Autor: Rosa Cañadell

L’elecció de centre educatiu dins d’un sistema públic, pagat per tots i totes, no és un contrasentit? O, més encara, no és una fal·làcia? Quines possibilitats té, per exemple, una família a l’atur que viu a l’Hospitalet del Llobregat?

Què fan, què volen i què demanen, aquests caminants vestits de groc? Bàsicament denuncien: les retallades, l’augment d’alumnes per aula, la precarietat laboral del professorat interí i substitut, el decret que fa desaparèixer la democràcia en els centres…

En un país democràtic hauria d’existir una sola xarxa educativa, pública, laica i oberta a tot tipus d’alumnat, com tenen la gran majoria de països europeus. I, de fet, els països que tenen millors resultats escolars, com per exemple Finlàndia, tenen un sistema públic que escolaritza al 97 % del seu alumnat.

Amb el nou Decret de Plantilles anunciat per la consellera Rigau s’instaura la “selecció” del professorat per part de les direccions, al marge dels criteris objectius i de transparència que fins ara funcionaven per ocupar un lloc de treball.