Actualitat

La comunitat educativa, entre la major autonomia de centres i les reserves pel poder dels directors

Un dels principals objectius del decret de plantilles aprovat aquest dimarts, segons ha subratllat la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, és permetre que les escoles i instituts puguin contractar mestres i professors amb un perfil, de formació i competències, que vagi en consonància amb el projecte educatiu de l’escola. Donar una empenta a l’autonomia dels centres, que fins ara cobrien les vacants amb els docents que ocupaven la borsa de treball per estricte ordre d’antiguitat.

Amb aquest propòsit, el d’apuntalar els projectes pedagògics dels centres, la majoria dels agents de la comunitat educativa hi estarien d’acord. Però rebutgen en molts casos el plantejament de la Generalitat per aconseguir-lo. El que més preocupa tant als sindicats de professors com a les famílies és el poder que es dóna a les direccions per a seleccionar el cos de docents. Amb l’aplicació del decret -prevista per al curs 2014-2015- el director podrà escollir fins a un 50% de la seva plantilla, després d’un procés de selecció en el qual podrà sol·licitar un perfil de docent concret i, entre els que responguin als seus requisits, n’entrevistarà com a mínim tres fins a escollir el més idoni per al centre.

“Aquest decret no afavoreix l’autonomia de centres sinó la concentració de les decisions en mans de les direccions”, apuntaven ahir des de CCOO, “ja que ni el consell escolar ni el claustre ni la representació dels treballadors i treballadores poden supervisar”. Des d’USTEC-STEs, la portaveu Ana Elvira Sánchez subratllava que només l’actual procés de selecció ordinari garanteix l’estabilitat de les plantilles, i que si el que es vol és instar a que els centres enforteixin els seus projectes, “el que hauria de fer el departament és vetllar per la formació permanent i especifica del personal del propi centre”, una formació “pràcticament eliminada”, segons Sánchez.

Sengles articles a El Diari de l’Educació de tots dos sindicats -de Montse Ros (secretària general de la Federació d’Educació de CCOO) i de Rosa Cañadell (exportaveu d’USTEC-STEs)– detallen el per què del seu rebuig al decret. Aquest dimecres ja han convocat concentracions de protesta davant la seu del departament d’Ensenyament, a la Via Augusta.

Els canvis en la selecció dels docents, tanmateix, sí que convenç a altres actors. D’entrada, els directors, que veuen com Ensenyament ha respost a algunes de les seves històriques reivindicacions. “Els criteris únics d’antiguitat que imperaven fins ara no permetien prioritzar la qualitat dels mestres, i ara sí que es podrà; això suposa un benefici indubtable per als centres”, declara convençut el representant de l’associació de directors Axia, Juanjo Garcia.

Sobre el major poder que ostentaran els directors en aquest procés, Juanjo Garcia ho veu amb naturalitat, “tal com passa a la majoria de llocs de treball, on tothom ha de superar entrevistes i seleccions supervisat per un director”. Garcia, a més, treu ferro a les crítiques dels sindicats en detallar que “molt difícilment” s’arribarà a aquest màxim del 50% de la plantilla contractada sota els nous criteris, ja que dos terços del cos de docents de Catalunya ja té plaça fixa, i a ells no els afecta.

Garcia també subratlla que no tot quedarà a mans del director, ja que els perfils que pugui sol·licitar aniran d’acord amb un projecte educatiu en el qual hi participen més actors del centre. A més, el president d’Axia recorda que després de les entrevistes el director haurà de justificar la seva decisió amb un informe i comunicar-ho al consell escolar i al claustre.

Però informar de les seves decisions al consell escolar no és suficient, segons els sindicats i també segons les famílies. “Aquesta concepció ens apropa a la llei Wert, que preveu per al consell escolar un paper consultiu”, alerta Àlex Castillo, president de la federació d’AMPA catalanes Fapac. Castillo reconeix que el decret de plantilles té “aspectes molt positius”, com la perfilació de places segons les necessitats, però demana que aquesta selecció respongui realment a projectes pedagògics, i no als capricis el director.

Castillo aprofita l’aprovació del decret per reiterar que, per molt que posi sobre la taula millores, “seria encara millor per als alumnes que es cobrissin les substitucions des del primer dia que es generen baixes [actualment es cobreixen al cap de 10 dies] o que es recuperés el nombre de docents en exercici previ a les retallades”.

Com la Fapac, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica també considera que calia modificar el sistema actual d’accés als llocs de treball docents, per donar més marge als projectes de centre, però discrepen del departament d’Ensenyament en alguns aspectes. “Era necessari el canvi per reforçar els projectes educatius com a element vertebrador del centre”, valora Jaume Aguilar, president de la federació. Aguilar celebra, a més, que Ensenyament hagi acceptat alguns criteris de transparència “que en versions anteriors del decret no hi eren”, com el fet que el director hagi d’informar el consell escolar i el claustre de la selecció. “Donar explicacions és fonamental, tot i que seria desitjable major participació”, apunta Aguilar.

El que no veu clar Aguilar és que el decret introdueixi el concepte de les avaluacions als docents sense entrar a concretar-les -excepte en els casos dels mestres novells, per als quals sí que es concreta un període de prova de quatre mesos. I també lamenta que s’hagi aprovat un decret de tanta importància per al professorat, “que toca aspectes molt cabdals del sistema de funcionaris”, “sense haver fet un esforç de consens i molta pedagogia”. Les paraules d’Aguilar en aquest cas coincideixen amb els sindicats, que denuncien que la darrera Mesa amb el departament per negociar el decret es va reunir a l’inici de curs, fa més de mig any.