EL més llegit
Autor: Xavier Besalú

Professor i Membre del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona/ Institut Paulo Freire
Vint anys després de l’eclosió de la interculturalitat, de prendre consciència que havíem deixat de ser un país d’immigració per passar a ser un país d’emigració, que la globalització anava de debò, no és de rebut que seguim encara ancorats en la qüestió del vel islàmic.
Que l’educació estigui en el primer pla del debat públic és una bona notícia. Que aquest diàleg sigui plural i contrastat, també. Ens haurem d’esforçar, però, a clarificar bé els termes de la discussió.
En aquesta voluntat de fer una escola de qualitat per a tothom no tot està per inventar, ni podem prescindir del bagatge de coneixement, de pensament, d’experiència i de recerca acumulada i contrastada.
El llenguatge de les competències hauria hagut de comportar una reducció dràstica de les prescripcions curriculars, perquè els coneixements, les habilitats i les actituds que s’han de posar en solfa per resoldre problemes reals només sedimenten si són fruit de l’interès i de la utilitat
Moltes vegades recórrer fàcilment a l’educació no és més que música celestial, un rentar-se les mans, un cotó fluix que tapa la ferida però que no la cura
Sense cap ànim de fer demagògia, no és pas universalisme i drets humans el que veiem a Europa en l’actual crisi de refugiats i immigrants, obligats a fugir dels seus països; més aviat hi veiem hostilitat, indiferència, egoisme, por i xenofòbia.
Es tracta de fer efectiu el pas del model deficitari al model competencial, del model terapèutic al model educatiu, de la cultura del hàndicap a la cultura de la diferència o de la diversitat, de la compensació a la inclusió.
El que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.
Tant pel que fa a la immigració espanyola com per la que ha arribat de l’estranger, el paper dels centres educatius ha estat de la màxima importància, no només per als infants i adolescents, sinó també per a les seves famílies
La fòbia és un sentiment poderós, que envaeix tot el cos i impel·leix a moure’s, a actuar en una determinada direcció. La fòbia més present avui, tant a Europa com als Estats Units, és l’islamofòbia, l’hostilitat i la por envers tot el que té a veure amb l’islam.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE








El Diari de l’Educació, 2025