Autor: Josep Maria Esteve Gibert
Josep Maria Esteve Gibert
Va ser director del primer institut escola de Catalunya, l’IE Jacint Verdaguer, des d’on va impulsar un dels processos de transformació educativa més reconeguts del país. És autor del llibre "Entre el silenci i la llum" i actualment acompanya centres educatius en els seus processos de transformació i millora
Durant dècades hem parlat de sistema educatiu o de sistema d’ensenyament, sovint en funció de la terminologia adoptada pels diferents governs. El primer posa l’accent en l’estructura institucional que organitza l’educació; el segon, en l’acció d’ensenyar que desenvolupen els docents. Tanmateix, cada vegada són més les veus que proposen un canvi de mirada: deixar de definir el sistema per qui l’administra o pel que hi fan els professionals per entendre’l des del que realment li dona sentit: l’aprenentatge de les persones. Aquesta concepció no implica substituir les anteriors, sinó integrar-les sota una perspectiva més àmplia. Educar, ensenyar i organitzar els…
Cada vegada que es publiquen uns mals resultats educatius, el debat torna a començar. Es parla de noves lleis, de reformes curriculars, de canvis metodològics o d’augmentar recursos. Tanmateix, si observem amb una certa perspectiva els tres grans documents que han orientat la política educativa catalana en els darrers anys —la Llei d’Educació de Catalunya (2009), l’Informe del Grup d’Experts per a la Millora del Sistema Educatiu i el recent Informe de l’OCDE (2026)— la conclusió és sorprenent: tots diuen pràcticament el mateix. Els tres coincideixen que el sistema necessita més autonomia dels centres, un lideratge pedagògic fort, equips docents estables,…