Autor: Mario Maffei

El trastorn s’associa habitualment amb els nens, però en realitat és una afecció que es manifesta a la infància i persisteix a l’edat adulta. I també des del punt de vista diagnòstic, és més fàcil detectar el TDAH en els primers anys de l’escola, mentre que a l’adolescència de vegades es passa per alt o es malinterpreta, fet que implica conseqüències significatives en la qualitat de vida dels pacients. Dificultats per detectar el TDAH a l’adolescència En els adolescents, els símptomes del trastorn es barregen amb els comportaments típics de l’adolescència: inquietud, manca d’atenció i desorganització, desig d’independència que desemboca en rebel·lia, canvis d’humor que…

Aquesta notícia ha estat publicada originalment a la revista XQ El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns neurobiològics i psiquiàtrics més comuns a la infància que, en la majoria dels casos, persisteix a l’edat adulta. Afecta milions de persones a tot el món. No és exactament una malaltia mental, sinó una condició neuroconductual anormal que pot afectar negativament la qualitat de vida de la persona que ho pateix, especialment si està en edat escolar. El TDAH es reconeix cada cop més a Europa com un problema important. Segons les estimacions més actualitzades, al voltant del 5-7% dels nens i del…