Autor: Xavier Besalú

Que l’educació estigui en el primer pla del debat públic és una bona notícia. Que aquest diàleg sigui plural i contrastat, també. Ens haurem d’esforçar, però, a clarificar bé els termes de la discussió.

En aquesta voluntat de fer una escola de qualitat per a tothom no tot està per inventar, ni podem prescindir del bagatge de coneixement, de pensament, d’experiència i de recerca acumulada i contrastada.

El llenguatge de les competències hauria hagut de comportar una reducció dràstica de les prescripcions curriculars, perquè els coneixements, les habilitats i les actituds que s’han de posar en solfa per resoldre problemes reals només sedimenten si són fruit de l’interès i de la utilitat

Moltes vegades recórrer fàcilment a l’educació no és més que música celestial, un rentar-se les mans, un cotó fluix que tapa la ferida però que no la cura

Sense cap ànim de fer demagògia, no és pas universalisme i drets humans el que veiem a Europa en l’actual crisi de refugiats i immigrants, obligats a fugir dels seus països; més aviat hi veiem hostilitat, indiferència, egoisme, por i xenofòbia.

Es tracta de fer efectiu el pas del model deficitari al model competencial, del model terapèutic al model educatiu, de la cultura del hàndicap a la cultura de la diferència o de la diversitat, de la compensació a la inclusió.

El que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.

Tant pel que fa a la immigració espanyola com per la que ha arribat de l’estranger, el paper dels centres educatius ha estat de la màxima importància, no només per als infants i adolescents, sinó també per a les seves famílies

La fòbia és un sentiment poderós, que envaeix tot el cos i impel·leix a moure’s, a actuar en una determinada direcció. La fòbia més present avui, tant a Europa com als Estats Units, és l’islamofòbia, l’hostilitat i la por envers tot el que té a veure amb l’islam.

El xoc de civilitzacions de Huntington, la impossible integració dels musulmans de Sartori, només podran ser desmuntats pacientment a les aules, si els educadors tenim idees clares i demostrem amb constància que no totes les profecies interessades tenen perquè autocomplir-se.