Autor: Xavier Besalú

Segueixen sent imprescindibles polítiques decidides i estructurals de lluita contra l’exclusió, contra la degradació urbana i contra les pulsions racistes de la societat majoritària

Vint anys després de l’eclosió de la interculturalitat, de prendre consciència que havíem deixat de ser un país d’immigració per passar a ser un país d’emigració, que la globalització anava de debò, no és de rebut que seguim encara ancorats en la qüestió del vel islàmic.

Que l’educació estigui en el primer pla del debat públic és una bona notícia. Que aquest diàleg sigui plural i contrastat, també. Ens haurem d’esforçar, però, a clarificar bé els termes de la discussió.

En aquesta voluntat de fer una escola de qualitat per a tothom no tot està per inventar, ni podem prescindir del bagatge de coneixement, de pensament, d’experiència i de recerca acumulada i contrastada.

El llenguatge de les competències hauria hagut de comportar una reducció dràstica de les prescripcions curriculars, perquè els coneixements, les habilitats i les actituds que s’han de posar en solfa per resoldre problemes reals només sedimenten si són fruit de l’interès i de la utilitat

Moltes vegades recórrer fàcilment a l’educació no és més que música celestial, un rentar-se les mans, un cotó fluix que tapa la ferida però que no la cura

Sense cap ànim de fer demagògia, no és pas universalisme i drets humans el que veiem a Europa en l’actual crisi de refugiats i immigrants, obligats a fugir dels seus països; més aviat hi veiem hostilitat, indiferència, egoisme, por i xenofòbia.

Es tracta de fer efectiu el pas del model deficitari al model competencial, del model terapèutic al model educatiu, de la cultura del hàndicap a la cultura de la diferència o de la diversitat, de la compensació a la inclusió.

El que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.

Tant pel que fa a la immigració espanyola com per la que ha arribat de l’estranger, el paper dels centres educatius ha estat de la màxima importància, no només per als infants i adolescents, sinó també per a les seves famílies