Opinió

Garantim l’educació en el lleure de tots els infants també durant l’estiu

La revetlla de Sant Joan marca, oficiosament, l’inici de l’estiu, l’època amb què associem les vacances. Els adults tendim a demonitzar un xic aquests mesos de bonança climatològica quan mirem nens i professors. “Massa vacances” diem. Això es tradueix en què considerem que tenen massa temps lliure per córrer per la muntanya o la platja, o més aviat que nosaltres no en tenim tant. Seguidament, demanem que tornin abans a escola, a les quatre parets, a les institucions, al suposat ordre i rutina que ens entestem a dir que els infants necessiten.

El que hem de fer és convertir el repte en oportunitat. L’educació no només passa entre lliçons dintre de quatre parets sinó que hem d’aprofitar tot el que aporta l’educació en el lleure, en especial a l’estiu. Les colònies i casals d’estiu donen resposta a les necessitats d’uns infants i adolescents que volen desconnectar de la rutina diària, com volem fer nosaltres.

El joc com a dret fonamental dels infants

La Convenció dels drets dels Infants és el document base per a identificar què és allò que cal preservar per assegurar-nos que treballem per l’interès superior dels infants i adolescents.

L’article 31 reconeix el dret del nen al descans i l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de l’edat. A més, els estats que van signar la declaració (la gran majoria d’estats del món) han de respectar i promoure aquest dret en condicions d’igualtat.

El joc com a eina educativa

En una versió anterior de la Convenció, les Nacions Unides van proclamar deu principis per protegir els infants. El principi número 7 relaciona educació i joc de la següent manera: “L’infant gaudirà̀ plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.”

Arribats a aquest punt estem en condicions de defensar la necessitat (i el dret) del lleure educatiu per als infants i adolescents. A l’estiu amb tant de temps lliure apareixen múltiples opcions en forma de rutes per la muntanya, colònies, casals i campaments. Totes aquestes activitats permeten crear moments únics i vivències per recordar. Són activitats educatives singulars ja que succeeixen fora dels entorns i persones habituals.

Sortir de la rutina activa altres mecanismes que fan que el que s’adquireix en aquestes activitats sigui realment significatiu.

En les activitats d’estiu coneixeran coses noves, llocs nous i persones noves. Seran capaços d’ampliar coneixements, d’experimentar a l’aire lliure, de jugar sense descans i desenvoluparan la memòria. Com si no podran explicar tot el que han viscut quan tornin a casa o podran cantar sense parar aquelles cançons apreses sota els estels o a la sala de música?

L’equitat en l’accés a l’educació en el lleure

Fins el moment s’ha defensat el dret d’accés al lleure educatiu per tots els infants i adolescents. Cal, però, assegurar que tots puguin accedir en igualtat de condicions per crear una societat més justa. Segons dades de 2016, el 29,7% dels nens a Espanya viuen en risc de pobresa, sent la segona dada més alta de la Unió Europea. Això són 8,5 punts més alt que la mitjana europea.

Els  Centres Socioeducatius promocionen les activitats d’estiu com un complement a l’activitat de tardes que es realitza durant el curs escolar. Aprofitant l’època de vacances es programen casals on els infants i adolescents poden gaudir d’activitats d’estiu sense preocupacions d’altra mena. Aquestes activitats es realitzen gràcies a la implicació sense mesura de les educadores i educadors i al finançament que s’aconsegueix amb les beques. Sense aquests dos ingredients les activitats socioeducatives no es podrien realitzar. És important remarcar com els mesos d’estiu, dins de les possibilitats de cada centre, són cabdals per continuar amb la feina socioeducativa i de coordinació entre serveis.

Garantir l’accés a les activitats d’estiu ha de ser una de les prioritats de les administracions, tenint en compte la Convenció dels Drets dels Infants. És també una responsabilitat de tots nosaltres via contribucions econòmiques, voluntariat i també promoció d’aquests drets. No podem girar l’esquena a la limitació d’oportunitats que una part important de la població infantil pateix en l’actualitat. Si entre tots volem una societat més justa i lliure cal que atenem aquestes necessitats per assegurar que els nens puguin ser nens i nenes i tinguin l’oportunitat d’arribar fins on ells i elles vulguin.