EL més llegit
Autor: Pau Rodríguez
Les proves d’avaluació de Quart d’ESO reflecteixen una tendència a la millora de les competències bàsiques però assenyalen dos grans reptes: augmentar el nivell d’anglès (un de cada cinc encara suspèn) i escurçar la marcada distància entre els centres d’entorns socioeconòmics diferents.
L’alt tribunal mantindrà la suspensió mentre no es resolguin tots els recursos de reposició. Ensenyament espera que es mantingui el mateix criteri per als dos centres que encara no han rebut cap notícia.
En una època de profunds canvis socials i educatius, el compromís dels mestres es converteix en la primera baula de l’engranatge, sense la qual no es poden abordar els principals reptes de l’escola.
La part de l’informe PISA sobre avaluació de problemes de la vida quotidiana revela que un 24% dels joves catalans de 15 anys no seria capaç de programar un climatitzador nou o de trobar la millor combinació de transport en una ciutat desconeguda.
Dues escoles històriques de Barcelona, Àngel Baixeras i La Farigola, impulsen amb els alumnes una recerca sobre el propi patrimoni del centre. Ho fan com a motor pedagògic de la curiositat i les ganes de construir coneixement dels nens i nenes.
Després d’una setmana de mobilitzacions, marcada per l’aprovació del decret de plantilles, centenars de docents i famílies han sortit al carrer en defensa de l’escola pública. 10 d’ells ens expliquen els seus motius.
Alguns professors catalans comencen a adaptar la seva docència al model de classe inversa, que potencia l’elaboració de treballs i resolució dels deures a l’escola mentre que confia que els alumnes adquireixin la teoria a casa seva sovint a través de tutorials en vídeo.
Els diferents actors del sector educatiu són conscients que calia avançar cap a un reforç dels projectes pedagògics, però discrepen amb més o menys intensitat d’un decret que creuen que dóna massa marge als directors.
El decret dona potestat als directors per seleccionar i contractar fins a un 50% de la seva plantilla en funció del perfil de mestre que necessiti. També es preveu que els mestres novells hagin de passar un període de proves de quatre mesos.
Les famílies lamenten la falta d’assessorament i d’oferta formativa un cop els seus fills amb síndrome de Down acaben l’etapa educativa obligatòria. Els itineraris inclusius queden truncats, i un cop acaben els Programes de Qualificació Professional Inicial sovint només els queden els cursos i pràctiques que organitzen les associacions.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024