Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest matí s’ha presentat el manifest Apostem per la recerca per millorar l’educació del país, que signen (de moment) 155 persones, entre acadèmics, investigadors i docents, i que espera seguir sumant adhesions en els pròxims dies. El manifest l’ha impulsat la Fundació Jaume Bofill davant del que sembla una gran evidència en matèria educativa, i és que el coneixement procedent dels més de 80 grups de recerca en educació que hi ha a Catalunya es desaprofita en la seva major part. Per això s’adreça al Govern català, però en especial als Departaments d’Educació i d’Universitats i Recerca.
Això no passa en altres àmbits, com el sanitari o l’universitari, que compten amb agències potents d’avaluació del sistema, segons ha recordat Josep Maria Vilalta, secretari general de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i coordinador de la iniciativa conjuntament amb Núria Comas, sociòloga i responsable del programa ‘Què funciona en educació?’ de la Fundació Bofill. En la presentació del manifest, Comas i Vilalta han estat acompanyats pel també sociòleg Xavier Bonal i per Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que s’ha adherit a la crida.
En el manifest es recorda que la inversió en R+D en educació és molt baixa si es compara amb la que es destina a altres àmbits: mentre la Generalitat i les universitats públiques inverteixen en R+D en salut un import equivalent al 3,2% del pressupost del Departament de Salut, el que es dedica a R+D en educació és tot just un import equivalent al 0,27% del pressupost del Departament d’Educació. Els impulsors del manifest proposen quadriplicar aquesta xifra i que arribi a l’1% del pressupost d’Educació, que actualment és d’uns 5.000 milions d’euros.
“La desconnexió actual entre coneixement i política educativa implica una gran pèrdua d’oportunitats pel país”, alerta el manifest, que demana “sistemes integrats d’institucions, normes i pràctiques que garanteixin que la fonamentació de les polítiques educatives es produeix d’una manera sostenible, transparent i sostinguda en el temps”.
Sense notícies de l’Agència d’Avaluació del Sistema Educatiu
El manifest sorgeix de l’informe La recerca d’una política educativa fonamentada, que han coordinat Vilalta i Comas, amb la participació de diversos experts, entre els quals Xavier Martínez-Celorrio (que ja en l’anuari Bofill de 2018 va escriure l’article La recerca educativa, també al servei de les escoles) o el mateix Xavier Bonal, a més de Caterina Calsamiglia, Jaume Blasco, Moisès Esteban o Mercè Gisbert, entre altres. En la presentació, Bonal ha lamentat la precarietat de mitjans amb què treballen els investigadors, no només econòmics, sinó també informatives, ja que “les dades estan poc actualitzades i són poc accessibles”.
“Aquesta és una iniciativa que no va contra ningú ni vol acusar ningú de no fer bé les coses, és una proposta en positiu amb un pla a quatre anys vista”, ha subratllat Vilalta, segons el qual no es pot afirmar que no hi hagi cap tipus de transferència entre la recerca i les polítiques públiques, però sí que està poc sistematitzada. Vilalta ha recordat que la mateixa LEC, aprovada el 2009, contemplava la creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, i que dotze anys després encara no s’ha creat. Aquesta agència hauria de ser equiparable, per volum de producció, a AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) o AQUAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya).
La creació d’aquesta agència és el punt 14 de les “16 propostes per a unes polítiques educatives connectades amb el coneixement” que proposa el manifest. Altres punts són, per exemple, la redacció d’un llibre blanc de la política educativa informada en les evidències, incrementar el finançament als grups de recerca en educació o requerir que els plans i polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya estiguin fonamentats en dades i coneixement rigorós i que comptin amb un pla d’avaluació adequat abans de la seva aprovació. Això últim és el que passa a molts països d’Europa, segons ha explicat Núria Comas.
El fiasco del projecte ‘Escoles d’Evidències’
Fa un any i mig, el novembre de 2019, la mateixa Fundació Bofill, juntament amb el Departament d’Educació i Ivàlua, van presentar en societat un projecte anomenat Escoles d’Evidències, amb aquest mateix objectiu de fomentar la cultura de l’evidència en les pràctiques educatives. El projecte, però, va embarrancar de seguida, segons ha reconegut aquest matí el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, a preguntes d’aquest diari. En la seva opinió, “és cert que poc després va arribar la pandèmia, però més enllà d’això no sabem per què no ha tirat endavant, més aviat sembla un símptoma més de la poca importància que es dona al coneixement”.
La proposta compta amb el suport d’una gran varietat d’agents clau del món educatiu i d’experts de la gestió pública. Entre les adhesions, a banda dels ja esmentats, hi figuren Neus Sanmartí, César Coll, Marina Subirats, Quim Brugué, Jordi Muñoz, Héctor Ruiz (director de la International Science Teaching Foundation); Antoni Zabala (president d’IRIF-GRAÓ); Laia Pineda (directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona); o Josep Lluís Segú (director de l’Institut DEP).
El Diari de l’Educació, 2025