Autor: Redacció
Al mig del desert de Jordània, un centre educatiu impulsat per una dona canadenca ensenya a llegir i a escriure als nens que han perdut anys sense escolarització a causa de la guerra
Repensar l’avaluació en la formació universitària representa una invitació a la reflexió sobre com millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i, al respecte, què fer per incorporar els canvis necessaris en la direcció del progrés desitjat.
Quan el jovent arriba a Batxillerat és habitual que pateixi un període d’incertesa relacionat amb la manca de mitjans per orientar el seu futur. Això passa perquè encara avui, no destinem prou recursos des de la formació obligatòria a formar-los en competències i valors, i així puguin aprofundir sobre qui són.
A l’escola hi ha diferents opinions de cada una de les mestres. Unes estan considerades com “mestres molt pedagògiques” i tenen gran protagonisme a les reunions. La gran majoria van fent la seva tasca docent de manera honesta i compromesa. I també estan les que, sense saber el motiu, són jutjades com “no prou competents”.
Les escoles bressol fan bé de continuar proporcionant mil ocasions perquè els nens i nenes aprenguin a relacionar-se d’acord amb valors; fan bé d’encoratjar l’autonomia dels infants davant de les dificultats; fan bé donant indicacions en aquells aspectes que els petits encara no poden assolir sols
Daniel Ginebroza, educador a diferents museus, després d’anys d’experiència, ha decidit posar en marxa l’Espai de Creació i Coneixement com a una eina de renovació pedagògica
Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que en donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”
A classe, davant determinades situacions, treballem que l’alumnat aprengui a posar-se en el lloc dels altres, a entendre’ls. Així es podrà cohesionar el grup i s’aconseguirà un bon ambient, d’entesa i companyonia, que els servirà per a més endavant, a la vida adulta, saber valorar i emprar l’empatia.
“No en té la culpa ningú que la teva filla ja sigui una adolescent, que s’hagi instal·lat en el mode esbroncada i que tingui per objectiu fer-te la vida impossible.”
En una societat en què es dona tanta importància a la imatge que projectem als altres, sembla haver-hi la necessitat de fer una operació d’estètica epidèrmica i superficial, que ja no només afecta els espais i materials, sinó que és una intervenció que afecta també la imatge de l’equip que s’ofereix..