Autor: Víctor Saura

Dominar la tècnica lectora no vol dir, necessàriament, entendre el que es llegeix. De fet, a Catalunya tots els alumnes que acaben la primària saben llegir, però 1 de cada 7 no entén el que llegeix, un fet que compromet el seu rendiment acadèmic i el seu futur social. El programa Lecxit, de la Fundació Bofill, fa set anys que treballa per pal·liar aquest dèficit.

L’any 2019 ha estat prolífic en actualitat informativa al voltant de l’educació. Seleccionem dotze temes (tants com mesos té l’any) que han estat notícia al llarg d’aquest any i que molt probablement continuaran marcant bona part de l’agenda educativa durant el 2020.

Parlem amb David Fernández de Arriba, professor de ciències socials a Viladecans convençut de les virtuts del còmic com a eina didàctica. Acaba de publicar un manual amb propostes per apropar els alumnes a la història d’Espanya del segle XX a través de l’obra que han deixat dibuixants i guionistes.

Sis sindicats de docents (Ustec, CCOO, UGT, I-CSC, Aspepc i CGT) presenten un manifest conjunt per denunciar que la reforma de l’FP, que va quedar aturada a finals del curs passat, s’ha reactivat sense canvis de fons. No hi ha, afirmen, ni transparència en els currículums, ni recursos econòmics, ni consens amb el professorat.

El Departament d’Educació referma la seva aposta pel model d’institut escola amb l’anunci que el curs vinent se’n faran 26 més. És una eina contra la segregació i l’abandonament prematur, però l’encaix no és tan suau com sembla. En parlem amb la directora de l’Institut Escola Turó de Roquetes, el segon que es va crear a Barcelona.

A l’escola cooperativa li falta literatura, n’hi ha molta del passat i res del present. Aquesta va ser la conclusió a la qual van arribar a la Fecec (Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya) i ja han començat a posar-hi remei. Dijous van presentar una monografia on, a partir de l’estudi de cinc casos, s’extrauen sis aportacions del model cooperatiu a l’onada d’innovació pedagògica.

La població escolar de L’Hospitalet suma cada any 500 alumnes més, i aquest curs va camí de rècord perquè el ritme d’arribades està sent especialment intens. La major part del nou alumnat entra en els centres de màxima complexitat dels barris de la zona nord, en els quals s’acumulen desenes de grups de primària i secundària amb excés de ràtio.

El Departament d’Educació tindrà la potestat de determinar l’oferta educativa de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, concepte que engloba l’escola pública i la concertada. Aquest punt, i el fet l’escolarització ha de ser mixta, són dues de les grans novetats del nou decret d’admissió, que s’espera aplicar aquest curs, en el marc del Pacte contra la Segregació.

El programa Escola Nova 21 posa punt final al seu periple de tres anys i mig, tal com estava previst quan va arrencar. Ho ha fet en un acte al Cosmocaixa amb presència del conseller Bargalló i amb la voluntat de deixar com a llegat unes eines i procediments que contribueixin a transformar (i millorar) el sistema educatiu.

“Estem vivint una realitat que no podem negar més temps: les aules cada vegada són més diverses i ‘l’alumne mitjà’ ha deixat d’existir”, diu Antonio Márquez, mestre d’educació especial i autor del blog ‘Si es por el maestro nunca aprendo’. En la seva opinió, només una planificació didàctica en clau DUA pot donar resposta a aquesta nova realitat.