EL més llegit
Autor: José Ramón Ubieto
L’assetjament —si som rigorosos en l’ús dels termes— té les seves condicions i el seu escenari. L’assetjador (o diversos) i la víctima ocupen el centre de l’escena, sota les llums dels focus. Són necessaris per a la representació, però insuficients per a l’espectacle, ja que sense el públic que assisteix al drama, el teló cauria aviat. Els testimonis, companys de classe, animen, miren o assenteixen amb culpa i vergonya, però sense decidir-se a intervenir per por de ser les següents víctimes. Veure com es manipula i maltracta el cos de la víctima deixa el seu fora de perill. És l’antic…
El debat públic sobre el porno posa l’èmfasi, últimament, en la seva relació causal amb les agressions sexuals, especialment en grup. I té tot el sentit, perquè la iniciació sexual a través del porno sàdic —i des d’edats primerenques— és un dels factors que expliquen l’augment de les violències sexuals. No és l’únic, també hi influeixen l’efecte “colla” entre els adolescents, la hipersexualització i, sobretot, els discursos misògins de gran abast polític. Sense treure importància a aquestes violències (les dades són concloents), avui m’agradaria destacar un altre aspecte menys comentat: el vincle entre la pornificació (la banalització obscena dels vincles humans i…
Delphine de Vigan alerta a la seva novel·la Los reyes de la casa sobre l’alienació que implica una cultura digital basada en la immediatesa i la cerca de reconeixement. Escenari on els populismes troben el seu hàbitat natural i creen comunitats de fidels que, com en el cas de l’agitador espanyol Alvise Pérez o l’exitós youtuber xipriota Fidias Panayiotou (n’hi ha d’altres a Txèquia), els permeten obtenir una acta d’eurodiputat sense programa electoral ni arguments sòlids per governar. Amb ells hi ha els enginyers del caos (Da Empoli) que els procuren els mitjans per arribar a un públic ampli i captar els seus devots. La…
Per què ens pertorba, cada cop més, conversar? Parlar és inquietant perquè l’inconscient —constituït com un llenguatge— té la seva pròpia autonomia i genera oblits, lapsus i tota mena de malentesos. En Joan, un adolescent de 16 anys, s’espanta quan li proposo que parli amb la seva amiga en comptes de ‘conversar’ —i embolicar-se sense poder posar punt final— durant hores i hores per Whatsapp. No s’imagina aquesta opció, que el situaria davant de la possibilitat de no saber què respondre. El xat o els àudios —asíncrons— li permeten preparar allò que vol dir i evitar les sorpreses. Tampoc l’Ana,…
Actualment, pocs dubten que el digital ha colonitzat les nostres vides, segrestant una part important de la nostra atenció –focalitzada en les pantalles– i privant-nos d’altres satisfaccions lligades a la presència dels cossos. Pel que fa a l’impacte en la infància i l’adolescència, ha generat riscos nous en unes etapes que requereixen atenció i pausa. Ens toca, doncs, repensar la nostra posició i corregir l’orientació. Per què no ho vam veure a venir abans? Com passa amb tot fenomen social, les causes són múltiples. D’una banda, es tracta d’una tecnologia que enlluerna, molt propera al pensament màgic (un clic i el conill…
Actualment, pocs dubten que el digital ha colonitzat les nostres vides, segrestant una part important de la nostra atenció –focalitzada en les pantalles– i privant-nos d’altres satisfaccions lligades a la presència dels cossos. Pel que fa a l’impacte en la infància i l’adolescència, ha generat riscos nous en unes etapes que requereixen atenció i pausa. Ens toca, doncs, repensar la nostra posició i corregir l’orientació. Per què no ho vam veure a venir abans? Com passa amb tot fenomen social, les causes són múltiples. D’una banda, es tracta d’una tecnologia que enlluerna, molt propera al pensament màgic (un clic i el conill…
La magnífica exposició del CCCB sobre la IA juga amb aquestes lletres produint diverses relectures, però la majoria –si no totes– elideixen la qüestió subjectiva i se cenyeixen a la tecnologia i als seus riscos sociopolítics. Aquests dies, al Mobile World Congres (MWC) escoltem la fascinació per les seves produccions més recents. La tendència és que les màquines s’assemblin cada cop més a les persones, com el robot gos que no es conforma en respondre, sinó que inclou gestos que confirmen les seves paraules o el chatbot, que inclou acudits o petits embolics com a humor. L’èxit actual de la IA rau…
Els nens són adults en miniatura? L’historiador Philippe Ariés evocava aquesta imatge esculpida en molts mausoleus medievals. Per a Freud, la infància és inesborrable. Entre els primers anys i la pubertat va situar el període de latència, equivalent més o menys a l’actual educació primària (6-12 anys). Diferenciava aquesta etapa de la primera infància i l’adolescència perquè en ella observem una mena de stand-by de la sexualitat després dels primers intents infantils i l’aparició dels sentiments de pudor i vergonya. La sexualitat seguia allà, però l’infant es donava un temps per comprendre i tafanejar abans d’esdevenir un púber sexuat. La novetat de la…
La tecnologia no és neutra i menys una de tan invasiva com la digital, digui el que digui el cap de recerca d’IA a Meta, Yann LeCun. Un martell -o un ganivet, objecte gens innocent que LeCun compara amb el digital- és també una eina tecnològica que tenim al nostre abast, però aquesta rarament ens atrapa. Tampoc no ens envia notificacions sobre les seves virtuts, no s’actualitza sola ni ens desperta amb una alarma o amb un so especial. Tampoc no decideix sobre el seu ús. En resum, no envaeix la nostra vida, excepte quan conscientment decidim que ho faci,…
Es pot ser pare sense fer acte de presència en aquesta vida -ni abans, com partenaire de la mare, ni després com a exercent-, només amb manifestar un anhel i cedir el seu material genètic? Si fos així Què ho distingiria d’un donant anònim? Si fem cas a la sàvia distinció romana entre genitor, el que engendra sense futurs vincles amb la seva descendència, i el pater que és el que cria i educa efectivament, la resposta a la pregunta inicial seria No. Pare ja no és un títol que es rep per herència sense que un hagi de fer…
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024