Close”, “EO”, “La maternal”, “En los márgenes”, “Mantícora”, “Pacifiction”…

Sí, és el senyor Espinàs. A aquestes grans personalitats les tracto de senyors. Ho vaig aprendre d’un altre gran senyor: el senyor Jordi Cots, advocat, mestre, poeta i exsíndic de greuges pels temes d’infància i, sobretot, estimat amic. Ell, quan parla d’en Martorell o d’en Galí, diu el senyor Martorell o el senyor Galí. Doncs jo dic el senyor Espinàs. Ens ha deixat als 95 anys. Molts articles i comentaris s’han publicat parlant de la seva dimensió d’escriptor, de periodista, d’entrevistador i entrevistat… però hi ha el senyor Espinàs que jo vull reivindicar i recordar: el senyor Espinàs, educador, home…