Autor: Redacció
Docents i pares tenen una gran responsabilitat ajudant a entendre als menors que els missatges de la publicitat són intencionats i tenen com a objectiu atreure l’atenció de l’espectador i moure-li al desig d’adquirir els productes anunciats
Fa dos anys que un pla experimental de la Conselleria d’Educació va encabir els infants valencians de 2 anys als CEIP. Llavors i encara ara, ens continuen arribant mostres que els espais, els materials, els horaris, la filosofia i les condicions laborals dels professionals que en formen part no s’adeqüen a les necessitats d’infants tan menuts.
En aquestes nostres ciutats tan ordenades, tan adultes, tan planes i monòtones, veure un grup d’infants desplaçant-s’hi dibuixa una imatge alegre, engrescadora i, al mateix temps, evidencia que la majoria de ciutats no estan pensades per a infants
Les colònies i sortides escolars són una tradició molt arrelada al nostre país i esdevenen espais únics de convivència, d’aprenentatge directe, d’educació mediambiental i permeten materialitzar el dret al lleure com un dret que està reconegut al nostre marc jurídic. En defintiva, són una oportunitat d’aprenentatge que cal posar en valor.
El joc en la infància és un assumpte més estratègic del que pugui semblar i, per això, mereix ser matèria de política local
En aquest article, volem parlar-vos de la competència digital alhora que us volem donar a conèixer el projecte CRISS, que té per objectiu desenvolupar una metodologia i un sistema d’avaluació i certificació d’aquesta. Finalment, us presentarem com podeu participar en aquesta iniciativa.
Resulta que aquest és el nostre cas. En finalitzar la nostra Llicenciatura en Psicopedagogia després del 2009 vam descobrir que aquesta titulació que fins aleshores havia servit per exercir a l’especialitat d’Orientació Educativa en el cos docent de Secundària, de sobte, a partir d’una data i d’una decisió totalment arbitrària, deixava de ser vàlida.
Cal parar i col·locar el marcador a zero, cal començar des del principi. No totes les escoles són iguals, ni disposen dels mateixos mitjans, ni coincideix el mateix alumnat en cada una d’elles. Per tant no tot el que funciona en una escola ha de ser necessàriament el millor en les altres
El que vull transmetre amb aquestes línies és la mala praxi identificada en el curs del desenvolupament disciplinari de l’educació financera i que, després de deu anys de debat i desplegaments d’estratègies en l’àmbit estatal, ha conduït a una situació d’incertesa possiblement extrapolable a altres vessants del món de l’ensenyament
El Decret d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu comporta un gran pas en la construcció d’un món educatiu igualitari. Cal dir, però, que aquesta norma preveu el desplegament futur d’alguns aspectes sobre els quals caldrà estar amatents.
