Opinió

Eleccions municipals

M’assabento que alguns i algunes exalumnes han decidit formar part de les llistes en les properes eleccions municipals.

Us felicito. Em fa content saber que esteu disposats i disposades a assumir una responsabilitat que segons com l’exerciu serà útil, beneficiosa pel conjunt de la població i segons com sigui la vostra actuació podreu contribuir al desencant que hi ha per la política, a allò que ja deien els meus pares: tots són iguals, només volen omplir-se la butxaca.

Sí, desgraciadament la política no atrau gaire gent i s’emeten judicis molt durs, però encertats, al costat de tota mena de mentides. Cal reconèixer i no oblidar la veritat de la vella sentència: hi ha de tot a la vinya del Senyor. Haureu de saber a quin bàndol us situeu.

Recordo quan era el mestre responsable d’aquella assignatura tan discutida que es deia: Educació per la ciutadania. Jo la defensava com aquell espai concret on es parla d’allò que ens afecta a tots, del bé comú i de les organitzacions polítiques. Política se’n fa des de totes les àrees, però jo sempre he cregut que no fa cap nosa trobar un espai a l’horari escolar per parlar-ne amb més deteniment.

Recordo amb nostàlgia els debats sobre què vol dir democràcia, sobre la divisió de poders que ara està tan qüestionada, sobre la diferència que hi ha entre justícia i analitzar el paper que té el context on es desenvolupa l’acció humana, sobre tota mena de fílies i de fòbies, sobre què vol dir governar… Era una estona on conversàvem i on analitzàvem el dia a dia i posàvem sobre la taula els temes més destacats i veiem quina relació tenien en el nostre context més proper. Vull dir, recordeu, que si parlàvem de racisme o de feminisme acabàvem sempre repassant què passava a classe o al pati, perquè sabem que som més allò que fem que allò que diem que fem.

Política se’n fa des de totes les àrees, però jo sempre he cregut que no fa cap nosa trobar un espai a l’horari escolar per parlar-ne amb més deteniment

Només goso expressar algunes reflexions. Penseu que el vostre càrrec és un càrrec de responsabilitat, de servei. Recordeu que heu de tenir molt clar que us cal escoltar què demana la gent -feu memòria d’allò que us repetia: tenim dues orelles per escoltar el doble del que parlem.

Recordeu que analitzàvem algun vídeo que recollia debats parlamentaris i molt sovint ens avergonyia veure què deien i què feien algunes de les senyories municipals, autonòmiques o generals. Per tant, sigueu elegants en el tracte, respectuosos en les formes i durs en el contingut contra el que defensen els altres. Respectem les persones, no pas el que diuen o el que fan. Els que es diu o el que es fa és motiu de debat, però les persones i els seus drets mai. No heu de mentir, heu de defensar el vostre programa amb arguments i reconèixer que us heu equivocat i, si cal, saber dimitir.

Respectem les persones, no pas el que diuen o el que fan

Per fer política -per tot, podem afirmar- cal reconèixer que  no teniu la veritat en exclusiva, que pactar vol dir donar carta de validesa a la part de veritat que té l’altre i prioritzar i posposar alguns temes per a més endavant, que no és el mateix que renunciar-hi, i poder mirar els vostres electors als ulls en cada decisió que preneu.

Com a tot arreu ens falta bona gent. Segur que la gran majoria en sou, però les temptacions del poder -algú en diu l’eròtica- són molt imaginatives. No oblideu, doncs, que la gent us necessita, necessita de la vostra acció a favor, sempre a favor, dels més febles, dels que viuen als marges a les nostres societats.

Sigueu ètics i ètica vol dir atendre les necessitats dels altres, no pas confeccionar llistes i decàlegs morals.

Us envio el final d’un poema de Jordi Virallonga, un dels poetes que sempre em convida a rellegir-lo perquè és una font de saviesa. Pertany a un poema molt dur que es titula ”Hi ha homes que no estimen ningú” i que podeu trobar al llibre ‘Amor de fet’ publicat per Pagès editors.

Fan així aquests dos versos que clouen el poema:

“Lector, recorda que hi ha homes que no estimen ningú,

ni han pensat que en morir, els seus fills tindran memòria”.

Molta sort, candidats i candidates i recordeu que de tot tindrem memòria, sobretot del que feu i de les explicacions que doneu per allò que  no heu fet quan  havíeu dit que ho faríeu.