Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Passats l’ensurt i el rampell inicial, anem a apamar-ho. Llegint amb detall, es pot capir que algú ha buidat les PAP –proves d’aptitud personal–, així que també m’hi afegiré al buidatge del pap. Els diaris citaven Unportal com a font i, a partir d’aquell moment, van començar opinions, entrevistes i altres peces, la majoria de les quals apuntaven a l’apocalipsi. On anirem a parar? Sempre, al nostre parer, qualsevol temps passat fou millor, entre d’altres raons, perquè tots plegats érem més joves. Sembla que aquest furor incontinent s’ha apaivagat els darrers dies.
Quina base tenim per a esquinçar-nos les vestidures? Doncs, una dada. Caldria fer l’esforç de posar-la en contacte amb altres dades abans de cridar a sometent. En primer lloc, quina ha estat la seva evolució, des de 2015, quan es va instaurar aquesta prova? L’any 2017 es va superar el 70% d’èxit (amb uns 2.700 candidats), els tres anys següents es va situar establement lleugerament per damunt del 60% (amb 3.200, 4.200 i 4.000 estudiants) i, enguany, ha caigut al 51% (amb 4.200 presentats). És a dir, en aquesta convocatòria el resultat de superació ha baixat deu punts percentuals en el marc d’uns quatre mil aspirants a mestre. Significativament més baix que els antecedents. Caldrà estar atents als anys a venir per veure si és flor d’un dia o es consolida aquest descens.
En segon lloc, caldria posar aquestes dades evolutives en relació a les de les notes de tall per a l’accés a magisteri, a la baixa –llevat dels dobles graus– des que es va exigir aprovar els exàmens de català i castellà de la selectivitat amb una mitjana de 5 entre les dues proves (i un mínim d’un 4 en cadascuna d’aquestes matèries). Una hipòtesi plausible és que potser hagi variat el perfil acadèmic dels candidats a mestre. Calen més dades per explorar-ho.
Una tercera qüestió és que, a partir dels resultats d’una prova etiquetada de fàcil per als qui no l’han fet mai, apareixen els fatídics auguris tendents a desacreditar tot el sistema educatiu. Cal recordar que cap prova és intrínsecament fàcil o difícil, ja que aquesta apreciació es fa respecte del nivell de coneixements, aptituds, actituds, motivacions, etc., segons el que la prova tracti de mesurar. Igualment, resulta que tots els candidats han anat superant tots els filtres selectius que el sistema els ha exigit i no s’hi val desacreditar-ho tot inductivament, banalitzant un resultat –com he fet faceciosament a l’inici d’aquest article per captar l’atenció del lector–, més quan els que s’hi han presentat no han tingut oportunitat de rectificar els errors. És injust per a tots els aspirants, els que han superat la prova i els que no ho han assolit. Una altra hipòtesi seria que, tal vegada, la prova d’aptitud personal no mesura –o no ho fa prou rigorosament– el que diu mesurar. (Excurs: seria curiós correlacionar els resultats a la selectivitat i els estudis triats amb la maduresa demostrada pels batxillers que han fet uns viatges finals d’estudis a les Balears aquest juny. Podran ser bons enginyers o gerents d’empresa? Quants han superat la PAP de magisteri? Quina extracció social? Com poden haver superat totes les etapes escolars?)
En quart lloc, el fet que s’hagi eliminat una part important –els anys anteriors també s’havia eliminat una part significativa– dels estudiants que volien fer magisteri no diu res negatiu dels que l’han superada. Si els que s’han considerat inaptes per iniciar els estudis de magisteri, estan descartats avant la lettre com a mestres, per què hi ha qui se’n dol generant confusió sobre la consideració de la professió de mestre, a la que estaran cridats la majoria dels que, efectivament, han superat la prova? S’ha arribat al despropòsit, soroll mediàtic, de jutjar la professió docent pels resultats de buidar la PAP 2021, com si aquesta pretesa manca de nivell cultural traspassés, per osmosi, la membrana entre aspirants a estudiants de magisteri i mestres professionals. Fins i tot s’han escoltat opinions sobre que calia canviar el pla d’estudis de la carrera de mestre; es pot dir una bajanada més gran? Una altra hipòtesi seria considerar l’orientació dels estudiants que opten a aquests estudis i com es representen en el seu imaginari aquesta professió.
