Els infants viuen els seus primers anys d’una manera forta, febril i apassionada. Aprenen amb ànsia, amb fruïció, amb desig. Es relacionen amb grans amors i grans manies, amb dificultats per compartir i acceptar el punt de vista de l’altre. Amb passos lleugers que avancen i retrocedeixen en el camí de la construcció del seu pensament i de la seva personalitat. Aprendre a perdre, a equivocar-se, a no ser el millor no és una tasca fàcil. I aprendre que en unes coses seran més hàbils, però que en d’altres tindran els seus problemes, que hi haurà gent amb qui s’avindran,…
Llegir més