Autor: Redacció

En el marc de l’Agenda 2030, la UNESCO proposa 7 macro-competències com a base del currículum. Aquestes competències es troben a l’escola, però també en el lleure educatiu. Així ho constata una publicació, que avui es presenta, promoguda per l’Aliança 360 i en la qual han participat els principals moviments d’escoltes, esplais i socioeducatius.

La Unitat de Cultura Científica organitza la Festa de la Ciència el 17 de maig. Aquesta jornada, que enguany arriba a la cinquena edició, s’ha consolidat a l’agenda cultural de Barcelona com una trobada anual entre la comunitat investigadora de la UB i la ciutadania.

Hem demanat a diverses persones –amb procedències, tradicions i sensibilitats diverses– sobre les conseqüències dels resultats electorals en el futur de l’educació a Catalunya i Espanya. “El 28A és una bona notícia per l’educació?” Recollim les respostes de Josep Bargalló, Jaume Carbonell, Pilar Gargallo, Ramon Font, Enrique Díez, Julio Rogero o Aina Tarabini, entre d’altres.

Una dotzena de representants dels sindicats que formen part de la Mesa Sectorial del Personal Docent No Universitari s’han tancat aquesta tarda a la seu del Departament d’Educació. Hi passaran tota la nit i la tancada podria allagargar-se en funció de com vagi la nova reunió prevista per demà.

El Govern de la Generalitat ha anunciat avui la concessió de la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 15 entitats que “han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”. Entre aquests hi ha la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i sis mestres.

El Departament afirma que vol definir com ha de ser l’espai de menjador escolar a través del màxim consens. El procés començarà el mes de maig i s’hi podrà participar a través de sessions presencials arreu del territori, sessions autogestionades i online. Al juliol es presentaran els resultats de les primeres aportacions, i a la tardor les conclusions finals.

Els debats electorals que els diferents candidats al Congrés dels Diputats han protagonitzat aquests dies han passat de puntetes per l’educació. Sumant els debats de dilluns (TVE), dimarts (Atresmedia) i dimecres (TV3), d’educació s’ha parlat durant menys de nou minuts, per la qual cosa poc o res s’ha pogut debatre ni aprofundir.

Els 20.000 professors que imparteixen religió a les escoles públiques i concertades a l’Estat representen un cost per les administracions (central i autonòmiques) d’uns 700 milions d’euros l’any, segons estimacions de l’organització Europa Laica, la qual ha intentat (sense èxit) introduir el tema de la laïcitat en l’educació a la campanya electoral.

Cela, Funes, Carbonell, Prats, Comellas, Trilla… recopilem dues desenes d’assajos apareguts el darrer any que tenen com a destinataris preferents els docents, encara que són també lectures esplèndides per aquelles persones interessades en tot allò que es cou al voltant del fet d’educar.

De la defensa de la concertada i el dret a escollir centre a l’eliminació del concert a qui segrega. De la recentralització a la plena competència autonòmica sobre el currículum. Les propostes en educació dels diversos partits polítics són molt variades i fins i tot antagòniques. Analitzem els programes electorals d’onze formacions que es presenten a les eleccions del 28 d’abril.