S’ha arribat al despropòsit de jutjar la professió docent pels resultats de la PAP 2021, com si aquesta pretesa manca de nivell cultural traspassés, per osmosi, la membrana entre aspirants a estudiants de magisteri i mestres professionals
En cinquè lloc i vinculat estretament al punt anterior, està la consideració social de la professió docent i la confiança de la societat en el professorat que està sota mínims (a part de la retòrica); justament, convé recordar-ho també, en un país que obté uns resultats molt baixos a les proves d’avaluació de competències d’adults (PIAAC). Es donen, doncs, les condicions per atraure talent –i per retenir-lo- cap a la professió docent? Fins que no canviï la lletania aquella de magisteri com a carrera assequible i còmode, amb un souet passador però assegurat com per anar fent, i moltes –això, si– vacances, no farem ni cinc de calaix. Quines són les causes últimes d’aquest desprestigi?
El viratge que, en la darrera dècada, s’està observant dels usuaris dels serveis escolars cap a clients és cada vegada més evident –espero que no sigui irreversible–, i crida a qui no estigui satisfet a denunciar, bescantar o canviar de producte. L’eslògan, que va fer famós a un tal Luque “provi, compari-ho i si troba alguna cosa millor, compri-la”, s’hauria d’estavellar contra la tossuda realitat que a l’educació com a bé preferent s’han de corregir les ineficiències del mercat amb la intervenció pública per assegurar-ne els beneficis col·lectius. Tampoc és de rebut que els gestors de l’educació, per satisfer la seva clientela electoral, encoratgin aquestes actituds amb el seu discurs (en diríem relat) o amb les seves decisions (en diríem acontentament dels que són percebuts com que poden fer rebombori).
Acaba un curs escolar extraordinari que ha complert amb tots els objectius malgrat les dificultats tangibles i les intangibles. Aquest èxit és degut fonamentalment a tots els docents que, un cop més, han respost. Un reconeixement a tots els mestres i professors, doncs, que en circumstàncies adverses i obviant la sovintejada manca de suport i confiança han estat a l’alçada amb professionalitat i dignitat.
El Diari de l’Educació, 2025
2 comentaris
Assumpte clau per a l’educació dels ciutadans el que tracta Xavier Chavarria. Si els mestres no son persones de cultura, d’alta i diversa cultura, els alumnes tenen poques oportunitats més ennla de les que els dona la família. Això és el que va voler millorar la consellera Rigau. Primer, exigir una nota més elevada en llengües, ha estat insificient. Segon, una Prova específica PAP. Una prova com la PAU molt rebaixada però com sempre prova de paper i llàpis. Més del mateix.
He estudiat amb atenció les proves PAP 2021. Sols la superen un 51% dels presentats? Quin desastre! Però si és una prova de Graduat d’Educació Secundària! Si sols saben això, ensenyaran molt menys que això. D’altra banda, si no superen aquesta prova cal pensar que l’avaluació final o acreditació d’ESO i de BAT no serveix de res. Si el professorat que fa l’avaluació contínua no pot garantir una acreditació acadèmica social, haurem de tornar a les revàlides. Model que vaig superar de jovenet però no defenso doncs l’avaluació contínua és formativa mentre que l’examen de revàlida és selectiu i a una carta. Sempre ho he dit als docents: -Heu de fer avaluació contínua formativa, però arribats al final heu de fer l’avaluació d’acreditació i si no la feu bé, l’hauran de fer tribunals especials.
Per accedir a la professió de mestre cal cultura d’alt nivell i diversa i… aptitud personal. No la podem veure a través d’una prova escrita. Fem un càsting: – Endavant! -Que sap fer vostè? -Que ens pot mostrar?… Que expliquin, que argumentin, que cantin, que ballin, que expliquin contes, que juguin un instrument, que pintin… El mestre, una persona amb alta cultura i alguna aptitud diferenciada sobre la que pot articular la seva acció docent. En un càsting ja veiem l’harmonia i construcció personal sense que haguem de comparar, que cadascú sigui ell.
Totalment d’acord amb vostè. També em plantejo allò que trasllueix del sistema davant de la xifra d’aspirants que no superen les proves: que tot és una gran farsa!